“Hem intentat acostar les postures i creiem que l’increment salarial amb l’IPC és necessari perquè el cost de la vida s’ha encarit per a tothom”
Ni l’any passat ni aquest. No hi ha manera que sindicats i patronal es posin d’acord per l’increment salarial i les relacions han quedat totalment trencades. Els primers consideren una condició ‘sine qua non’ que s’implanti la tretzena paga davant la pèrdua de poder adquisitiu que ha patit la ciutadania en els darrers anys. El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra, Gabriel Ubach, ha explicat que “hem presentat una altra fórmula que passa perquè al salari mitjà i medià s’apugin amb l’IPC i un 1,6% durant cinc anys”. Llavors, cada treballador tindria la potestat d’acceptar si vol més salari o tretze pagues. Des dels sindicats asseguren que “hem intentat acostar les postures i creiem que l’increment salarial amb l’IPC és necessari perquè el cost de la vida s’ha encarit per a tothom”. En aquest sentit, Ubach, considera que si les empreses no poden acceptar aquesta proposta “tenim un problema”.
PROPOSTA INASSOLIBLE
Per la seva part, des de la CEA, lamenta que “l’acord no ha estat possible per la negativa de la part sindical a renunciar a la introducció de la tretzena paga obligatòria per a totes les empreses i tots els llocs de treball, perquè es tractaria d’una mesura inassolible per part del teixit productiu i els comptes d’explotació no ho podrien aguantar”. El gerent, Iago Andreu, exposa que “si tirés endavant aquesta obligació portaria moltes empreses a ser inviables i a prescindir d’una part dels treballadors”.
“si tirés endavant aquesta obligació portaria moltes empreses a ser inviables i a prescindir d’una part dels treballadors”
Ha exposat les propostes que s’han fet i la darrera consistia en un augment del salari mínim de l’IPC més un 1,5%, dels salaris situats entre el mínim i el salari medià equivalent a l’IPC, i dels salaris situats entre el salari medià i el salari mitjà equivalent a l'IPC menys un 1,5%. Segons, diu, “ representa una proposta de màxims per a la patronal, que dista molt de la seva voluntat inicial i que va molt més enllà del que proposen organitzacions empresarials anàlogues dels països mesures per ajudar a gestionar millor aquest impacte”. La primera és la cotització, de forma excepcional durant un any de les hores extres com a hores ordinàries a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social; fet que, segons diu, “no representaria un menyscapte en el salari efectiu que reben les persones assalariades, però que sí que es traduiria en una reducció dels costos de personal de les empreses”. La segona és “la possibilitat de les empreses d’acollir-se al còmput horari trimestral, semestral o anyal, segons les normes i règims previstos a la legislació laboral, però sense la necessitat d’acordar la modalitat de còmput en un conveni col·lectiu”.
Sindicats i CEA acudiran divendres a la reunió del Consell Econòmic i Social amb les propostes i haurà de ser Govern qui prengui una decisió. Gabriel Ubach ja ha avisat que “si no s’accepten les nostres propostes tornarem a sortir al carrer perquè tot això és culpa de les polítiques neoliberals del Govern”. Els hi ha recordat que amb els resultats electorals d’ahir ja es va veure una mostra del descontentament que hi ha entre la societat juntament amb la manifestació del dia 8.
Comentaris (26)