El comú de Sant Julià estudia la implantació d’una xarxa de calor

Abastiria l’escola francesa, l’andorrana, el Centre Cultural i de Congressos Lauredià, la Universitat d’Andorra i Casa Comuna

Comentaris

Josep Majoral durant la lectura de la seva ponència a Prada de Conflent.
Josep Majoral durant la lectura de la seva ponència a Prada de Conflent. COMÚ DE SANT JULIÀ

El cònsol major de Sant Julià de Lòria ha anunciat a la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) que la corporació  en col·laboració amb FEDA està estudiant la viabilitat d’implementar una xarxa de calor ampliant la central de producció de calor que actualment ja està instal·lada al Centre Esportiu. L’estudi contempla que la xarxa abasteixi l’escola francesa, l’escola andorrana, el Centre Cultural, la Universitat d’Andorra i Casa Comuna.

Majoral ja va oferir una primera pinzellada sobre el tema en el decurs, la tardor de l’any passat, durant les Jornades de l’Energia i Ciutats Sostenibles. Ara i en la seva intervenció a Prada ha ampliat la llista d'edificis. El consol assegura que Sant Julià és un bon indret per acollir una planta de biomassa, perquè en ser una zona assolellada, és bona per a l’assecat de les estelles i, a més, compta amb un espai disponible a la zona de la Rabassa. "La viabilitat econòmica de la planta preveu una producció objectiva de 4.500 tones. L’equipament tindria 5.000 metres quadrats dels quals 1.000 correspondrien a coberts per a l’emmagatzematge, 1.000 més per a un pati de gestió d’estelles i fusta, i 3.000 metres per estoc i assecat".

El preu de de compra de la fusta seria de 25 euros per tona, mentre que el de l’estella arriba fins els 110 euros per cada mil quilos. I el punt d’equilibri seria d’una producció de 1.842 tones d’estelles per any. "El canvi de calderes de gasoil per calderes que cremin estelles és clau perquè el seu ús suposa un 50% d’estalvi, encara que si tenim en compte les inversions seria d’un 20%. I de pas, ajudaria a consolidar el sector forestal i obriria la porta a noves oportunitats econòmiques". Aquest estudi també destaca el dèficit energètic dels comuns, és a dir la relació entre el potencial de demanda d’energia tèrmica i el potencial d’energia en biomassa aprofitable. En aquest apartat, Sant Julià de Lòria té un 9% en positiu ja que la nostra demanda és de 514 tones d’estelles mentre que l’aprofitament és de 877.

Ha aprofitat la seva ponència per detallar les accions concretes que ha fet el comú en la seva aposta decidida per la sostenibilitat. S'ha referit a la progressiva substitució de l’enllumenat públic amb llums led; a l'aposta t per la producció d’energies renovables com el sol, el vent, l’aigua o la biomassa. La minicentral d’Aixovall en la qual el comú participa a través de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria n’és un bon exemple. La corporació també ha aprovat  la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la teulada del Centre Cultural sense cap cost per al Comú, la qual cosa permetrà convertir l’equipament en un edifici de consum gairebé nul.
com aquesta.

 

Comentaris (3)

Trending