Sant Julià espera l’aval de Govern per construir una xarxa de calor per abastir quatre edificis

El comú fa un mes que va presentar el projecte executiu i no ha rebut cap mena de resposta, el que no s’acaba d’entendre perquè necessita la implicació estatal en l’establiment d’uns preus per la compra de les estelles que es produeixin de la tal·la d’arbres

Quitxalla jugant al pati de l'Escola andorrana de Sant Julià, un dels equipaments que es voldria escalfar amb biomassa.
Quitxalla jugant al pati de l'Escola andorrana de Sant Julià, un dels equipaments que es voldria escalfar amb biomassa. ARXIU

Sant Julià espera l’aval del Govern, amb la decisió de si estableix uns preus concrets i iguals per a tot el país respecte les estelles amb què s’haurien de transformar els arbres que es tallessin dels boscos del Principat, per poder posar en marxa el procés necessari per poder construir a la parròquia una xarxa, petita, de calor que permetés abastir quatre edificis públics: el centre cultural, la universitat, l’Escola andorrana i el centre esportiu que porta associada l’escola francesa i que, en part, en aquest darrer cas, ja hi ha una caldera de biomassa en funcionament.

El comú lauredià ja va entrar fa un mes el projecte executiu per tal que Medi Ambient s’hi pronunciés. Però de moment no hi ha resposta just en un moment on, considera la corporació encapçalada per Josep Majoral, cal fer accions per fomentar l’estalvi energètic tradicional. Alhora, la proposta que promou el comú de Sant Julià pretén, també, accentuar una gestió forestal ara molt deficient. O, almenys, molt poc racionalitzada. Més encara en una parròquia com la laurediana, amb grans extensions de boscos.

Per això que sorprèn més a l’Edifici del Molí lauredià que des de Prat de la Creu no hi hagi senyals de vida. Hi ha en certa manera incredulitat i no es vol pensar que hi ha una mà negra darrere que està aturant un projecte que “s’aguanta” i, alhora, suposaria a part d’un estalvi si es té a veure el cost del carburant fòssil alhora que hi hauria un “benefici social” amb tot allò que té a veure amb el medi ambient, explica Majoral, i la gestió dels boscos que els comuns treballen de forma global i externalitzada amb pocs recursos.

LA CONCEPCIÓ

El comú, com la resta de corporacions, paga pel disseny de la gestió forestal i per l’extracció de la fusta. Paga en funció de quant bosc es neteja. I hi ha anys que és molt i hi ha moments que és poc o gens. Alhora, rep una petita partida en relació amb allò que cobra de la festa que ven l’empresa que té encarregada la tal·la dels arbres. En tot cas, “el comú acaba pagant” i sovint es molt poc el tram de bosc parroquial que es neteja.

El que planteja el comú lauredià es crea una petita xarxa de calor per abastir equipaments que fins ara generen la calefacció via carburant, a través de gasoil. El centre cultural, la universitat, l’Escola andorrana i, s’ha dit, el centre esportiu i el centre educatiu francès que ja van amb dues calderes, una de gasoli i una altra de biomassa. La corporació voldria posar calderes de biomassa en els quatre indrets esmentats. La central seria al pati de l’Escola andorrana.

Majoral: “M’estalvio diners respecte dels carburants i tinc els boscos més nets. I com que necessitaré biomassa hauré de tallar sí o sí més arbres dels boscos de la parròquia i, per tant, accentuaré la gestió forestal”

Les calderes de gasoli es podrien mantenir com a reserva per si mai sorgís un problema. I s’hauria de construir una petita canalització que essencialment passaria pel carrer de les Escoles i hauria de baixa pel comú vell cap a la plaça de la Germandat. Caldrien uns intercanviadors a cadascun dels edificis a escalfar i poca cosa més. Tot plegat, remarca Majoral, uns 800.000 euros que figuren al projecte executiu ja lliurat a Govern.

Construïda la xarxa, es faria un concurs públic perquè una empresa es fes càrrec d’una concessió que comportaria haver d’executar la gestió forestal dels boscos de Sant Julià, fer la transformació de fusta a estella i omplir les sitges de la caldera fent, per tant, el seguiment del seu estat. El disseny de la gestió forestal i el manteniment de la xarxa caldria veure si l’assumeix directament el comú o se’n fa càrrec el concessionari.

En tot cas, segons Majoral, “m’estalvio diners respecte dels carburants i tinc els boscos més nets. I com que necessitaré biomassa hauré de tallar sí o sí més arbres dels boscos de la parròquia i, per tant, accentuaré la gestió forestal”. Amb tot, remarca el cònsol major lauredià, hi ha un parell de qüestions que necessiten l’aval, l’acord del Govern, de l’administració central. D’entrada, perquè dos i mig dels quatre edificis que es volen abastir (universitat i les dues escoles) són de la seva titularitat.

bosc lauredià
Un bosc lauredià.

I, després, perquè cal fixar una qüestió de preus. “Allò més econòmic seria passar-ho tot a biomassa, importar les estelles i avall. Però si miro un tema de país m’interessa” el projecte que Sant Julià planteja. Majoral recorda que actualment les estelles que es compren a Espanya -l’empresa en qüestió ve al Principat a omplir les sitges que toquen- es paguen a uns 110 euros la tona. Per generar la mateixa escalfor que es pot fer amb cada tona d’estelles, fent la conversió en carburant, en gasoli, sempre segons les explicacions del cònsol lauredià, caldria abonar 190 euros per tona.

Per tant, hi ha marge entre un extrem i l’altre. I aquí és on juga Majoral que busca una mena de compromís perquè es fixi un preu per a tot el país que sigui superior al que es paga a Espanya però inferior al cost del carburant. Més encara, creu que s’hauria d’indexar el preu de la tona d’estella en funció del seu equivalent en gasoil. I que si s’estableix que hi ha d’haver un diferencial del 20%, aquest sempre sigui el mateix, amb la qual cosa hi hagi interès de possibles concessionàries per voler participar del concurs per fer-se càrrec de la gestió de la mini xarxa de biomassa. Per a Majoral, tot plegat “s’aguanta”. El que no es comprèn és l’absència de resposta governamental.

Comentaris (6)

Trending