Així s’ha explicat i així ha quedat clar en una reunió de poble, continuïtat d’altres trobades que ja s’havien fet fins ara, en què més de dues-centes persones han escoltat l’exposició de les redactores del pla que fins ben entrat el mes de febrer estarà en exposició pública per tal de rebre les al·legacions que s’escaiguin. Les tècniques Carlota Garcia, Míriam García i Sara Mas han exposat les línies mestres del treball després que els cònsols, Josep Àngel Mortés i Eva Choy, hagin exposat la idea, la voluntat principal, de la revisió urbanística. En paraules de Mortés: “Es vol donar un marc d’actuació que permeti assegurar un llegat per a futures generacions.” Més encara: Mortés ha indicat que “estem defensant l’interès general perquè no s’arribi a un punt de no retorn o pitjor, a un dany irreparable”.
L’exposició ha comptat entre els assistents amb la immensa majoria dels consellers comunals, inclosos els candidats d’ACO-Demòcrates, Mar Coma i Eduard Betriu o Enric Dolsa. També la segona de la llista d’Units per Ordino, Jordina Bringué. Hi havia molts dels càrrecs electes ordinencs com les conselleres generals Berna Coma i Gemma Riba, o el secretari d’Estat Marc Saura. I representants massanencs com la cònsol menor Eva Sansa -també hi era el número dos de la llista de Ciutadans Compromesos, Roger Fité-, el conseller comunal i cap de llista d’Amb Seny, Guillem Forné, o el parlamentari demòcrata David Montané.
És evident que la qüestió urbanística interessa, neguiteja, hi havia molts propietaris, més grans o més petits, i molts veïns de la parròquia que d’una manera o altra han passat en altres moments pel comú. També representants de generacions més joves. Ha quedat clar en tots plegats que, sense criticar la feina, el resultat inquieta. I inquieta la manca de concreció o, millor dit, l’afectació que té o pot tenir les noves directrius que es volen tirar endavant a cadascun dels assistents. Però com han anat defensant tant els cònsols com les tècniques, la reunió havia de servir per presentar “un nou model de parròquia”, la filosofia en què s’inspira la revisió extraordinària.
Mortés: “Es vol donar un marc d’actuació que permeti assegurar un llegat per a futures generacions. Estem defensant l’interès general perquè no s’arribi a un punt de no retorn o pitjor, a un dany irreparable”
Com han explicat tant Eva Choy com la urbanista Carlota Garcia, seguint la tendència demogràfica actual, que en vuit anys (del 2023 al 2031) comporta un guany d’habitants de poc més de 800 habitants, “ja estan satisfetes les necessitats dels propers 25”. Amb tot allò que està consolidat actualment es podrien construir 3.795 habitatges nous, que podrien donar aixopluc a unes 7.916 persones més. A més, els estudis de càrrega que estan pràcticament acabats indiquen que si es mantingués el creixement actual hi podria començar a haver problemes amb l’abastiment d’aigua i també hi hauria complicacions en la mobilitat.
Tant abans de l’exposició, en resposta als mitjans de comunicació, com durant la reunió, Mortés ha explicat que “confiem que el proper comú prengui en consideració tots aquests treballs” i l’aprovació inicial que es farà en uns dies tingui continuïtat i s’acabi consolidant una proposta que suposa “un canvi que mai s’ha fet a Andorra” perquè “per fi estem fent urbanisme”. Fins al 5 de maig hi ha una moratòria decretada. I malgrat que es treballa a contracorrent, si el nou comú seguís els terminis estrictament marcats, hi hauria temps a aprovar-ho tot. Ara mateix, però, sembla impossible.
Hi ha hagut una hora bona de debat, de preguntes, d’exposició pública de neguits, de parers. Des de joves que pensen que algun dia hauran d’emancipar-se o hauran d’anar a viure de lloguer, i haurà de ser assequible i volen que sigui a Ordino, fins a propietaris més o menys destacats alhora que parroquians rellevants com Josep Duró, que ha lamentat que no hi hagi hagut “concertació i diàleg previ” i ara tothom es veurà obligat “a fer cua per veure les fitxes”. És a dir, les concrecions per a cada terreny, per a cada unitat d’actuació.
Just això, la revisió, les “condicions limitants” imposen molt respecte i temors. Hi ha qui lamenta haver preservat els seus terrenys i no haver-los venut com altres veïns i ara tenen por que “ens ho cardeu tot”. Ho deia un dels veïns que demanava públicament “què aprovareu el dia 29? Els que ho hem fet bé, els que no hem especulat, els que no hem fet grans promocions immobiliàries, com se’ns compensarà, com se’ns respectarà”. No saber l’impacte individualitzat genera insatisfacció i neguiteig. Enuig i indignació fins i tot en alguns casos.
“Què aprovareu el dia 29? Els que ho hem fet bé, els que no hem especulat, els que no hem fet grans promocions immobiliàries, com se’ns compensarà, com se’ns respectarà”
Però els cònsols, les tècniques i fins i tot l’assessor jurídic del comú, un Joan Casajoana que ha assumit en alguns moments un destacat protagonisme, defensant de forma aferrissada -i en el fons, amb tota raó- el procediment, han explicat que la manera d’actuar és la que pertoca. I que hi haurà seixanta dies hàbils, que en realitat potser en seran gairebé noranta, per poder consultar les concrecions i presentar les al·legacions que considerin pertinents. Mortés s’ha ofert a explicar tot el que calgui fins al darrer dia.
“Ho portarem fins al final. Farem el màxim que puguem” i es deixarà “encarrilat el camí” perquè sigui factible “un nou model de parròquia” i una manera de fer urbanística que consideren amb Eva Choy pionera al país i que és la única que pot frenar de manera ordenada el desordre de tots els anys d’excessos. Però vista la reacció ciutadana, qualsevol de les dues formacions que agafin les regnes del comú difícilment podran tirar endavant la revisió en els temps que caldria o que hores d’ara s’haurien de seguir.
Les redactores del projecte, això sí, han exposat amb claredat les línies mestres, la ‘ideologia’ urbanística, deixant clar que no es proposa un pla urbanístic de creixement sinó d’ordenació o, més encara, “un pla resilient”. Un pla que torni a Ordino la imatge de sempre, amb uns nuclis històrics i alhora urbans que no s’interconnectin entre ells i que tinguin vida pròpia i les característiques de sempre. Amb unes condicions innegociables que caldrà complir per poder desenvolupar parcel·les, terrenys, unitats d’actuació.
Per fer-ho fàcil, i això ho hauran de dir millor les tècniques durant el termini d’exposició pública: per molt que ara sigui un terreny urbanitzable, aquest no es podrà desenvolupar si abans no s’han desenvolupat les infraestructures necessàries que li garanteixin totes les necessitats. La teoria de ben segur l’han entès tots els assistents. I fins i tot segur que fan costat al fet d’exigir una treva al creixement desmesurat. Ara bé, quan s’obre el meló i et toca a tu, això ja són figues d’un altre paner. Un altre model de parròquia, potser sí. Mirar-se el melic, això com sempre.
Comentaris (11)