Els treballadors de l’empresa que el Govern té subcontractada perquè gestioni algunes infraestructures viàries del Principat i, especialment, els túnels posen el clam al cel per les condicions amb les quals estan a terme la feina, posant en risc en algunes ocasions, degut a la manca de mitjans i de material adequat, els usuaris de les infraestructures viàries en què intervenen. Des de dificultats per poder anar al lavabo quan se’n té necessitat fins a disposar de farmacioles amb productes caducats passant per discriminacions salarials o incompliments de les exigències fixades pel Govern. I això sense oblidar que les bombes que han de garantir el subministrament d’aigua en cas d’un incendi no sempre estan en marxa.
Aquestes són algunes de les queixes manifestades per empleats de la firma AERCO. Els crítics deixen clar que són agents de camp que fan jornades de dotze hores i que en cap cas parlen per boca d'aquells integrants del departament de mobilitat de la mateixa empresa, que fan jornades de vuit hores i s'han mostrat a través de les xarxes socials totalment satisfets amb les condicions que tenen. En canvi, els crítics lamenten que la direcció de l’empresa faci cas omís a les reiterades demandes i peticions fetes per la majoria dels treballadors, alhora que recorden que quan els assalariats acaben abandonant el lloc de treball, en la major part de les ocasions acaben portant l’empresa als tribunals perquè les liquidacions no es fan bé. I, pràcticament, la majoria de vegades en surten guanyant els operaris que han plegat. Aquesta és sempre la versió dels treballadors, d'agents de camp per ser més exactes. L’empresa manté un discret silenci. Les fonts properes a la firma consultades -per tant, la versió no és oficial- tiren pilotes fora i lamenten el posicionament “puntual” d’alguns dels treballadors, als quals treuen credibilitat i consideren que es queixen “per vici”.
Les fonts del personal que han contactat amb l’Altaveu, però, deixen clara la situació. D’una banda evidencien les suposades males condicions amb què estarien treballant, i que resumeixen amb un seguit de mancances com ara el fet que fan torns de treball de 12 hores sense cap conveni col·lectiu aprovat per Govern. També expliquen que “tots els treballadors que marxen denuncien AERCO i guanyen per liquidacions incorrectes”. També lamenten que no hi ha ni lavabos ni aigua corrent a prop del lloc de guàrdia, que l’urinari més proper és a un quilòmetre i mig i que en algunes ocasions es denega el permís per poder anar a fer les necessitats fisiològiques. Encara sobre qüestions relacionades amb la infraestructura, els denunciants asseguren que “la zona de vestidors on ens canviem es inadequada perquè es un local tècnic, no està adequada a les necessitats del personal. A l’hivern es pot arribar a deu graus negatius sense haver-hi calefacció”.
Quant als dèficits en relació als mitjans materials, els treballadors consultats asseguren que “la roba de feina no és adequada ni al clima ni a la feina”, que “no hi ha pantalons ignífugs -imprescindibles si es pretén tenir equipament antiincendis- ni tampoc roba antitall fonamental en cas que s’hagi d’intervenir en cotxes amb els vidres tancats”. També es denuncia que “el vehicle d’intervenció no respon a les necessitats laborals si no a la imatge corporativa” i que “la càrrega sobrepassa el límit dels seients”. També es lamenta que “les bombes estan parades més de sis mesos, deixant el túnel en cas d’incendi sense aigua”. També s’explica que “hi ha material caducat a la farmaciola tot i informar d’aquesta situació” i que la resposta donada per la direcció empresarial és que “total, pel que s’utilitza…”
Pel que fa a les condicions de gestió de personal i remuneració, s’explica que hi ha “diferents sous per mateixa feina” i que “els dies treballats tenen diferent preu als dies faltats; afavorint sempre a l’empresa”. Un dels focus de queixa també és la formació. Des de diverses òptiques: “No paguen els dies de formació, ni els retornen (es fan en dies festius)”. “Es cobreixen els torns amb gent sense formació”, tot posant l’exemple que es fa un contracte d’operador i “venen a fer de agents de camp”. Per tant, “no tots els treballadors tenen la formació corresponent al lloc de treball”. També es posa de manifest que “quan falta algú es deixa (el túnel de ) la Tàpia descobert i això que Govern paga perquè hi hagi una persona vigilant-lo”. A més, “quan algun company no s’incorpora al torn per una causa imprevista o es fa mal a la feina durant la jornada, el torn queda descobert durant hores ja que no tenen ningú de guàrdia localitzable”.
Finalment, les mateixes fonts posen de manifest que la firma prioritza la imatge corporativa de l’empresa per sobre de l’assistència real als usuaris de les vies i, més encara, quan hi ha perill per la salut humana, “quan hi ha en joc la salut ciutadana” ja que “s’impedeix als agents de camp que surtin de la explotació, encara que hi hagi un accident. I els prohibeixen actuar en cas de trobar-se un sinistre”. Els comunicants esperen que fent públiques tot el conjunt de mancances des dels usuaris al contractant, que és el Govern en el cas del manteniment de vies, es prengui consciència de la situació i s’hi posi remei.
Comentaris