Els representants d’Acció Comunal d’Ordino (ACO), que és la filial taronja ordinenca, van trobar-se fa uns dies, segons que ha sabut l’Altaveu, per analitzar la situació política general i començar a abonar el terreny en vista a les properes conteses electorals. Però també era una cita per analitzar el tema local més calent de tots els que hi ha ara mateix i que entronca, també, amb la gens senzilla situació de l’urbanisme, amb els canvis a la normativa subsidiària i la construcció del laboratori de Grifols a redós.
Tenien especial interès en tractar la qüestió del centre residencial els dos consellers comunals que més en contra estan amb el projecte: Sam Duró i Eduard Betriu. Però va quedar clar durant la reunió, segons les diverses fonts consultades, que el comportament en aquest afer de Mortés està àmpliament censurat. De fet, tampoc ha agradat la gestió realitzada a les dues conselleres generals, Sandra Codina i Berna Coma. De fet, la immensa majoria dels representants ordinencs no van saber res del geriàtric fins que Mortés va intentar que s’aprovés de pressa i corrent el plec de bases. De moment s’ha frenat.
S’hi veuen massa interrogants quant al procediment triat i les justificacions emprades pel cònsol i, en general, tampoc no es veu ni el lloc previst per a l’equipament ni les principals condicions que es pretenien establir, com eren un cànon anual de només 24.000 euros per la utilització d’un terreny comunal i el fet d’haver d’autoritzar que els edificis associats al centre poguessin superar la volumetria constructiva actualment autoritzada.
INDRET I MARTÍNEZ BENAZET
Encara que es van retreure de forma gairebé unànime més les formes que no pas l’indret escollit per Mortés per facilitar la construcció del geriàtric, l’espai on inicialment el cònsol pensava ubicar la residència -que no està pas descartat- no convenç ni poc ni gens. Vista la confluència d’equipaments que hi ha en aquella zona, s’hauria recordat a Mortés que justament aquella parcel·la s’havia elegit i deixat ‘lliure’ en certa manera, per esponjar la unitat d’actuació, per crear una mena de pulmó verd en un punt que s’anirà poblant de manera important.
Per tant, no es troba gens encertat que un espai públic es vulgui pràcticament regalar a un privat perquè hi faci el seu negoci per molt que sigui un geriàtric, que això no es veu malament. Cap dels presents va posar en dubte l’interès en tenir una residència per a gent gran a la parròquia. Ni tan sols l’ex-ministre de Salut Joan Martínez Benazet. El també ex-director assistencial del SAAS és ara mateix un dels homes forts del comitè demòcrata d’Ordino. Potser resta una mica a l’ombra, però el seu vincle, menys fluid certament que quan estava al gabinet ministerial, amb el cap de Govern el fa un pes pesant a la parròquia.
Hi havia interès en saber el parer de Martínez Benazet, segons les fonts consultades. I l’ex-titular de Salut no hauria entrat, a diferència de la major part dels assistents, en les formes emprades per Mortés. Però sí que hauria deixat dir que no pot ser que els comuns vagin per lliure decidint que volen tenir geriàtrics i triant-ne l’emplaçament o fins i tot el gestor. Que cal que l’administració central -amb els ministeris de Salut i d’Afers Socials al capdavant- facin una planificació estatal adient i, després, és necessari atenir-se a aquesta circumstància.
Comentaris (8)