Com a mínim de manera oficial, el consell d’administració en ple de la CASS no es va assabentar de la condonació fins que aquesta ja l’havien acordat fins i tot els grups parlamentaris. Va ser a través d’un correu electrònic que va enviar Galabert a tots els components de la cúpula de la parapública el passat 23 de gener. Els integrants del consell d’administració no van tenir cap opció de pronunciar-se. Només l’octubre de l’any passat, després de rebre les conclusions d’un dictamen jurídic encarregat al despatx Arqués, es va acordar no perdonar res i procedir a la regularització de les pensions i a reclamar els imports que la CASS havia pagat indegudament.
Com ja s’ha explicat profusament, el 16 de gener es van trobar Xavier Espot i Marc Galabert a petició d’aquest darrer. A la trobada també hi havia la cap de gabinet del cap de Govern, Sílvia Calvó, i el director general de la CASS, Josep Escoriza. Els dos representants de la Seguretat Social van acudir a la trobada amb la idea d’explicar el procés de regularització i com es faria. Allí, el cap de Govern “va obrir la porta a fer els canvis legislatius necessaris per tal de poder condonar el deute que la regularització de les pensions d’invalidesa del grup 1” provocaria. Aquest perdó ja l’havia descartat la CASS com s’ha dit.
En aquella trobada, tal i com Galabert va explicar per correu electrònic a la resta d’integrants del consell d’administració una setmana després, Espot va demanar que es pogués sol·licitar al despatx Arqués una proposta de canvi legal que possibilités una condonació. Es va sol·licitar opcions jurídiques per si la condonació es feia abans o després de la regularització. Les propostes es pretenien presentar al consell d’administració que estava previst celebrar el 30 de gener. Però ja no hi va haver temps. Espot va tirar pel dret amb el beneplàcit de Galabert i va portar la solució acordada a l’arena legislativa.
El dia 23 de gener el president de la CASS explicava a la resta de membres del consell d’administració que “durant el dia d’avui, dimarts, des de Govern ens han demanat la proposta de canvi per tal d’intentar incorporar-la a la llei de pressupostos del 2024 des dels grups parlamentaris de la majoria com una esmena urgent que, a hores d’ara hauria estat acceptada”. Vist que tot estava ja dat i beneït, la proposta de Galabert era fer una reunió els dies següents per exposar com s’havien succeït els fets i tractar el full de ruta per comunicar als pensionistes com es duria a terme el procés de regularització.
Durant el debat al consell d’administració estricte de la situació, el darrer trimestre del 2023, només el representant dels pensionistes, Jacint Risco, es va mostrar obertament a favor de perdonar el deute, que l’assumís la CASS
La CASS ho havia preparat tot per reclamar el deute però la situació va donar un gir de guió amb la intervenció de Govern. Durant el debat al consell d’administració estricte de la situació, el darrer trimestre del 2023, només el representant dels pensionistes, Jacint Risco, es va mostrar obertament a favor de perdonar el deute, que l’assumís la CASS. Marc Galabert va accedir a la presidència de la Seguretat Social quan la qüestió s’havia discutit i mai no es va pronunciar obertament. Un altre representant governamental al consell d’administració designat per Govern, Jordi Cinca, no es va mullar tampoc. I ho va deixar en mans del que diguessin els estudis. La resta d’integrants de la cúpula de la CASS, elegits en votació (Francesc Zamora, Jacqueline Caubet i Montserrat Martínez) o designats per l’executiu (Carla Guerrero i Pilar Serrano), van ser obertament favorables a reclamar el deute.
Especialment rotundes haurien estat les dues representants dels assalariats, Caubet i Martínez. Elles dues van ser les que més van insistir gairebé només accedir a la institució de les mancances que hi havien en els controls de tota mena a la CASS -sense que la llavors direcció general no permetés a accedir a la major part de la informació sol·licitada- i les que més clarament van deixar dit que calia reclamar els diners que s’havien pagat de més. I davant els dubtes que alguns van exposar, van proposar l’informe de legalitat conscients que no permetria la condonació. I així va ser.
El dia 30, una vegada van ser informades oficialment de tot com havia anat, Caubet i Martínez van mostrar el seu malestar evident. I van exigir que la CASS no es faci càrrec del cost -que per ara oficialment no se sap perquè el despatx Arqués no hauria emès encara la factura- de l’elaboració dels informes i redacció de l’esmena que ha acabat comportant la condonació. Si va ser Govern qui s’hi va posar, que el pagui Govern, van veni a dir. L’amnistia de les pensions ja era un fet. Un perdó que malgrat que pot ser comprensible s’ha gestionat de la pitjor manera.
Comentaris (25)