Borja de Bixessarri, el pastor ‘muralitzat’

L’artista Naiara Galdós és l’autora d’una pintura urbana de grans dimensions ubicada en una paret de l’avinguda Rocafort (a sota de la plaça Rocacorba) que el cònsol major de la parròquia fa valdre com a record del “paisatge cultural i emocional del país”

L’artista (segona des de la dreta) i part l’equip comunal davant del mural.
L’artista (segona des de la dreta) i part l’equip comunal davant del mural. Gerard E. Mur

El pastor Borja de Bixessarri és visible, ara, per a tots aquells que passin amb la mirada atenta per l’avinguda Rocafort de Sant Julià de Lòria. Naiara Galdós ha plasmat –pintat– la seva imatge a la paret que queda just a sota de la plaça Rocacorba. El mural, de grans dimensions i part del projecte parroquial ‘Murs que parlen’, que ja suma sis grans pintures (“cadascuna ens parla d’un aspecte de la nostra història”), vol ser un homenatge al “vincle entre la vida i la terra”, segons ha apuntat el cònsol major, Cerni Cairat.

Cairat, de fet, ha destacat aquest matí, durant la presentació oficial de l’obra, que el mural permet recordar “els valors de la transhumància: la saviesa, l’esforç…”. “La transhumància”, ha dit, “forma part del paisatge cultural i emocional del país. És un patrimoni que cal transmetre a les generacions futures”. Cairat també ha aprofitat el moment per reconèixer la plaça Rocacorba com “un espai de divulgació artística, de trobada de memòria i cultura”.

Galdós, l’artista, ha detallat que el procés creatiu de l’obra (una imatge del pastor a la porta del Santuari de la Mare de Déu de Canòlich) li ha suposat un desafiament perquè ha hagut d’abandonar parcialment la tècnica abstracta –el seu segell– per “fer alguna cosa més figurativa”. Tot i així, Galdós ha treballat per “lligar present i passat” introduint elements metafòrics d’una certa abstracció com ara quadres vermells que representen finestres (finestres que miren al passat i que també poden recordar l’art romànic).

El mural de Galdós.
El mural de Galdós.

Precisament, la inspiració –el punt de partida– del mural ha estat una fotografia en què apareix el pastor davant del santuari. Una base inspiradora proposada des del comú (que va escollir la intervenció de Galdós a través d’un concurs al qual es van presentar tres artistes més). La fotografia es va fer aproximadament durant la meitat de la dècada de 1910 i –tot encaixa– Borja de Bixessarri és el rebesavi de la cap de Cultura de la corporació.

Per a Galdós, ha estat fonamental poder “fer recognoscible la imatge a partir de formes abstractes i taques”. L’obra combina tres colors: negre (per definir figures: la del pastor, la d’uns corders...), verd (connexió de la natura amb l’home: la transhumància) i vermell (els vitralls de l’art romànic, el santuari). Galdós, que admet que té vertigen (ai!), va trigar una setmana a pintar el mural. La feina, a l’aire lliure, es va haver de programar ara a la primavera perquè a l’hivern la pluja i la neu dificulten el procediment i la calor, a l’estiu, pot ser una tortura.

El cònsol major, finalment, ha remarcat que l’estrena del mural coincideix amb dos esdeveniments rellevants: els actes de commemoració dels 20 anys (el 2024) de la declaració de la vall del Madriu-Perafita-Claror com a patrimoni mundial per part de la UNESCO i la celebració de l’aplec de Canòlich aquest cap de setmana, que, segons Cairat, sempre esdevé “un moment d’espiritualitat”.

Comentaris (5)

Trending