Commoció per la mort d'Òscar Ribas, home d'idees i actor cívic

Aquest mes s'han publicat les seves memòries i deixa un llegat d'articles i un important fons documental

Jaume Bartumeu i Òscar Ribas.
Jaume Bartumeu i Òscar Ribas. ARXIU

La mort del primer cap de Govern, Òscar Ribas Reig deixa un enorme llegat d'articles i de fons documental. La seva desaparició ha provocat una gran commoció pel seu paper d'estadista i per la seva aportació al país com a polític i com a empresari. Precisament aquest mes s'han publicat les seves memòries i queda un treball pendent de publicació.

Precisament al pròleg de les memòries, Joan Massa, que va ser secretari personal del Copríncep Joan Martí Alanis, el defineix com "un home d'idees, un actor cívic, un líder peculiar, una persona independent i lliure i de penetrant petjada fins als nostres dies" Va  ser cap de Govern en tres ocasions més. Del 1990 al 1992, del 1992 al 1993 i del gener al novembre del 1994 i estava considerat un dels pares de la Constitució que es va aprovar l'any 1993

Va  iniciar la seva carrera política quan va ser escollit conseller general el 1971 i el 1975. El 28 de juliol del 1993 el Principat es va convertir en el 184 país membre de l’ONU. Va ser “un dia històric per Andorra. Culminem moltes de les aspiracions del nostre poble i tot un procés de serena i tenaç transformació”. Són unes paraules que van formar part del discurs d’ingrés fet per Ribas, que va portar per primer cop el català a l’Assemblea General de Nacions Unides. El seu discurs es va transmetre en directe per Televisió de Catalunya.

Va ser un gran defensor de les negociacions amb la Unió Europea, de fet va signar l'acord duaner del qual havia començat les negociacions Josep Pintat, ja desaparegut. Del 2009 al 2015 va ser ambaixador especial amb la missió de desenvolupar les relacions d'Andorra amb Europa. La seva mort als 84 anys en el seu domicili de Sant Julià de Lòria deixa un buit enorme. Escrivia articles d'opinió i era una persona amb una gran formació.

Era llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i tenia un postgrau en Filosofia Política per la Universitat de Friburg a Suïssa. Era doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, per la Universitat de Geòrgia i per la National Academy of Sciences de l’Azerbaidjan. Va ser distingit per la República Francesa amb la Legió d’Honor en el grau de commandeur i era membre del Club de Madrid i del Nizami Ganjavi International Center.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.