En efecte, l’immoble, que potser fa un parell de dècades que està tancat, havia generat interès en el comú. Certament, va ser l’anterior corporació qui va fer fer com a mínim un informe pericial per poder tenir una valoració de l’edifici i formalitzar una oferta. Suposadament, aquest mandat continuava interessant l’immoble però ja no s’hi va ser a temps. La ‘família’ de la parròquia va resultar ser la d’un conseller de la majoria, que en cap moment hauria manifestat que a casa seva també estaven interessats en l’edifici.
Una vegada el comú hauria tingut coneixement de la venda de l’antic hotel Quim, i un cop va transcendir el nom dels adquirents, hi hauria hagut una mica de tibantor. Però ara mateix tot hauria quedat suposadament en l’oblit. O, com a mínim, s’haurien deixat aparcades les diferències o el malestar. Perquè, avui per avui, es considera la compra “una bona notícia” i sobre l’interès comunal només s’indica que “ens consta que en el mandat passat es va fer una oferta a l’immoble”, I per què el volia adquirir el comú? “Entenem que amb l’objectiu de conservar el patrimoni del nucli antic del poble.”
Comentaris (2)