Ha estat aquesta família qui, de forma desinteressada, ha cedit les seves bicicletes per poder formar aquesta mostra que és, com a mínim, curiosa de veure. “Estem satisfets, perquè de tenir-les tancades a casa i només gaudir-les nosaltres, a què ho pugui fer tothom, ens sentim afortunats”, ha assegurat Turi Riberaygua. És el segon en seguir el llegat de col·leccionar bicis, i ha afirmat que “ara segueixen els nets”. Fa 50 anys que els seus pares es passejaven per mercats amb el seu cotxe i un remolc per tal de buscar tot allò que ara es pot veure a ple centre d’Andorra la Vella.
Les peces que es mostren al Bici Lab són úniques. De fet, Josep Maria Herms, director creatiu de Playmedia, l’empresa que ha preparat l’exposició, assegura que algunes d’elles servirien, perfectament, per muntar un museu al seu voltant. No és tampoc gaire sorpresa. Hi ha bicicletes que es remunten fins a 200 anys enrere. Vertaderes obres d’art per als apassionats d’aquest món i, fins i tot, per a aquells que no ho són tant. L’experiència es busca que sigui immersiva, per això, s’ha cuidat cada detall al mil·límetre. Des del mostrador de l’entrada, que simula les ones de vent que creen els cascs, fins a la decoració de les parets, que es fon l’una amb l’altra.
Al museu es volen aprofitar les les 300 bicicletes que els Riberaygua tenen, i de les quals únicament se n’han fet servir 88, tot i que l’objectiu eren 103
També la disposició de les bicicletes està força estudiada, tant de la part temporal, com de la permanent. Que no ho serà tant, perquè es pretén anar canviant les peces cada cert temps. Tot això, per mirar de renovar l’interès i, també, per aprofitar les 300 bicicletes que els Riberaygua tenen, i de les quals únicament se n’han fet servir 88, tot i que l’objectiu eren 103. Han estat seleccionades, per tant, de forma molt estudiada, per tal de crear un fil conductor, una consistència en l’objectiu, que era allunyar-se de la imatge de museu. Almenys, del vessant més tradicional.
Amb bicicletes de l’any 1817 es mesclen, així, diferents elements tecnològics que permeten que l’experiència sigui menys ‘avorrida’ per a aquells que visiten l’espai. No és que saber detalls d’aquest vehicle sigui somnífer, però si alguna cosa és característica de fer travessies amb bicicleta és que són força dinàmiques. I així s’ha fet també amb l’exposició. S’ha buscat la forma de, a més de donar dades, element clau en tot museu, s’ha fet partícip a l’espectador. Amb diferents simuladors, es podrà saber com és fer un dels colls més complicats o fer BTT per un camí ral.
L’aposta era arriscada. Així ho ha confirmat la cònsol major, Conxita Marsol. Podia sortir mal, però aparentment, no ha sigut així. Un dels objectius principals és atreure un nou públic, que li agradi la bicicleta, però també que sigui fanàtic del medi ambient i de l’esport. Que acudeixi a una zona de la parròquia que ja té activitat, però que ara a més en té cultural. Haurà de pagar una entrada per a la secció permanent, però no pas per a la temporal, que parla de la relació de les dones i les bicicletes. No es tenen expectatives de visitants, han assegurat, però s’espera que sigui un dels museus amb més afluència del país. Bàsicament, que tot vagi sobre (dues) rodes.
Comentaris (7)