Ordino redueix l’edificabilitat urbanística entre retrets a l’especulació i laments de propietaris

El comú aprova una modificació de paràmetres normatius en les zones principals on s’està edificant per tal d’evitar que es dispari la construcció i que en pocs anys la parròquia passi de 5.300 a 12.200 habitants però sense la voluntat de suspendre l’atorgament de noves llicències

Unes dues-centes persones han assistit a l'acte.
Unes dues-centes persones han assistit a l'acte. Toni Solanelles

El comú d’Ordino modificarà les normes urbanístiques subsidiàries per tal de reduir el volum d’edificabilitat en les principals zones de construcció de la parròquia. La voluntat és evitar que en pocs anys es passi dels 5.300 habitants actuals als 12.200 que hi podria haver si es desenvolupen tots els plans parcials ja aprovats. L’anunci dels canvis, fet pels cònsols, Josep Àngel Mortés i Eva Choy, s’ha dut a terme entre retrets dels qui culpen l’administració de la permissivitat especulativa i els propietaris de terrenys que veuen en la decisió un atac als seus interessos.

Un dels canvis essencials és reduir les edificacions de cinc a quatre plantes en uns casos -la denominada zona urbana 2, per exemple al tomb del centre de tecnificació, i de quatre a tres pisos en altres punts, la coneguda com a zona urbans 1 i que és la que envolta el nucli antic. D’entrada no es preveu suspendre l’atorgament de noves llicències ni tan sols que es promogui el desenvolupament de nous plans parcials. La decisió s’ha anunciat durant una reunió de poble amb dues-centes persones a l’Andorra Centre de Congressos d’Ordino (ACCO). Les explicacions les han donat els dos cònsols, encara que a la primera fila de seients hi havia representants tant de la majoria com de les minories comunals.

La modificació de normes subsidiàries s’ha consensuat entre el conjunt de la corporació i aquest dimarts s’aprovarà formalment en sessió de consell; en un mes a tot estirar el cònsol espera que els canvis siguin efectius

Mortés ha assegurat que allò anunciat s’havia consensuat entre totes les forces representades a la sessió de consell prevista de manera urgent per aquest dimarts mateix. La tramitació de la modificació urbanística encara trigarà un temps. Amb tot, i a preguntes de l’Altaveu, el cònsol ha afirmat que espera que a final d’aquest mes de juliol o a tot estirar en quatre setmanes es pugui haver fet tot el tràmit, que ha de passar per la comissió tècnica d’urbanisme (CTU) i Govern. Paral·lelament a la modificació de les normes subsidiàries amb la intenció de rebaixar l’interès dels grans promotors es prepara ja una revisió a fons del pla d’urbanisme -justificada per la intenció de conservar els llindars i l’esperit que encarna la declaració de Reserva de la Biosfera de què gaudeix la parròquia- que la llei no permet fer fins al cap de sis anys d’haver-se fet l’anterior revisió (la darrera va ser el 2019), encara que de forma excepcional es pot promoure una revisió als quatre anys, situació que es preveu aplicar. Es vol, ha anunciat Mortés, “una revisió exhaustiva i integrada al màxim a la parròquia”.

La modificació inicial que s’impulsa d’immediat comporta establir “paràmetres per tal de mitigar el boom que hi ha de la construcció”. Després de dos anys de certa calma, el 2018 i el 2019, el nombre de metres quadrats autoritzats aprovant diversos plans parcials el 2020 i el 2021 permetrien fer créixer la parròquia fins a més de 12.200 habitants en no massa temps. Les restriccions que s’introduiran faran que per poder desenvolupar construcció caldrà disposar de 500 metres quadrats en lloc dels 400 actuals. L’ocupació que es podrà fer de cada parcel·la es rebaixa del 65% al 55%. També hi ha reduccions en els metres per planta o les llargades de façana dels edificis.

ESTUDIS

La decisions s’han adoptat a partir dels resultats d’un estudi sobre sostenibilitat de la parròquia que, d’una banda, estableix un full de ruta per a l’acompliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) bàsics per al manteniment del ‘títol’ de Reserva de la Biosfera i, d’altra banda, s’han analitzat les potencialitats quant a recursos hídrics, energètics, impactes sobre la mobilitat en funció del creixement urbanístic previst… Choy ha alertat de la “situació crítica del patrimoni natural” i ha destacat la importància per a la parròquia i el país de la designació d’Ordino Reserva de la Biosfera.

Mortés ha afirmat que el 2019, si s’hagués anticipat -una de les moltes crítiques que han rebut de la platea, que els comuns no han sabut preveure ni menys planificar res- el boom constructiu actual “segurament hauríem fet una altra revisió urbanística”. Del 2018 cap aquí, el comú ha recaptat 4 milions d’euros per drets de construcció. Però els diners, ha dit el cònsol, no ho poden ser tot. “No ens hem de posar una bena als ull”, ha afirmat Mortés, que ha afirmat que “podem créixer d’una altra forma i recaptar fins i tot més”.

