'Operació Bonus' o la causa que acusa Meritxell Mateu de corrupció i tràfic d'influències

Comentaris

La policia sospita que l’exconsellera general Meritxell Mateu hauria pogut percebre dos pagaments trimestrals més de 6.000 euros cadascun a banda dels vuit que ja quedava clar que havia rebut en el marc de la seva relació professional amb Banca Privada d’Andorra (BPA). Aquesta dada es conté en un dels dos informes elaborats per l’àrea de policia criminal del cos de l’ordre, en una operació que ha batejat amb el nom de ‘Bonus’, que han portat la batlle instructora del ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance, a advertir de la possibilitat que Mateu hagués pogut cometre els delictes de tràfic d’influències i corrupció, degudament tipificats al Codi penal. Mingorance va decidir el 14 d’octubre passat dictar un aute pel qual passava al torn ordinari d’instrucció penal tot un seguit de dades i informacions per tal que siguin investigades al marge de la causa de blanqueig de diners que s’instrueix en el marc de la causa general del ‘cas BPA’.

Meritxell Mateu va dimitir el 4 d’octubre, després d’una moguda sessió de control parlamentari al Govern en què el cap de l’executiu, Toni Martí, va haver de respondre a una bateria de preguntes en relació al fet que Meritxell Mateu havia cobrat 48.000 a través de la societat Landstreet, també sota investigació judicial, per una suposada relació professional amb BPA. La vinculació entre la política i l’entitat bancària no estava gens clara. I el mateix dia de la sessió parlamentària van transcendir un seguit de correus electrònics que evidenciaven que Mateu podia haver estat exercint de lobbista per compte de BPA en un projecte relacionat amb la multinacional asseguradora Allianz. Alguns dels mails eren tan eloqüents que malgrat que Demòcrates per Andorra (DA) havia defensat la seva consellera aferrissadament, al final no va poder fer res més que empènyer-la a plegar.

Encara no una setmana després, la policia emetia un primer informe sota la denominació d’’Operació Bonus’ en què reprenia un informe ja aportat en seu judicial pràcticament un any abans i hi incloïa, fonamentalment, les informacions que havien anat apareixent en relació a Meritxell Mateu. El primer informe policial era del 10 d’octubre. Dos dies després se n’emetia un segon. En tots dos casos, el gros de l’informe era l’anàlisi de les informacions i els correus electrònics publicats pel diari digital català El Triangle, i pel bloc d’informació andorrana Altaveu. Per posar en context la informació annexada, la policia recordava un seguit de reintegraments en efectiu que hauria percebut Meritxell Mateu. Citava vuit pagaments trimestrals de 6.000 euros cadascun en un interval d’uns dos anys. 

En aquest marc, l’agent autor de l’informe explica també que de la comptabilitat analitzada i sota l’epígraf ‘Contrapartida’ apareixen dos pagaments més de caràcter trimestral i també de 6.000 euros que malgrat que no s’especifica, com sí que passa en els vuit restants, que la destinatària és Meritxell Mateu, no és descartable que el destí final fos també la consellera. Sia com vulgui, entre la informació i els annexes aportats -que permeten a la policia citar també el nom de quatre exdirectius del banc que haurien participat en les converses amb Meritxell Mateu, a banda d’altres polítics que directament o indirectament també haurien tingut informació del projecte pel qual treballava la llavors consellera general-, els informes policials conclouen que s’haurien pogut cometre “diferents il·lícits penals”.

Desglossament 

El 14 d’octubre la batlle Mingorance firma el que tècnicament s’anomena aute de desglossament. La instructora de la causa BPA també veu que la coincidència dels correus electrònics, amb els cobraments percebuts per Meritxell Mateu i el fet que aquesta ocupés un escó al Consell General, poden comportar la comissió de dos delictes: el tràfic d’influències i la corrupció, tipificats en els articles 386 i 381, respectivament del Codi penal. Considerant que aquestes possibles activitats il·legals res no tenen a veure amb el blanqueig de diners que Mingorance persegueix, decideix obrir una causa separada que l’haurà de dirigir un dels quatre batlles assignats a la instrucció penal ordinària. Mingorance inclou l’exparlamentària i també els quatre exdirectius del banc que haurien mantingut correspondència electrònica amb la primera.

La batlle, en el seu aute, deixa entreveure que entén que els diners percebuts per Meritxell Mateu anirien a càrrec tant de BPA com d’Allianz. La consellera feia gestions, una vegada estudiat i conegut el projecte que havia de servir per beneficiar treballadors expatriats, per tal que fossin viables els canvis normatius necessaris per fer viable el projecte, i que afectaven tant la Llei d’immigració com la regulació per la qual es regeix la CASS. Les modificacions que calia fer-se a la primera de les normes, efectivament, van fructificar. Quant als canvis que calia introduir en referència a la Seguretat Social, aquests no van tirar endavant per la frontal oposició de la directora general de la CASS, Joaquima Sol.

Comentaris

Trending