Aquest dimarts la comissió legislativa d’Afers Socials havia d’analitzar, justament, el denominat projecte de llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge. I la reunió s’ha hagut de posposar. Els consellers de la majoria volen guanyar temps per trobar consensos. Per afinar el boli. La redacció de l’article primer, però, no acaba de quadrar en la majoria parlamentària. El ministre de Finances, Eric Jover, ja va admetre la setmana passada davant el Consell General que no s’havia assolit el millor redactat possible. Però resulta que cap grup parlamentari de la majoria que dóna suport a l’executiu es va preocupar de proposar una esmena, de suggerir canvis a aquell article. I ara el maldecap és important. El PS i Terceravia sí que han proposat canvis en l’articulat. En el precepte concret, entre altres.
L’article de la discòrdia, o potser encara de moment només del maldecap, és el primer, que versa sobre l’ “actualització excepcional de les rendes dels contractes d’arrendament d’habitatge durant l’any 2023” i estableix que “durant l’any 2023, l’actualització de la renda dels contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent, si està pactada en el contracte, ha de practicar-se d’acord amb l’índex de revaloració dels salaris que aprovi el Govern per a l’any 2023, prenent com a base la renda que es paga en el moment que neix el dret a la revisió”. És a dir, d’entrada, es deixa al marge l’indicador més generalitzat que s’usava per a l’actualització de preus, que és l’IPC.
¿Si només s’incrementen els salaris més baixos, sols es podran apujar també els lloguers més baixos? ¿Si a algú, perquè la seva nòmina no forma part de la graella a revisar a l’alça, no se li apuja el salari, l’arrendador del seu habitatge, li podrà apujar en el seu cas el preu del lloguer?
I es deixa de banda perquè la inflació d’aquest 2022 serà molt elevada i la patronal en cap cas la vol traslladar als sous, amb la revisió a l’alça pertinent. Això va portar a inventar-se un índex de revaloració dels salaris que ningú, ni els que van proposar el redactat legal, no poden dir que saben què és perquè ni ho saben ni existeix. I aquí hi ha la mare dels ous de tot plegat: com establir què significa aquest índex i com trobar el punt d’equilibri entre l’increment dels salaris i el dels lloguers, molts dels quals ja estan pels núvols hores d’ara.
Els demòcrates i per extensió els grups de la majoria parlamentària han demanat anul·lar la reunió d’aquest dimarts perquè, aparentment, no tenien suficientment treballades les esmenes a l’articulat. El moll de l’os de tot plegat, però, és aquest “d’acord amb l’índex de revaloració dels salaris”. Quin índex? Més enllà de la seguretat jurídica que de ben segur no atorga un indicador que no existeix, i tal i com els representants del PS s’han encarregat de deixar palès en altres reunions de la comissió, sorgeixen dubtes ben raonables.
¿Si només s’incrementen els salaris més baixos, sols es podran apujar també els lloguers més baixos? ¿Si a algú, perquè la seva nòmina no forma part de la graella a revisar a l’alça, no se li apuja el salari, l’arrendador del seu habitatge, li podrà apujar en el seu cas el preu del lloguer? I heus aquí, sols, dues de les preguntes que estan incomodant l’avenç de la redacció de l’article. Hi ha un sector important de la majoria parlamentària que té clar que s’han de poder apujar tots els lloguers però no tot els salaris. Això, a les portes d’unes eleccions, és molt poc electoral.
Hi ha un petit sector, molt petit, de la majoria que hauria preferit apujar una mica més els salaris que no pas els lloguers, clar que potser es podria fer un escalat en l’increment salarial perquè la revalorització sigui major per als sous més baixos i menor per als més elevats. En fi, que l’embolic és notable i hi ha hagut tensió en alguna de les reunions hagudes fins ara. De fet, només el ministre Jover va haver deixat oberta davant l’hemicicle parlamentari la possibilitat de procedir a un increment més alt dels sous que dels lloguers, minuts després el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, hi tancava la porta. Increment per igual. ¿Però què vol dir igual si resulta que no apuges tots els salaris?
Comentaris (13)