Com era de preveure després de la decisió de la sala civil del Tribunal Superior (TS) en relació a l’acomiadament improcedent del director de comunicació del comú d’Andorra la Vella fins el darrer dia del mes de gener de l’any passat, la Batllia acaba de condemnar novament la corporació presidida per Conxita Marsol a indemnitzar la qui va ser directora del departament jurídic comunal entre l’agost del 2012 i el 31 de gener del 2016. Vist que en segona instància, els magistrats s’havien ‘carregat’ el pronunciament del Tribunal de Batlles en relació a l’exresponsable de comunicació, en aquesta ocasió la batlle Laura Solanes ja no se l’ha volgut jugar. I fent-se seva la sentència del TS dóna la raó a la demandant. Encara que ho fa parcialment atès que considera que només té dret a reclamar d’ençà que va esdevenir directora i no pas des que va iniciar la seva relació professional amb el comú com a assessora.
Segons que ha pogut saber l’Altaveu, la base jurídica de la sentència de primera instància, contra la qual es pot recórrer -i veient l’airada reacció de la cònsol sobre el cas del director de comunicació és ben possible que hi hagi recurs-, és íntegrament la resolució recentment dictada pel TS. Així, i en essència, es reconeix que inicialment, la demandant va iniciar una relació professional -com a assessora en matèria de dret urbanístic- en tan què càrrec de confiança o relació especial. També s’admet que hi va haver una continuïtat o successió de contractes i que, en un moment donat, la reclamant passa de ser assessora a ser designada directora del gabinet jurídic, càrrec al qual encara després se li afegirien atribucions en relació a la coordinació dels recursos humans comunals.
Per intentar parar el cop, i com en el cas del director de comunicació, el comú mantenia que en ser un càrrec de relació especial designat per l’administració, el fur adequat per discutir la qüestió havia de ser la via administrativa i no pas la civil, que és a la que va acudir la demandant. Fent-se seu, com s’ha dit, el criteri del Tribunal Superior, la batlle acaba considerant que el vincle professional va acabar sotmès al Codi de relacions laborals per haver estat la demandant designada directora de departament en virtut d’una ordinació que es remet expressament a aquell codi. Per tant, la reclamació no s’escau de donar-la per bona, com principalment demanava l’exdirectora del gabinet jurídic, des del 2008, quan la jurista inicia la seva relació professional amb el comú. Però sí que cal advertir que hi ha una relació professional sotmesa al Codi de relacions laborals d’ençà de l’agost del 2012 i, per tant, l’acomiadament decidit per la junta de govern encapçalada per Marsol el gener del 2016 va ser incorrecte i improcedent i, en conseqüència, condemna el comú.
Després de rebutjar l’excepció de manca de competència de jurisdicció que pretenia el comú i d’estimar parcialment les pretensions de l’exalt càrrec comunal, la batlle imposa a la corporació el pagament de la indemnització reclamada per l’exdirectora del gabinet jurídic corresponent al temps que va ostentar aquest càrrec. Això són gairebé 23.000 euros als quals hi cal afegir 1.800 euros més corresponents a les vacances que tenia pendents i de les quals no va poder gaudir més els interessos legals generats des del 3 de maig del 2016 que és quan la demanda es va formalitzar. A més, el comú també haurà de declarar i cotitzar a la CASS la quantitat corresponent a la indemnització objecte de la condemna i s’haurà de fer càrrec de totes les despeses judicials.
Comentaris