Martínez Segura ha mort a la residència de Sant Vicenç d’Enclar d’Andorra la Vella, on ha estat ingressat els darrers temps. L’últim adeu es farà dimarts a les 5 de la tarda amb una missa funeral a l’església de Sant Pere del Pas de la Casa. Prèviament, dilluns, entre les 4 i 2/4 de 9 de la tarda, se li farà la vetlla al tanatori d’Encamp. Encara que no hagi agafat pas de sorpresa el seu entorn i coneguts, no per això el traspàs de Martínez Segura ha omplert de tristor el Pas de la Casa.
L’últim adeu es farà dimarts a les 5 de la tarda amb una missa funeral a l’església de Sant Pere del Pas de la Casa. Prèviament, dilluns, entre les 4 i 2/4 de 9 de la tarda, se li farà la vetlla al tanatori d’Encamp
Originari de Montesquiu, actualment a la comarca de l’Osona, abans del 1990 i, per tant, quan en Martínez Segura hi va néixer, al Ripollès, el malaurat activista social feia molts anys que s’estava al Pas de la Casa, localitat que va convertir en el seu epicentre vital. El seu llarg pas pel servei de circulació, que va arribar a encapçalar, quan aquell petit departament feia la gestió d’una circulació a voltes caòtica, però, alhora, era també el primer nivell de seguretat perquè la policia no hi tenia patrulles fixes, van fer de Joan Martínez un home molt estimat al Pas de la Casa alhora que era un grandíssim coneixedors de tots els secrets, petits i grans, de la localitat.
Gran defensor de la vila encampadana i els seus costums i tradicions, els darrers anys -després de jubilar-se com a agent de circulació encara va mantenir activitat laboral en un dels grans centres comercials del país amb seu a la localitat fronterera- més enllà de tot el suport que feia a qui ho necessitava al Pas, s’havia convertit en un gran difusor de l’activitat, la història i els neguits de la vila a través del grup PasCasenc a les xarxes socials, on el seu traspàs es plora des de mig matí.

Joan Martínez Segura ha intentat viure la malaltia que finalment l’ha vençut amb la màxima normalitat possible i, tot sovint, mostrant-la amb certa normalitat i, sobretot, amb molta enteresa. Els darrers mesos els ha passat en diversos centres hospitalaris -com el de Sant Pau a Barcelona o el Nostra Senyora de Meritxell- i algun centre sociosanitari, havent d’afrontar alguna que altra intervenció quirúrgica per mirar de tombar el càncer malaurat. La commoció al Pas és d’allò més evident. La localitat fronterera està de dol.
Comentaris (12)