Pedaç horari i de personal per frenar l'allau de crítiques a l'agència tributària

Comentaris

Un pedaç en tota regla. Una solució d’urgència de cara a la galeria. Això és el que suposa el nou horari i els nous recursos humans de l’administració tributària per a quinze dies. Els que van d’aquest dijous al proper 30 de setembre, el darrer dia per fer la declaració de l’IRPF. L’allau de crítiques que està rebent l’agència que gestiona els tributs és immensa. Aquest estiu les esperes per dur a terme les gestions que pertoquessin han estat interminables. Gestions de pocs minuts estaven precedides per prop d’una hora d’espera, en molts casos. I això sense que fes molt notable l’afluència. Simplement per la manca de mitjans humans i la mala organització interna. A partir d’ara hi haurà més recursos humans: tres persones en lloc de dues. Això sí, sols pel servei amb cita prèvia.

La reordenació de personal i horària l’ha acordat aquest dimecres el consell de ministres. El titular de Finances i portaveu governamental, Jordi Cinca, ha explicat que per intentar resoldre el col·lapse que hi ha a l’administració tributària a l’hora d’atendre els usuaris, especialment en el tram final de les declaracions de l’IRPF, l’agència incrementarà la dotació de personal, com s’ha dit, i les hores que atén els obligats tributaris que concerten cita prèvia. L’administració obrirà les seves portes de manera extraordinària els dissabtes 17 i 24 de setembre de les 8 del matí a les 3 de la tarda. Això sí, només atendrà les persones que hagin concertat una visita amb antel·lació. També ampliarà l’horari d’atenció al públic el darrer dia que la normativa estableix que es pot efectuar la declaració, el dia 30, que s’escau en un divendres, dia en què l’administració sol fer jornada intensiva. En aquesta ocasió atendrà els usuaris fins a les 6 de la tarda.

Els darrers mesos s’ha evidenciat més que mai el malestar en l’administració tributària. Dins i fora. Fora, entre els usuaris, per les llargues esperes que habitualment s’han de fer. Els professionals de la comptabilitat, especialment, han posat el clam al cel aquest estiu. I més encara a mesura que s’acostava el final del termini de presentació de les declaracions de l’IRPF. Però a nivell intern el malestar també és evident. El programari adquirit a preu d’or per fer la gestió informàtica dels tributs està resultant un fiasco. A més, el sistema anomenat tècnicament SAP no és gens senzill d’executar. No és un sistema gens habitual entre els experts en informàtica. 

Ha estat de tal calibre el nivell d’enutjament en l’àrea que gestiona l’atenció als contribuents que els principals pesos pesants del departament han renunciat a les seves places. Començant pel director adjunt responsable de l’àrea, un Raül Bartolí que el Govern ha recol·locat per aprofitar les capacitats de Bartolí i, alhora, dissimular la dimissió. L’anunci de seu recanvi, recanvi a partir de l’1 d’octubre, l’encara inspector tributari Carles Ferreira, lluny de dur la calma encara ha portat més crispació, almenys en alguns sectors del departament, que no veuen que Ferreira sigui la persona més indicada per esdevenir director adjunt de l’administració de tributs i fronteres i més quan en la seva tasca d’inspecció hauria deixat un reguer d’enfadaments notables.

La manca de mitjans a tots nivells està assumida per totes les parts. Però fonts internes de l’administració han posat sobre la taula, com a mínim, tres faccions d’arguments més. El primer, el poc nivell global del funcionariat. Implementar un model tributari no és gens fàcils. Però en molts casos, i amb el degut respecte a tothom, es va considerar que n’hi havia prou amb duaners sense cap mena de preparació per, després d’una formació específica de poc més que pa sucat amb oli, posar-se a gestionar impostos com aquell qui no vol la cosa. Un segon element, lligat al primer, és que en molts casos s’ha deixat la responsabilitat en persones de confiança política. I, justament, no pas per la seva vàlua tècnica, si no per la seva fidelitat política.

I el darrer element és que davant una manca de preparació tècnica tampoc no hi ha hagut un lideratge clar. En aquest sentit, les fonts consultades han lamentat el fet que el director general del departament, Albert Hinojosa, i el ministre responsable, el titular de Finances, Jordi Cinca, “estan per tot el que estan menys per allò per al qual de veritat haurien d’estar”. Les mateixes fonts han assegurat que Hinojosa s’ha bolcat a l’AREB i que el ‘cas BPA’ també ha ennuvolat el responsable ministerial que, a més a més, té una vessant d’afectació personal molt gran. Per tot plegat, lamenten les fonts, no hi ha un rumb “ni clar ni adequat”. Per ara, però, i almenys davant el contribuent, hi haurà una treva de quinze dies. O això és el que es pretén: un pedaç.

Comentaris

Trending