La reunió de poble posa de manifest les dificultats per crear sinergies entre Naturland i Sant Julià

El director general de Camprabassa, Xabier Ajona es planteja fins a quin punt és responsabilitat del parc que els visitants s'allotjin o consumeixin al poble i diu que s'estan buscant fórmules amb el departament de Turisme "perquè nosaltres sols no ho podem fer"

Comentaris

El cònsol major, Josep Majoral durant la seva intervenció a la reunió de poble.
El cònsol major, Josep Majoral durant la seva intervenció a la reunió de poble. COMÚ SANT JULIÀ DE LÒRIA

La reunió de balanç del segon any de mandat de la majoria d'Unió Laurediana al comú de Sant Julià de Lòria ha evidenciat les dificultats perquè Naturland s'acosti al poble. El director general de Camprabassa, Xabier Ajona s'ha plantejat fins a quin punt és responsabilitat del parc que els visitants s'allotjin o consumeixin al nucli urbà. Ha dit que estan treballant amb el departament de Turisme per articular productes que siguin atractius. Un assistent a la reunió ha interpel·lat Ajona assegurant que les sinergies són responsabilitat de Naturland.

Ajona ha lamentat que malgrat que Naturland té una afluència de 100.000 a 120.000 clients anuals "Sant Julià no tingui capacitat hotelera" i ha afirmat que no podem garantir que els clients es quedin a dormir a la parròquia". Un altre assistent ha mostrat el seu desacord amb Ajona i ha dit que "ens hem d'ajudar a sobreviure. M'ha molestat molt el que has dit, perquè Sant Julià està pagant Naturland" .

El director general de Naturland ha matisat que "nosaltres sols no podem fer els projectes" i ha avançat que hi haurà activitats a l'estiu que acabaran a la plaça de la Germandat. "Estem oberts a propostes per afavorir aquestes sinergies però primer hem de posar ordre a casa. No estem tancats a iniciatives però, insisteixo, nosaltres sols no ho podem fer". En aquest punt, el conseller de l'oposició de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat ha proposat la reactivació d'una taula de treball de col·laboració público-privada  entre el comú i les empreses de la parròquia i ha mostrat la seva decepció perquè el pla de reestructuració de Naturland no s'hagi presentat en una reunió informativa.

 El consol major, Josep Majoral  ha contestat que s'ha seguit l'ordre lògic de presentació de la reestructuració i ha recordat els convenis signats amb la Cambra de Comerç i el pla de reactivació amb la represa de l'associació de comerciants.  Ha mostrat "la petita esperança que Naturland acabi arrencant", tot i els 24 milions d'euros de deute. Antoni Bisbal, soci director de Crowe Andorra ha explicat, per la seva part, l’ ampliació de capital amb aportació no dinerària que converteix el comú amb el posseïdor del 90,73 % de les accions. S’ha rebaixat el capital passant una part a reserves voluntàries. Ajona ha indicat que aquest any ja ha comptabilitzat 3.000 dies d'esquí de fons i que la majoria són practicants que debuten en aquest esport. Durant el 2021 s'ha igualat la facturació del 2019 (3,6 milions d'euros) i ha reconegut que "ens queda molt per fer i hem de seguir creixent". Aquesta primavera es renovaran les habitacions de la borda de Conangle. Ha reconegut que la gran dificultat és la reestructuració financera.

En un altre ordre de coses, Majoral ha aprofitat per passar revista a les accions del darrer any com l'Espai Jove, el dipòsit d'aigua del quart de Nagol; la creació de l'espai benestar, el centre major a l'edifici Glòria, l'espai públic de la Plaça Major, la instal·lació dels serveis de Correos i La Poste; l'homenatge a Sergi Mas, les pistes de pàdel, el procés participatiu del parc de Camp de Perot, o la instal·lació de places fotovoltaiques a la coberta del Centre Cultural i de Congressos Lauredià.

Per aquest any ha fet esment a la residència universitària, al pla de reactivació econòmica, la transformació digital de l’administració, la construcció d’una plaça a les Arades, el condicionament del pujador dels Fontanals del Pui, la renovació de la xarxa d’aigua potable a Llumeneres, Nagol i Aixirivall. Es continuarà amb l’elaboració del cadastre que té un pressupost de 700.000 euros. Durant la reunió s'ha presentat l'estat de comptes del 2020.

En l'apartat de preguntes, Majoral ha manifestat que és difícil fer cumplir l'ordinació per sancionar les motos a la muntanya. Ha mostrat la seva preocupació per l'excés de velocitat dels vehicles en diversos indrets de la parròquia com ara a l'avinguda Francesc Cairat.

Comentaris (8)

Trending