Orfund ‘abaixa la persiana’ dotze anys després amb 1,5 milions d’euros de passiu i un Cayenne d’actiu

Els creditors de la fonedora ordinenca declarada en fallida des del 2007 no recuperen ni un sol euro tot i haver-se ‘perseguit’ també els seus dos màxims accionistes com a responsables de la insolvència

-
-
Pràcticament dotze anys després que es decretés formalment la suspensió de pagaments i fallida d’Orfund Fonedors i Afinadors, la societat, immersa en un conglomerat empresarial molt més ampli i encara jurídicament -que no empresarialment- actiu i que va reviscolar mediàticament arran del ‘cas Cinca’ i els ‘Papers de Panamà’, tanca la paradeta. La fallida s’ha clausurat definitivament sense que cap dels creditors puguin percebre ni un cèntim d’euro del que l’empresa els devia. Sols s’ha recuperat un Porsche Cayenne d’un dels accionistes.

Cinc minuts d’assemblea de creditors en presència de la batlle Laura Solanes van ser suficients per posar fi a dotze anys de treball d’una administració judicial que ha rascat on ha pogut jurídicament parlant però que amb prou feines podrà cobrar els 5.000 euros en xifres rodones que s’han obtingut de la subhasta del vehicle que pertanyia a un dels accionistes d’Orfund i que es va embargar i els 900 euros que hi havia en un compte del mateix soci. Res més. D’aquí que la societat que havia operat en una nau del coll d’Ordino que des de fa temps torna a acollir una foneria no pugui tornar ni un cèntim d’euro del deute que tenia contret: 1,5 milions d’euros en xifres rodones.

El deute del controvertit conglomerat empresarial -mai va quedar clar si la firma va arribar a fondre res i on anava l’or que suposadament es manipulava- segurament és molt més elevat. I hi ha hagut diversos plets (per exemple, sobre la titularitat de les màquines Siemens amb què la foneria operava) que han condemnat el conglomerat a dur a terme actuacions que, algunes, mai no s’han realitzat i tampoc ningú no ha demanat que s’executessin. Així, des d’eventuals deutes per arrendaments a obligacions de recompra d’accions que al seu dia haguessin estat dictades en contra de Grup Orfund no afectaven Orfund Fonedors i Afinadors (OFA). I contra el Grup Orfund ningú no ha actuat perquè se’n declarés la fallida.

Un industrial d'un sector afí a la construcció que després se n'aniria en orris va demanar la suspensió de pagaments el 2004 i es va concedir el 2007

Contra OFA, sí. De fet, va ser un industrial afí a la construcció qui el 2004 va demanar la fallida d’Orfund pel deute que tenia per la realització d’un treballs de guixeria. Uns 300.000 euros que van ser el principi de la fi d’aquella empresa. Va aconseguir que el 2007 es declarés la fallida de la foneria, que inicialment havia estat la matriu del grup, però la mateixa societat sol·licitant d’aquella suspensió de pagaments ara resolta va acabar fent fallida i aquest divendres l’empresa en qüestió era, en situació de fallida, una de les creditores d’Orfund.

Evident, l’administrador judicial d’aquella fallida tampoc no ha vist ni un euro d’aquesta. Ni l’administrador aquell, ni la CASS, ni l’únic treballador que formava part de la massa creditícia, ni una societat francesa que havia realitzat treballs de seguiment i control d’Orfund i que era, en gran mesura, la màxima creditora de la societat en fallida. Més d’1,2 milions d’euros. Però la societat en sí no tenia res de res. Ni cinc de calaix. El Cayenne i el compte amb 900 euros que es van localitzar van ser producte de l’embargament dictat sobre un dels socis d’OFA, el francès Olivier Bernard.

La principal afectada per la fallida, que es va estendre als dos principals socis, Joan Samarra i Olivier Bernard, és una empresa francesa que prestava serveis financers

Producte del treball de l’administració judicial, es va arribar a la conclusió que dos dels tres accionistes -Joan Samarra Naudi i l’esmentat Bernard- tenien una responsabilitat culposa en relació amb la fallida. És a dir, sabedors que la situació d’insolvència de l’empresa ja era una realitat, o així ho va detectar i provar l’administració judicial, van continuar endavant sense prendre les mesures adients ni informar, suposadament, dels fets o la situació. Fins al punt que es va acabar declarant la fallida personal de tots dos. El tercer soci, la societat suïssa PX Holding, va quedar fora de tot aquest embolic.

Decretada la fallida de Samarra i Bernard, els òrgans judicials van localitzar el vehicle, que es va subhastar i vendre, i el compte bancari de l’empresari francès. Tot plegat servirà per pagar els honoraris de l’administrador judicial. Res més. El voluminós treball de l’administració judicial no ha detectat cap suposada anomalia en relació amb comptes a Panamà ni amb moviments estranys de lingots d’or o diamants. Tampoc no era l’objecte del treball. Tampoc, certament, Orfund Fonedors i Afinadors era l’única societat d’un complexe, molt complexe, entramat. Amb peus a Andorra i a diversos països del món. A l’Àfrica sobretot.

-

Relacionat

La fallida d’Orfund es tancarà quinze anys després de decretar-se

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.