El camí estret de l’avortament: treure responsabilitats a la dona, continuar penalitzant el metge

El Vaticà té pràcticament assumit que abans no s’acabi la legislatura que amb prou feina fa mig any que camina hi ha d’haver canvis en la normativa referida a la interrupció voluntària de l’embaràs, i es busca un escenari que impedeixi clarament que es puguin fer actuacions avortistes al Principat

Els mocadors de coll reivindicatius d'Stop Violències.
Els mocadors de coll reivindicatius d'Stop Violències. Toni Solanelles

Hores d’ara, totes les parts institucionals que configuren el Coprincipat tenen clar que s’ha d’avançar en passos cap a la permissivitat de l’avortament. I que aquesta demanda social, fins on es pugui, ha d’estar resolta durant aquesta legislatura que tot just fa mig any que camina. El Vaticà, que és la matriu, o el superior jeràrquic de la institució nacional que pot posar més pegues, el Copríncep episcopal, té assumit que ha de fer concessions. I aquestes passen per treure responsabilitats a la dona però no als metges.

O dit d’una altra manera. S’ha d’acabar d’estudiar la manera i d’anar donant volts per que tot plegat casi, però, segons que han indicat fonts properes a l’Església -sempre l’Església actual, amb Jorge Mario Bergoglio papa Francesc al davant- la idea que hi ha sobre la taula és despenalitzar l’avortament en relació amb la dona que interrompi voluntàriament un embaràs, però no lliurar de cap culpa els facultatius. S’ha de veure com es pot fet perquè els metges, això sí, no puguin ser penalitzats per un eventual assessorament o acompanyament. Mai per la pràctica d’actes, que d’entrada no seran tolerats.

“En cap cas no es vol que Andorra pugui arribar-se a convertir en una mena de clínica avortista, com ho han estat històricament altres territoris”

Segons les fonts eclesials consultades, el Vaticà clar que no pot sotmetre les dones, que no pot tenir lligades de mans i peus legalment les dones. Socialment s’han de fer reconeixements en vers la dona igual com eclesiàsticament es busca més implicació i es donen més atribucions a col·lectius femenins. “Però tampoc no es vol que Andorra pugui arribar-se a convertir en una mena de clínica avortista, com ho han estat històricament altres territoris.” D’aquí que no hi ha dubte que es mantindrà la penalització dels metges.

Sobre supòsits -que en principi no es contempla res més que els tres bàsics- o eventuals terminis que a nivell polític, parlamentari, diversos grups han anat posant sobre la taula, són algunes de les qüestions que s’han d’anar tractant amb paciència, temps i discreció, com va indicar per Meritxell el número dos de la Santa Seu, el cardenal Pietro Parolin, en la seva visita a Andorra. El secretari d’Estat del Vaticà ja va reconèixer que s’està treballant i s’ha de treballar en una solució que vol consensos, discreció i temps.

El camí estret que els vaticanistes haurien donat a entendre en reunions privades als dirigents polítics governamentals seria aquest major marge de maniobra per a la dona, però sempre que no hi hagi cap mena d’opció que es pugui practicar cap avortament al Principat. Cap interrupció de l’embaràs. En principi, sigui quin sigui el motiu de l’eventual aturada que s’hagués de practicar.

Comentaris (4)

Trending