Andorra “compra una xarxa de seguretat” apuntant-se a l’FMI

La coalició governamental garanteix que l’actual executiu no demanarà cap crèdit a l’organització entre retrets d’uns socialdemòcrates que lamenten “les formes” i “les presses” i acaben fent una “abstenció crítica” en haver pactat algunes esmenes amb la majoria

Roger Padreny defensant la posició del PS adreçant-se a la bancada governamental.
Roger Padreny defensant la posició del PS adreçant-se a la bancada governamental. Toni Solanelles

“Estem comprant una xarxa de seguretat, una assegurança que el Govern no pretén utilitzar.” Així ha definit el ministre de Finances, Eric Jover, l’aprovació per part del Principat de la seva adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI). “És una qüestió de reconeixement internacional”, ha assegurat el demòcrata Carles Enseñat que com a portaveu de la coalició governamental ha garantit que l’actual executiu no demanarà cap crèdit a l’ens amb seu a Washington. I tot amb retrets socialdemòcrates “per les presses” i “per les formes”. Allò de ràpid i malament.

El debat sobre la llei que acompanya el conveni d’adhesió del Principat a l’FMI no ha aportat massa res de nou. Això sí, una vegada la llei es publiqui al BOPA i entri en vigència -i no serà més tard del 17 d’aquest mes-, Andorra esdevindrà el 190è país membre de l’organisme internacional. Potser del poc novedós és que Jover ha admès sense manies que la llei és la còpia d’una plantilla feta pel propi FMI i que fins i tot s’hi han fet esmenes a petició del propi organisme perquè no veien prou clara la llei andorrana. L’altra novetat, si es pot dir així, és que el PS ha emès una “abstenció crítica però responsable”. El fet d’haver pactat algunes esmenes que a parer dels socialdemòcrates milloren el text ha evitat el vot en contra.

La majoria s’ha esforçat a lloar les virtuts sobre els assessoraments, l’estabilització del rating país o la rebaixa de les despeses financeres i a garantir que “no entren a l’FMI per demanar ajut financer”

Durant el debat de les reserves d’esmena, el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, ja ha assegurat davant el Consell General, en nom de la coalició governamental que “ni per ara ni per als propers anys de Govern demòcrata, liberal i CC” no se sol·licitarà cap crèdit a l’FMI. Enseñat ha assegurat més tard que “no entrem a l’FMI per demanar ajuda financera”. Més assessorament, estabilitzar el rating de país… tot de virtuts a cinc mil euros l’any, com ha remarcat el president de CC, Carles Naudi. Tot i deixar clar suposadament la majoria demòcrata liberal que no hi ha raons per pensar en necessitats financeres, per exemple Naudi ha deixat caure que si cal es pot accedir a 400 milions d’euros sense suplements extra al pactat en l’adhesió. No però sí.

Els socialdemòcrates -amb l’absència del seu president de grup, Pere López, excusat per una urgència familiar- s’ha abstingut en la votació general després de defensar les reserves d’esmena sobre aquells aspectes del text que per al PS generaven inseguretat jurídica. El conseller socialdemòcrata Roger Padreny, que ha defensat la posició de la seva formació, ha celebrat que els canvis introduïts al text original obligui el Govern a rebre l’autorització del Consell davant segons quines operacions. Això, justament, ha salvat el vot en contra. Per a Padreny, les esmenes defensades pel PS farien que globalment la llei “garanteixi la sobirania, completin el text i el fan més respectuós”. El parlamentari socialdemòcrata ha recordat que com a electes del poble andorrà la seva missió és “cada dia fer legislació millor”.

jover
Eric Jover adreçant-se a la cambra des de la tribuna d'oradors. Toni Solanelles

Tant Enseñat com Jover, o també el president liberal, Ferran Costa, quan ha parlat en nom de la coalició governamental, han considerat “falsos” i “innecessaris” alguns dels arguments usats pel PS. El ministre ha dit que introduir alguns dels canvis proposats pels socialdemòcrates posarien en risc l’adhesió d’Andorra a l’FMI o, com a mínim, l’encotillarien. I Enseñat ha explicat que algunes de les modificacions proposades pels socialdemòcrates “mostren desconfiança envers l’FMI”. I és que Padreny ha recordat, i tot i els seus incisos ha mirat de ser conciliador amb la majoria, que hi ha condicions que pot imposar l’FMI poden atemptar contra la sobirania del Principat. Padreny ha fet esment als ‘homes de negre’ i les potestats de control que es donin o no a l’FMI i ha recordat que sobre l’esmentat organisme internacional “hi ha dubtes que no establim el PS sinó alguns dels principals economistes” mundials, entre els quals ha citat diferents premis Nobel.

Padreny ha justificat l’abstenció crítica però responsable per les esmenes pactades i alhora pel fet que “les presses són males conselleres”, que no permeten “fer les coses bé”, que no respecten el debat i alhora “les formes no han estat les més adequades”

“Ni perdrem sobirania ni vindran els homes de negre a dir-nos quins han de ser els salaris dels funcionaris o quines pensions hem de pagar”, entre altres coses, ha vingut a dir Enseñat, que en amb fina ironia i un dard enverinat cap a Pere López, a qui molts dels líders de la coalició governamental no poden veure, ha afirmat que alarmar amb situacions com aquelles és “faltar a la intel·ligència dels ciutadans”. Enseñat, Costa i Naudi, com Jover, han elogiat l’entrada a l’FMI. També ho ha fet el representant de Terceravia Joan Carles Camp. Però a la seva manera. Per a ell, accedir a l’FMI “ho veiem com una oportunitat, alguns tenen por que ens vinguin els homes de negre. Em permetran que els digui que si no volem que vinguin de fora a dir-nos què hem de fer se’ns gira feina.” I d’aquesta manera ha donat una cleca tant a l’aliança majoritària com als socialdemòcrates.

I Jover, el ministre, també ha anticipat alguns dels retrets del PS tot excusant-se pel tràmit d’urgència amb què s’ha substanciat el text. “Vam assumir el tràmit d’urgència tot i saber que portaria desgast polític perquè l’oposició ho aprofitaria, però entre el desgast i els interessos d’Andorra hem fet primar els interessos d’Andorra”, ha garantir el titular de Finances. Però en això, Padreny, que sí, que ha recordat que “les presses són males conselleres”, que no permeten “fer les coses bé”, que no respecten el debat i alhora “les formes no han estat les més adequades”, ha recordat a demòcrates i liberals que si tant clar tenien i tant prioritari era accedir a l’FMI, podien haver començat a negociar-hi en iniciar-se la legislatura i no pas a corre-cuita.

I a més, el conseller més jove de la cambra, ha imposat deures a tota la resta i, especialment, al Govern: “Continuïn buscant un prestador de darrera instància.” Això després d’indicar que el temps posarà uns i altres al seu lloc i es veurà tant l’evolució dels ratings com la de les despeses financeres, que si s’escolta la majoria, tot plegat serà de color de rosa. I sense homes de negre.

Comentaris (3)

Trending