El cas arrenca el 2018. El recurrent té una parcel·la dins del Madriu en la qual, per tant, no tenia edificabilitat. La primera versió de la revisió apuntava uns canvis que permetien una transferència d’aprofitament urbanístic. Aquests, però, no van rebre l’aval de la CTU. Per això, en l’aprovació definitiva del pla, el comú ja no els va incloure.
Davant aquesta decisió, el propietari va iniciar un procés, primer per la via administrativa i, després, per la judicial. Denunciava que la CTU havia envaït competències que no li corresponien quan va modificar el pla i, al mateix temps, considerava que les modificacions realitzades feien necessària una nova exposició pública del document.
Primer Batllia i, després, el Superior, van desestimar les seves pretensions. Davant la sentència de segona instància, també havia presentat un incident de nul·litat. Tenia clar que volia arribar al TC. I així ha estat, però sense sort.
En el recurs d’empara, argumentava que s’havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció, establert a l’article 10 de la Carta Magna. A més, entenia que tampoc s’havien seguit els principis de legalitat, jerarquia normativa, seguretat jurídica, interdicció de tota arbitrarietat i de confiança en l’administració, en aquest cas marcats a l’article 3,2 de la Constitució. Aquestes darreres pretensions, però, són tallades de soca-rel pel TC.
I és que es deixa clar que un recurs d’empara no pot ser objecte d’una vulneració de drets d’aquest article sinó únicament dels fonamentals reconeguts als títols III i IV de la Carta Magna. Pel que fa al dret a la jurisdicció estima que “el recurrent no demostra cap contingut constitucional” i, en canvi, valida la resolució de la sala administrativa del Superior, tot indicant que “no és il·lògica o irraonable” ni tampoc “arbitrària”.
Per això, el TC directament opta per ni acceptar a tràmit el recurs d’empara. D’aquesta forma, tret de sorpresa jurídica posterior, el periple judicial d’aquesta part del POUP escaldenc ha quedat ara finalitzat.
Comentaris