Els sindicalistes Gabriel Ubach, Carla Guinot i Joan Torra han comparegut aquesta tarda per, com a portaveus de la plataforma sindical de funcionaris, mostrar el seu enuig per la manca de resposta del Govern a les demandes que es van fer fa ara poc més d’un mes en una reunió que, amb representants dels diversos cossos especials de l’administració, va tenir la presència de tres ministres (Trini Marín, Eric Jover, Ester Vilarrubla) i un secretari d’Estat (Joan León). Un mes després “hi ha silenci administratiu”. “No és que no ens facin cas, és que opten per la indiferència.”
Els tres sindicalistes han recordat les tres grans qüestions que van posar sobre la taula -jornada laboral fixada per llei, jubilació voluntària i carrera professional- i han assegura que els representants governamentals els van dir que els donarien “una resposta ràpida i urgent”, segons Torra. Però hores d’ara no han obtingut cap contraproposta ni cap observació al respecte d’aquella trobada amb la qual cosa, segons Ubach, “ens sentim força mal tractats”. “Estem completament decebuts”, hi ha afegit el duaner i secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A).
Davant d’això, i del fet que, han afirmat, algunes de les decisions anunciades darrerament, per exemple, pel ministeri d’Educació en relació a la carrera professional, no pot ser gran cosa més “que fum”, segons que han dit tant Guinot com Ubach, aquest darrer ha explicat que “nosaltres ens plantegem iniciar accions”. Els sindicalistes han recordat que després de la manifestació del 8 de desembre es va posar sobre la taula la possibilitat de fer una vaga general. I aquesta proposta hi continua sent.
SESSIÓ DE CONSELL GENERAL
Però ha estat quan s’ha demanat als portaveus sindicals dels funcionaris que aclarissin de quines accions s’estava parlant, quan ha aflorat les dificultats per tirar endavant segons quin tipus de reivindicacions. Un fet és clar: la plataforma sindical preveu dur a terme algun tipus de reivindicació dijous al tomb de la sessió de Consell General que hi ha convocada. Però s’estan avaluant detalls, formes i suports. Entre altres coses, ha reconegut Torra, perquè depenent quines actuacions es fan “la població se’ns gira en contra”, ha explicat en referència a l’enfrontament entre treballadors del sector privat i del públic.
Ja abans d’això, Ubach havia explicat que promoure “una vaga general amb una població que no arriba a final de mes” i amb tot un seguit de departaments funcionarials que, per llei, no poden fer segons quin tipus d’aturades, era complicat. I que abans s’han de preveure moltes qüestions com, per exemple, impulsar “una caixa de resistència, una caixa solidària” d’on poder garantir una part del salari a aquells que secundessin l’atur a nivell general. “Volem intentar fer el màxim. No defensem cap color polític ni cap interès personal ni col·lectiu que no sigui l’interès dels treballadors, de la classe mitjana”.
S’intentaran fer accions de forma conjunta entre treballadors del sector públic i del privat. Però els tres portaveus han admès la fractura, més històrica que actual segons ell. “Hi havia la visió que la classe funcionarial era una classe privilegiada però ja no ho som tant”, ha explicat Gabriel Ubach, que ha repassat l’històric des de la creació de l’USd’A original al sorgiment de tot un seguit de sindicats representatius de cada cos que s’han anat despenjant durant temps de la feina de defensa global.
“Andorrà deixarà de ser el país dels Pirineus per ser el país dels assistits. Perquè caldrà ajuda per pagar la calefacció, per pagar el lloguer, per pagar-ho tot”
“Per defensar els drets dels treballadors, o ho defensem tots junts” o es farà poca cosa, ha afirmat Ubach, perquè “aquestes divisions que els han anat bé”, ha insistit el secretari general de l’USd’A, que ha recordat dos exemples ben recents. O tres. D’entrada, que des de la plataforma sindical, com a representants de tots els treballadors al Consell Econòmic i Social (CES) es va proposar un increment salarial del 20% a repartir en quatre anys i una tretzena paga “per a tots els treballadors, del sector públic i el privat”. Però “va ser la patronal que ens va apartar”.
I després, quan l’administració, el Govern, ha hagut de fer la seva proposta imposada també ha establert diferències. Als treballadors públics se’ls apuja el 7% el salari i, en canvi, l’obligació que s’imposa al sector privat és diferent. “A nosaltres no ens preocupa tant l’IPC com el poder adquisitiu. Perquè si per una banda incrementen el salari un 7% però per l’altra deixen apujar el lloguer un 5% poca cosa es fa”. Ubach ha defensat una proposta i una reivindicació global perquè, al capdavall, “al Consell General hi són representants els grans empresaris, els professionals liberals i alts funcionaris. La realitat és la que és, ells defensen els seus interessos.”
Mentre s’esta fent “una pluja d’idees” per veure quines accions es tiren endavant, els sindicalistes han deixat clar que si algú es pensa que “això és el país dels Ferrari, dels Lamborghini i on es lliga els gossos amb llonganisses va equivocat. Hi ha molta gent amb moltes dificultats”. “Mentre hi hagi rucs hi haurà gent que anirà a cavall”, hi ha afegit un Ubach que ha conclòs: “Andorrà deixarà de ser el país dels Pirineus per ser el país dels assistits. Perquè caldrà ajuda per pagar la calefacció, per pagar el lloguer, per pagar-ho tot.”
Comentaris (6)