Un moment de la reunió de poble.
Un moment de la reunió de poble. Toni Solanelles

Amb l’actual pla urbanístic, la potencialitat màxima de la parròquia seria arribar a 125.000 habitants, un “escenari insostenible”. De fet, amb els plats aprovats avui diu, que podrien suposar 3.938 habitatges i una població de 12.260 habitants la situació també seria “complexa”. “Insostenible i difícil de gestionar”, ha afirmat el cònsol major que ha assegurat que per assegurar la distribució d’aigua caldria que la mancomunitat durant tota una dècada al tomb de mig milió d’euros anuals. De l’estudi hídric “hi ha una cosa positiva, no estem mancats d’aigua, tenim aigua. El tema és que no tenim infraestructures”. Josep Àngel Mortés també ha lamentat els problemes de mobilitat que hi ha i que s’incrementarien. I ha esmentat la voluntat de Govern de solucionar la vialitat sense afrontar la desviació inicialment prevista.

DURES CRÍTIQUES

Després d’una exposició inicial sense que s’anunciessin les mesures concretes -de fet, Mortés les ha explicat arran d’una pregunta ciutadana- s’ha obert un torn de paraula. I les aportacions han estat essencialment crítiques en el sentit que es va tard i es posa un pedaç. Hi ha hagut assistents que han demanat que les limitacions s’imposin de manera retroactiva -cosa que el cònsol ha deixat clar que legalment no pot ser- i d’altres que han exigit als cònsols que demanessin perdó per haver contribuït també a l’especulació autoritzant llicències i possibilitant projectes amb els canvis del 2019.

Acusacions al comú com les de “cínics” o de contribuir a fomentar l’especulació o directament mentir han molestat un Mortés que ha deixat clar que “no enganyem ningú” i per això “hem vingut a donar la cara”

Entre els presents hi havia una bona representació de la classe política ordinenca -des de pràcticament tota la corporació inclòs un Jean-Michel Armengol que hauria de rellevar a l’oposició Sandra Tudó a diversos consellers o ex-consellers generals (Sandra Codina, Berna Coma, Josep Maria Bringué, Toni Fillet). Des del secretari d’Estat d’Economia, Èric Bartolomé, al rector de la parròquia, Joan Fenosa, fins a la plana major del moviment ciutadà sostenible Concòrdia, amb Albert Gomà i Cerni Cairat al capdavant.

Mortés ha deixat clar que no pensava demanar perdó alhora que ha afirmat que “nosaltres no enganyem ningú” perquè també se l’ha acusat de faltar a la veritat. De fet, s’ha arribat a qualificar de “cínic” el plantejament anunciat que a parer d’una part de la ciutadania només “preteneu curar el que s’hauria hagut de preveure abans”. El cònsol ha rebut més dards quan s’ha acusat el comú d’afavorir els projectes forans -amb l’exemple de la Querola i Jean Nouvel com un dels epicentres- i no vetllar pels interessos d’aquells fills d’Ordino que, han lamentat assistents, han de deixar la parròquia perquè és impossible trobar-hi res assequible. “Per a la gent d’aquí, on ens penseu construir les ‘faveles’”, ha arribat a demanar una de les assistents.

Josep Àngel Mortés ha demanat, visiblement molest, que cal ser “una mica curosos” quan es parla d’especulació o es parla de l’interès de promotors estrangers perquè “algú d’aquí ha hagut de vendre els terrenys”. Amb tot, el mandatari comunal ha assegurat que canviant els paràmetres urbanístics es vol reduir l’interès. Perquè una promoció arribi a ser rendible, costarà molt més i potser els inversors s’ho pensaran dos cops abans de posar en marxa alguna iniciativa urbanística.

IMG 8614
Una de les pantalles que s'han plantejat.

De fet, i encara que menys, també han pres la paraula un parell de propietaris ‘qualificats’ per evidenciar el seu malestar just en el sentit oposat dels que majoritàriament han agafat la paraula. Un d’ells ha lamentat que la decisió comunal, “als que tenim algun terreny, ens rebenta”. I també ha acusat en certa manera que per actuacions “dels de fora” alguns petits terratinents locals “hauran de cascar” i si en cas de necessitat han de vendre o dur a terme alguna actuació urbanística els serà més complicat.

GRIFOLS TAMBÉ REP

Entre les aportacions ciutadanes, també ha rebut el projecte de Grifols i l’actuació del Govern respecte del mateix, més enllà que han rebut dures crítiques actuacions urbanístiques comunals plenes de formigó que es considera que res no té a veure amb l’objectiu sostenible que ara es vol afavorir. Respecte del futur laboratori de la multinacional farmacèutica, sobre l’activitat de la qual s’hi ha passat de puntetes, s’ha lamentat que l’Estat hi destini un terreny que “hauria d’anar per fer-hi parcs pels infants de la parròquia” o altres equipaments de caràcter més social.

En aquest sentit, s’ha lamentat que no s’hagués permès fer una votació -s’ha usat aquesta expressió i no pas l’equivalent de referèndum, per exemple- per decidir si es volia la implantació de Grifols o no. I, en tot cas, que hauria estat més adequat que la multinacional hagués llogat el terreny a un privat. Perquè s’hauria evitat així la venda d’una parcel·la a un futur promotor i es conservaria un terreny de Govern per fer-hi actuacions enfocades directament a la ciutadania. Sempre allò del difícil equilibri entre creixement urbanístic sostenible, conservació del patrimoni natural i assoliment de rendiments econòmics.

Etiquetes

Un moment de la sessió de comú.

Relacionat

El comú d’Ordino aprova en 25 segons les modificacions del pla d’urbanisme

Comentaris (9)

Trending