Pobra Andorra! (carta oberta després de l’adjudicació de la gestió del refugi de l’Illa)

Pobra Andorra! (carta oberta després de l’adjudicació de la gestió del refugi de l’Illa)
Pobra Andorra! (carta oberta després de l’adjudicació de la gestió del refugi de l’Illa)

Per Margaret BARÓ MORTÉS

Estic indignada i molt trista en veure, un cop més, com guanyen els diners per sobre de les persones i els valors. Fa poc més d’una setmana que el Govern va adjudicar la gestió del nou refugi guardat del Principat, el refugi de l’Illa. I s’ha adjudicat a una empresa privada, a SAETDE,  una macro empresa que gestiona una mega estació d’esquí !

Demano que quedi clar que no tinc absolutament res en contra amb dita empresa, ella s’ha presentat i s’ha emportat la gestió del refugi de l’Illa. De ben segur que  podia haver estat una altra empresa l’adjudicatària, aquest fet és del tot indiferent. Una altra cosa és el procés d’adjudicació. 

Senyores  i senyors ministres i també totes les persones que en sou responsables: com podeu treure un plec de bases, al meu entendre, fet a mida per a una gran empresa?  Com a mínim això és el que sembla. Em demano com poden competir els petits emprenedors, ciutadans senzills, amb un edicte tant limitant i exigent.

Sincerament, jo sempre he cregut que un Govern té l'obligació de, com a mínim,  protegir i pensar en els seus ciutadans -i aquí hi incloc el ministeri de Medi Ambient-, i crec hauria de demostrar un pensament més social i no preocupar-se tant sols de la rendibilitat econòmica. És a dir, dels diners...!

Els diners són llaminers, efectivament, però no deixo de veure com té més pes això que l’altra proposta que es va presentar, d’una  persona del país, emprenedora, preparada, amb experiència de guarda de refugi, amb ganes i il·lusió de treballar en un entorn que coneix, estima i en pren cura. En definitiva, una persona jove i amb uns projectes molt ben elaborats i idees innovadores.

Un refugi és un esforç constant i la realitat és que et permet viure, sí, però sense més. Cal tenir en compte que a empreses grans tant els hi fa perdre 20 com 50, i moltes vegades els hi pot anar bé per donar una imatge. Purament i simplement: per lluir-se, per vendre’s. Us puc ben assegurar que no és la gallina dels ous d'or. L'oferta econòmica presentada és surrealista, és una presa de pèl en tota regla, i impensable de poder plantejar aquests preus de lloguer -sinó torna a ser una empresa- en un futur per a la resta de refugis. 

Què poden i han de fer els emprenedors joves i també no tant joves? Tornar a marxar a l’estranger, fora del nostre país,  com havien que fer els nostres padrins per poder viure millor i guanyar-se la vida decentment?

El Govern es dedica a buscar inversió estrangera desesperadament i no es capaç de propiciar les condicions que afavoreixin als emprenedors que ja té en el propi país. Plantegem-nos el futur dels nostres joves…! Quin ha de ser?

Fa 24 anys que sóc guarda de refugi i ara lluito, no per mi, sinó per les generacions que pugen. Tenen tot el dret de viure com ells volen i penso que els polítics tenen l’obligació de respectar-los aquest dret. Com voleu que competeixin amb una gran empresa?  Insisteixo, torno a demanar, són més importants els diners que els valors i les persones ? 

Ser guarda de refugi no és tan sols donar de menjar i dormir a la gent. És molt més. És viure a la muntanya. Una feina maca però també molt dura. És compartir amb els excursionistes, donar una informació, fer pedagogia del medi ambient, però per sobre de tot, compartir uns valors amb un esperit de solidaritat que tanta falta ens fa en la nostra societat, fer conèixer als visitants un bocí de la “meva” Andorra, bella i dura, gran país de muntanya. Però em continuo demanant si les nostres arrels son els diners. Guarda de refugi es una professió: a França existeix un diploma universitari per ser guarda de refugi. 

Senyores  i senyors polítics: heu mirat al llarg dels Pirineus qui gestiona els refugis? I als Alps? Són estacions d’esquí, qui ho fan?  Són les grans empreses? NO, per descomptat. Són persones físiques, senzilles, gent de muntanya, amants de la naturalesa, coneixedors dels espais i la cultura, implicats en la conservació del medi i la pedagogia per protegir-lo i donar-lo a conèixer.

Heu establert un fort precedent: desprès d’una estació d’esquí… qui serà? Potser, i per què no, una empresa hotelera? Avui, la muntanya, almenys per a alguns, està de moda. La qüestió, doncs, és fer diners, oi? Omplim els refugis sigui com sigui i passant per sobre del que faci falta.

Pobra Andorra! Estic trista i molt sovint amb ganes de marxar del país. Estic cansada de callar i de deixar fer. Avui, senyores i senyors que ens ‘governeu’,  heu posat el dit a la nafra. Sóc guarda de refugi i lluitaré fins al final perquè respecteu el que s’ha fet fins ara,  que persones senzilles i amb moltes ganes de  treballar volen continuar fent, viure a casa seva i, si els deixeu, de la muntanya…

Quan l’últim arbre es talli, quan l’últim riu sigui enverinat i l’últim peix sigui pescat, només en aquell moment descobrirem, que els diners no es mengen!!

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.