Marsol recorda que, després del concurs fallit, tant Andorra la Vella com la Massana “ens hem donat dos mesos per reflexionar”. Preguntada sobre els motius d’aquest fracàs, apunta que “estic convençuda que la pandèmia no ha ajudat”, però també apunta al “fet de voler arribar a Pal”. Es tracta d’una opció que, assegura, “la ciutadania ha vist bé, ja que seríem peu de pistes”, però, en canvi, “ha frenat els inversors perquè havien de posar el doble de diners”.
De fet, es mostra “convençuda” que hi hagués hagut ofertes si només s’hagués parlat del Carroi, ja que “anar a Pal ho encareix tot en un moment complicat”. Marsol, però, defensa que el comú va actuar correctament. “Havíem d’apostar per ser peu de pistes perquè totes les parròquies necessitem tenir atractius”, ha indicat.
La cònsol treu pit també del fet que el plec de bases “era exigent”. I entén que era necessari que ho fos. “Només faltaria. Això és una inversió important i les empreses que s'hi havien de presentar havien de tenir una solvència”, apunta. De fet, es mostra “gairebé contenta quan em diuen que era exigent”. Amb les empreses que no s’han presentat, Marsol admet estar “disgustada”. I és que, recorda, “els teníem aquí cada dia demanat que publiquéssim el plec de bases, que es presentarien, que fa massa anys que es parlava d’aquest projecte i que era l’última oportunitat”.
La mandatària apunta que ara cal reflexionar i no descarta escenaris de cara al futur. Fins i tot, no tanca la porta a una possible inversió pública. “A la vida res és impossible”, comenta, al mateix temps que recorda que “el Funicamp o el telecabina de la Massana els van fer els comuns”. Per tant, “potser, algun dia si Andorra la Vella vol realment ser peu de pistes, es planteja posar diners”.
Admet, fins i tot, que hi ha temps perquè el comú actual s’ho plantegi. “Ens queden dos anys i poden passar moltes coses. Potser la parròquia veu la necessitat d'anar a Pal”, indica. Això sí, llavors sí que entén que “s’hauria de fer un referèndum perquè això sí que no estava al programa”.
En canvi, considera que, fins ara, no calia fer cap consulta. Aquesta, al seu entendre, ja es va celebrar en les passades eleccions comunals. “Nosaltres ja ho portàvem al programa”, recorda. A més, apunta que, si s’acaba tirant endavant el projecte, “el posarem a informació pública perquè tots els ciutadans es puguin manifestar al respecte”. A banda, entén que “tampoc és qüestió d'anar fent referèndums per tot el que es fa a aquest país i menys quan tu ho has anunciat, clar i català negre sobre blanc”.
Comentaris (30)