“Em vaig passar quasi tres dies sense dormir revisant la documentació tècnica que tenia: llibres, bibliografia… No hi havia res. Només hi havia tècniques d’obrers, dics de formigó…”, explica Deu, que aquesta tarda ha ofert una conferència a la sala d’actes del comú per explicar els efectes d’aquella torrentada i quines solucions es van adoptar sota el seu lideratge. La xerrada s’ha emmarcat en els actes de celebració del Dia Mundial del Medi Ambient.
La gravetat del moment va obligar a aplicar amb celeritat diverses tècniques per controlar la filtració de sediments a l’aigua, que va assolir nivells de terbolesa intractables des d’una planta especialitzada
La gravetat del moment va obligar a aplicar amb celeritat diverses tècniques per controlar l’erosió i el pas dels sediments a l’aigua, que va assolir nivells de terbolesa intractables des d’una planta especialitzada. Una filtració que era facilitada pels grans xaragalls (obertures, escletxes a la terra, greument erosionada) produïts per la torrentada. Primerament, mesures urgents, de frenada immediata, però, a la llarga, tot plegat es va convertir en un procés llarg de gairebé una dècada. Els temps lents i elementals de la natura.
Les tècniques que calia aplicar, a més, no podien ser “les clàssiques” perquè s’estava treballant sobre un paisatge protegit (la vall del Madriu-Perafita-Claror). Deu, per tant, va haver de tirar d’inventiva i pensar i improvisar “solucions basades en la natura”. A banda d’instal·lar microdics (per contenir les laves torrencials d’aigua i pedra), l’enginyer va innovar amb dues tècniques ‘casolanes’: l’ovinoremeiació (pastura ovina per accelerar la consolidació natural dels xaragalls; “pixar, cagar i fertilitzar”, diu Deu sobre la ‘feina’ de les ovelles) i el cultiu del sòl amb llavor definitiva (en aquest cas, revegetació amb gèspit, “aquella planta de la muntanya que punxa”; una solució natural que ja es coneix com a ‘mètode Claror’).
La inventiva de Deu té, per cert, un origen claríssim: “Vaig improvisar a partir del que havia fet de petit amb el meu padrí. Amb el ramat fèiem pletes, per exemple. I les fèiem per fertilitzar els camps. També he fet d’eugasser. Tenia el coneixement per veure fins on podia arribar el bestiar”. La destrossa del territori feia pràcticament impossible (i resultava molt perillós) l’accés de treballadors a la zona.
Comentaris (3)