Els cònsols Cerni Cairat i Sofia Cortesao han presentat el procés participatiu, amb reunions, virtuals i presencials de com a molt una hora entre el 4 i el 20 de març, on s’exposarà el projecte general i es demanarà a la ciutadania que faci les aportacions que cregui escaients. Com han explicat els mandataris comunals, com a centre urbà ara per ara s’entén aquell que va de la plaça Laurèdia a la de la Germandat, encara que en una segona fase es pretén incidir en la part alta de la parròquia. I sempre tenint en compte “els vuit principis clau en què la ciutadania vol posar èmfasi”. És a dir, que la parròquia ha de ser “més cohesionada, més connectada, més verda, més sostenible, més neta, més segura, il·luminada i harmònica”.
En fi, com ha destacat Cairat, “la percepció entre la ciutadania és que falta una visió d’ordenament més clara i consensuada a llarg termini”. I com ha deixat clar Cortesao, la plaça de Calonge-Sant Antoni és un reflex del que es vol revertir i per això es començarà incidint en aquest espai, que, de fet, Desperta Laurèdia ja portava com a proposta de reforma en el seu programa electoral. “Prioritzem la plaça Calonge perquè és un símbol de deixadesa, d’una neteja que no és la que ens agrada”, ha indicat la cònsol menor. Ara ve, sobre com serà la remodelació, els ciutadans hi tindran molt a dir en aquest procés participatiu que arrenca ara. La voluntat de la corporació és poder fer la reforma d’aquesta plaça i també projectar la de la Germandat durant el que resta del mandat.
I encara més: perquè en el procés d’embelliment del nucli urbà de Sant Julià, la majoria comunal actual hi inclou “les obres del centre cultural” que han d’estar acabades a final d’aquest any i “progressivament volem reformar l’Hotel Pol, que forma part d’aquest entorn i està inclòs en el projecte de parròquia universitària”. I també es pretén disposar d’un projecte executiu de remodelació de la plaça Germandat. En tot cas, el que no vol fer el comú és “fer accions que a nosaltres ens podem semblar una bona idea” però que no encaixin en la visió ciutadana. “El que haurem de garantir nosaltres és que en les actuacions que es facin aquests principis (els del llibre blanc de l’embelliment del nucli urbà) s’hi sentin reflectits”.
UNA GUIA DE FUTUR
El ‘Llibre blanc per a l’ordenament urbanístic de Sant Julià de Lòria’ és un full de ruta, una guia, per transformar Sant Julià de Lòria en un espai més funcional, atractiu i adaptat a les necessitats de la seva ciutadania. Va sorgir d’una iniciativa acordada durant el mandat passat i recull més de cinc-centes aportacions veïnals. El llibre i el diagnòstic participatiu en el qual es basa identifica algunes intervencions urgents, -com millores en la neteja i la recerca d’un espai per a un aparcament perifèric de gran capacitat-, i també prioritàries com la zona l’avinguda Verge de Canòlich, amb la plaça de la Germandat i Calonge-Sant Antoni.
La diagnosi estableix un marc global i, per tant, segons Cairat, “no pertany ni a nosaltres com a grup polític ni a nosaltres com a comú, pertany a la ciutadania” i és ella qui tindrà la possibilitat de fer un seguiment acurat de l’acompliment del que podria ser una mena de pla rector. I des la visió general, ara s’afronta l’embelliment del nucli urbà a partir d’un procés que, ha citat vàries vegades els dos cònsols, ha de ser cooperatiu, comunitari. Segons Cortesao, el procés ha de ser “obert, transversal i enriquidor” atès que, segons cairat, “la planificació urbanística només tindrà sentit si és compartida”.
El llibre blanc “deixa als polítics uns principis en què tothom” s’hi sent identificat i “de la visió més general anirem concretant les accions” que calgui dur a terme. En aquest sentit, el cònsol major lauredià ha indicat que “no tanquem la porta que haguem de marcar prioritats de certa importància”, i tot i citar la construcció d’un aparcament vertical, ha deixat clar que tot i la seva necessitat o falta, ara per ara no està en un horitzó imminent ni tan sols projectar-lo. Però, en tot cas, sí que s’ha de planificar tenint en compte la voluntat ciutadana.
I sense voler fer mala sang, han dit obertament, i a preguntes de l’Altaveu sobre si es pensava treure un major rendiment de la plaça Rocacorba, els dos cònsols han afirmat que aquest espai és “l’exemple paradigmàtic del que volem evitar en aquest nucli urbà, que les accions en el nucli urbà estiguin legitimades per a la ciutadania”. I Cairat i Cortesao han insistit que “és l’exemple del que no hem de fer en el futur” i per això “creem aquest llibre blanc, aquesta guia”.
Comentaris (10)