Poc temps després que corporació i societat fessin oficial l’acord que, entre altres accions, permetia impulsar una sèrie d’actuacions a Concòrdia, terrenys fora de la concessió, Alís i Rossell que, a ningú se li escapa, mantenen importants diferències amb el principal accionista de Saetde, van presentar un recurs administratiu davant el comú. Aquest el va denegar, fent servir la fórmula del silenci administratiu. Llavors, el juny del 2019, van formular una demanda judicial amb la qual impugnaven el pacte.
Dos anys després, l’agost del 2021, la Batllia va anunciar que desestimava la demanda. Considerava que ni Alís ni Rossell “estaven degudament legitimats”, ja que “no ostentaven cap interès legítim en l’objecte del procés, sinó que actuaven en defensa de la legalitat”. Davant aquesta decisió, tots dos van presentar un recurs davant el Superior, que ara ha donat a conèixer la seva decisió.
I aquesta és validar els arguments ja donats en primera instància. I ho fa recollint les mateixes al·legacions presentades per l’ex cònsol i l’antic conseller general. “Com es desprèn inequívocament d’aquestes manifestacions, els recurrents no ostenten un interès legítim en l’objecte del procés, ja que no actuen en defensa d’una situació jurídica pròpia, ni poden obtenir cap benefici directe de l’anul·lació de l’acte impugnat. Com ells mateixos afirmen, defensen els interessos del conjunt dels ciutadans de la parròquia, ja que consideren que el comú hauria pogut obtenir un benefici de l’explotació de la zona, que podria repercutir positivament en les finances comunals”, apunta la resolució. Per tant, “d’acord amb els criteris establerts en la jurisprudència abans referida, els agents no disposen de la legitimació necessària per actuar en aquest procés, com ha declarat la sentència apel·lada”.
Per al Superior, “s’ha de concloure que els agents actuen merament en defensa de la legalitat, en un àmbit on la llei no reconeix l’exercici de l’acció pública”. Així, s’entén que “procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes”.
Contactat des d’Altaveu, Alís lamenta la decisió, tot i que també apunta que no preveuen presentar recurs davant el Tribunal Constitucional. Insisteix en el fet que “hi ha una cessió de terrenys sense cobrar res” quan, defensa, la fórmula adient hauria estat “una concessió” dels mateixos en forma de concurs. “Així, hauria pogut optar qualsevol empresa que hi hagués volgut participar”, apunta.
L’ex cònsol major té clar que “no es poden cedir terrenys sense un edicte, sense plec de bases i sense cobrar res”. De fet, es mostra convençut que si la Justícia hagués analitzat el fons de l’afer, els hauria donat la raó. “Demostra que hi ha gat amagat”, afirma.
Comentaris (8)