Riuada per l’habitatge

(AMB VÍDEOS) Entre 1.800 i 2.000 persones, segons la policia; i prop de 3.000, segons els organitzadors, prenen l’eix comercial per reclamar una solució real al problema dels preus del lloguer amb càntics com “el poble unit no serà vençut” o “especuladors fora del país” i exigint la dimissió d’Espot

Comentaris

https://www.youtube.com/embed/4l8Jn_oelHg

Ras i curt, la mobilització més massiva de la història d’Andorra. La tercera manifestació per reclamar solucions a la greu problemàtica del mercat de l’habitatge ha estat multitudinària. Els carrers de l’eix comercial s’han quedat petits per acollir la marxa entre la plaça Coprínceps i l’esplanada on s’havia erigit la caserna de bombers. Hi havia molta gent. Moltíssima. Molta més que en les dues protestes anteriors. Els organitzadors han parlat obertament de gairebé 3.000 persones. L’avís a Govern -Xavier Espot i Conxita Marsol han tornat a rebre de valent- ha estat claríssim: calen solucions urgents.

Ni l’aprovació ara fa unes setmanes de la llei que prorroga els contractes actuals fins al 2027 i que limita l’aplicació de l’IPC a una gran majoria ha calmat els ànims. Al contrari, qui sap si perquè s’entén que les mobilitzacions realment han forçat la majoria parlamentària i l’executiu a cedir en les seves posicions o perquè es vol donar un avís que amb el text només es guanya temps però no s’arregla res, la tercera mobilització, convocada per la Coordinadora Habitatge Digne Andorra ha superat amb escreix totes les expectatives. El clam als carrers ha estat unànime i multitudinari.

Els organitzadors no podien amagar la seva satisfacció. Parlaven obertament de més de 2.500 assistents i, fins i tot, hi havia qui s’atrevia a afirmar que se superaven els 3.000. Des del cos de policia, s’ha estat més prudent: entre 1.800 i 2.000, segons les fonts consultades. Segurament, la xifra exacta mai se sabrà, però el que està clar és que la mobilització ha estat massiva. Ha superat, i amb escreix, les dues convocatòries anteriors, la del 31 d’octubre i la que es va fer davant el Consell General. De llarg.

 

Sota el lema “Ja n’hi ha prou! Per un habitatge digne”, la manifestació ha arrencat de la plaça Coprínceps i ha recorregut tot l’eix comercial: les avingudes Carlemany i Meritxell així com Prat de la Creu i Bonaventura Armengol. I això davant un enorme dispositiu policia, amb més de 110 efectius, que han suat de valent per fer lloc a la marxa entre la munió de turistes que passen el pont de la Puríssima al país. Després de gairebé una hora llarga de caminada, la comitiva ha arribat al punt final, l’esplanada d’entrada a Prada Ramon on, antigament, s’aixecava l’antiga caserna de bombers.

“Habitatge digne”, “Els carrers seran sempre nostres”, “El poble unit no serà vençut” o “Especuladors, fora d’Andorra” han estat alguns dels crits més escoltats. I també les consignes atacant Espot i Marsol a qui, no es pot amagar, la multitud considera els principals responsables de la situació. A tots dos se’ls ha recordat la polèmica del passat estiu, quan van insinuar, per rectificar posteriorment, que potser la solució passava perquè molta gent anés a viure a la capital de l’Alt Urgell. “A la Seu”, els han etzibat en diferents càntics.

 

La marxa ha confirmat dues coses. Per un costat, la previsió que, malgrat el nombre de gent que hi participés, fos totalment pacífica. Així ha estat. I en cap moment s’ha intentat canviar el recorregut, malgrat que no fos el votat inicialment pels organitzadors. De fet, a l’hora de travessar el carrer de la Unió, un dels responsables, megàfon en mà, ha volgut recordar la polèmica però, al mateix temps, demanar a la gent que calia respectar les consignes rebudes des d’Interior, per molt que no es compartissin. I així ha estat. La manifestació ha canviat de parròquia i ha continuat per la ruta marcada.

Per l’altre, el nombre d’assistents evidencia que el temor en la classe política dirigent era fundat. Si no es tenia clar, ara ja són ben conscients que les mesures aprovades arran de la primera concentració, per bona part de la societat andorrana, per la classe treballadora, no són, ni de bon tros, suficients. Que tot just són un pedaç, però que caldrà fer passos molt més valents i decisius per abordar la problemàtica que, ara mateix, ofega una gran part de la ciutadania.

 

La immensa majoria dels que han sortit al carrer -només per creuar el pas de vianants a l’encreuament entre Bonaventura Armengol i Meritxell la manifestació ha hagut d’emprar més de sis minuts- són persones de nacionalitat andorrana o residents de molt llarga durada. Gent molt integrada al país que veu com la situació de l’habitatge l’està escanyant.

Al capdavant de la marxa, agafant la pancarta, diversos ciutadans anònims. També, però, tres cares conegudes en diferents àmbits de la lluita per diferents drets al país: el secretari general de la Unió Sindical, Gabriel Ubach; qui fou líder de l’ara desaparegut Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles; o la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, que durant la fase final de la protesta, amb la lectura de diferents manifestos, ha aprofitat per recordar el judici al qual va ser sotmesa dilluns passat.

 

Els manifestants han fet circular un manifest en què deixaven clar que “els grans propietaris i especuladors ja no enganyen a ningú: s’han enriquit a costa d’empobrir-nos i el poble s’ha unit contra els seus abusos. Ara, després d’anys de passivitat i mesures tèbies, el Govern i els partits de l’arc parlamentari, gràcies a la mobilització i l’organització popular, presenten una sèrie de reformes que fa anys que s’havien d’haver aplicat i que, ara, són insuficients”.

El manifest també destaca que “tot i que la pròrroga automàtica dels lloguers donarà un respir a moltes famílies treballadores, arriba tard, en un moment on els preus ja són inassumibles i deixen en situació de vulnerabilitat a gran part de la població”. I s’afegeix que “aquesta vulnerabilitat porta a abusos per part d’alguns propietaris i immobiliàries com: situacions de discriminació per raons culturals, de procedència, orientació sexual o per tenir, simplement, una mascota”. La proclama acaba amb un “ja no tenim por!"

 

Entre els assistents, s’ha pogut veure a títol personal membres de diferents forces polítiques, especialment de Concòrdia, com ara Cerni Escalé, o del Partit Socialdemòcrata, com el també conseller general Pere Baró. També hi era la cònsol major d’Escaldes i cap de llista de Consens, Rosa Gili, i altres caps de llista a les comunals com Sergi González o Marta Pujol.

Eren, però, només uns pocs en mig d’una multitud amb un clar i contundent: calen solucions per a aquesta problemàtica. I si no arriben, es tornarà a ocupar el carrer perquè, ara queda patent, la por a no tenir un lloc on viure supera altres temors que, en el passat, havien actuat massa vegades per esmorteir les mobilitzacions al Principat.

 

Tota la informació sobre la manifestació ha estat elaborada per l’equip de redacció d’Altaveu: Toni Solanelles, Albert Sanjuan, Meritxell Prat, Gabriel Pérez, Alba Baró, Ester Pons i Ronnie Pino

Comentaris (104)

Trending