Així ho marca el prec de bases del concurs que ha impulsat el comú d’Encamp per trobar una entitat (sigui empresa, federació o club esportiu) que estigui interessat a assumir la reforma de les instal·lacions a canvi de gestionar-la en exclusiva durant un llarg període de temps: en concret, 35 anys inicials amb una opció a pròrroga de 25 més. És a dir, un total de 60. Les obres, però, tindran un cost important.
I és que ja es deixa clar que Prada de Moles patirà una reforma considerable. En primer lloc, el camp actual s’ha de convertir en un estadi ambiciós. Haurà de garantir “com a mínim, la competició en la categoria de la primera divisió de la RFEF o superior”. És a dir, preparat per acollir el futbol professional espanyol. A banda, però, també es vol un camp d’entrenament que hauria d’estar disponible en un termini de 18 mesos. Aquest s’ubicaria en un terreny comunal, al costat de la rotonda que inicia el port de Beixalís.
Per tant, no es tracta pas d’una inversió petita. Al contrari; serà elevada. I, evidentment, qui assumeixi la concessió haurà de buscar el finançament necessari. En cas que aquest arribi via operacions de crèdit, el plec de bases deixa clar que “el comú no els avalarà”. Això sí, la corporació, com ja va explicar fa uns dies la cònsol major Laura Mas, sí que obre una altra porta: “El concessionari podrà proposar que el comú participi en el finançament parcial de les obres i instal·lacions”. El que tampoc es garanteix és “cap recaptació ni rendiment mínim de l’explotació de les activitats econòmiques projectades”.
Es preveu un cànon mensual o anual que caldrà pagar al comú, però que pot ser afrotnat cedint espais publicitaris o la utilització de les instal·lacions en dies concrets
Ara, el concurs estarà obert fins al gener. A partir de llavors, caldrà veure quines ofertes es presenten. La que sembla segura és la de l’FC Andorra que apostaria per convertir definitivament Prada de Moles en la seva casa, pensant ja en un projecte que somia a portar el futbol d’elit espanyol -i qui sap si l’europeu- al Principat. Un cop es decideixi l’adjudicació, en un termini màxim de 30 dies se signarà el contracte i, a partir d’aquí, començaran a comptar els terminis.
El guanyador disposarà de sis mesos per presentar el projecte executiu de les obres -el d’enderroc, si s’escau, i el de construcció-. Un cop el comú els hagi aprovat, els treballs hauran d’iniciar-se a més tardar en tres mesos. En l’oferta presentada, el licitador haurà d’incloure els terminis previstos que, posteriorment, s’hauran de seguir escrupolosament i només es podran incomplir “en cas de força major, degudament comunicat i acreditat”. En tot cas, a molt tardar la reforma de les instal·lacions hauria d’iniciar-se a finals del 2022 o inicis del 2023.
El plec de bases també té clar que les obres hauran de beneficiar econòmicament empreses del país. Per dir-ho clar, s’exigeix que qui guanyi la concessió encarregui el nou estadi a una constructora “de nacionalitat andorrana de reconeguda solvència”. Si aquestes arribessin a aturar-se i aquesta situació es prolongués més de tres mesos, es consideraria que hi ha un abandó de l’obra i, per tant, el comú quedaria facultat per considerar rescindit el contracte.
La documentació també preveu que el comú rebrà un “cànon periòdic mensual o anyial” durant tota la vigència de la concessió. Aquest podrà ser en metàl·lic però també es dona l’opció de substituir-lo de forma parcial o global per publicitat a l’estadi a favor del comú o també l’ús de les instal·lacions durant un cert nombre de dies l’any.
Comentaris (1)