Caldrà veure, doncs, l’ordinació que els comuns aniran aprovant en les properes setmanes. Els cortalans, ho explica una de les seves portaveus i representant al consell assessor, Meritxell Font, tenen clar que de forma general l’accés rodat està prohibit a la vall per al turisme. No hi podran pujar autocars, per dir-ho d’alguna altra manera. Però consideren que no hi ha una posició tancada sobre com pujar el material per mantenir una borda. Els propietaris, insisteix, tenen tot el dret del món, per molt label de la Unesco que tingui el Madriu, de poder accedir als seus béns immobles i gaudir-ne. Que es vulgui prioritzar l’accés en helicòpter sempre que es pugui és una opció i pot estar bé. Però no ha de ser l’única forma.
Per als portaveus dels titulars de bordes i béns immobles, l’ordinació avui anunciada pels comuns harmonitza un seguit de criteris. Però no acaba de tancar les portes a l’accés rodat a les propietats privades
Font recorda diverses coses. La primera, que la Unesco va premiar la Vall del Madriu-Perafita-Claror en la categoria de paisatge cultural, justament, per l’empremta que ha anat deixant l’home després de segles i segles sobre un paratge natural. No té catalogada la vall en tan que valor natural, recorda. També recorda la portaveu dels cortalans que la Unesco sempre ha reclamat una estratègia d’accessibilitat. I accessibilitat, ve a dir, vol dir poder-hi accedir, no pas no poder anar a la vall.
Entre altres coses, recorda, perquè la Llei de patrimoni cultural -el ministeri s’implica cada cop més en el projecte tot i que com agent integrant del consell assessor- obliga a mantenir els béns en condicions i si no s’hi pot arribar en condicions les propietats acabaran caient i el Madriu perdrà el seu valor cultural, que és, insisteix Font, per allò que la Unesco va considerar la vall patrimoni mundial. Per tant, segons Font, l’ordinació avui anunciada pels comuns harmonitza un seguit de criteris. Però no acaba de tancar les portes a l’accés rodat a les propietats privades.
Hi ha encara per acabar de concretar en accions el pla de conservació. I és en aquest marc, o així ho deixa a entendre Mertixell Font, que s’ha de buscar l’escletxa perquè els cortalans que ho necessitin puguin accedir a les seves propietats per reformar-les, per evitar que caiguin, per reparar-les. O, si escau, per recuperar les activitats culturals, que també és un element clau de tot el projecte que lliga el Madriu i el seu reconeixement per la Unesco. Tot plegat, escoltant els cortalans, es continua allà mateix. Això sí, amb més bon rotllo i més voluntat de buscar, de forma àgil, solucions.
I de manera constructiva. Amb l’administració i amb tots els intervinents. Fins i tot amb els ecologistes. “Hi ha diàleg. No hi ha un clima de confrontació. Ben al contrari. Tot sovint hi ha força punts de convergència.” En fi, caldrà esperar què diuen exactament les ordinacions que, per als comuns, tanquen el cercle. I per als cortalans, sembla, com a mínim sembla, no acaba de tancar res.
Comentaris