- L’Alt tribunal desestima un recurs d’empara del sindicat d’ensenyants i tanca de forma gairebé definitiva la possibilitat que els treballadors de la Funció Pública puguin fer caure la normativa
- La reclamació del SEP es fonamentava en el fet que la llei vigent des de l’1 de juny del 2015 regula matèries ordinàries en un text qualificat i, sobretot, que genera efectes retroactius
- El TC, amb les seves paraules, recorden que els empleats de l’administració podien tenir expectatives de drets, però que fins que no arriben a l’edat de jubilar-se no adquireixen el dret real
- Els magistrats afirmen en una sentència recent que “si bé la nova Llei s’aplica a situacions que van néixer anteriorment, aquesta regula únicament i immediatament els seus efectes futurs”
Desestimant com ha desestimat un recurs d’empara del Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP) contra l’aplicació del nou marc normatiu sobre les pensions de jubilació dels funcionaris,
el Tribunal Constitucional (TC) ha establert un nou revés a les pretensions dels treballadors de la Funció Pública de tombar la controvertida llei, que va entrar en vigor l’1 de juny del 2015 i reduïa de forma notable les prestacions que històricament s’havien atorgat als empleats de l’administració central. El moll de l’os de la nova decisió judicial és considerar que l’esmentat marc legislatiu no és retroactiu.
La sentència recentment notificada a les parts i publicada aquest dimecres al Butlletí Oficial del Principat (BOPA) suposa pràcticament l’últim i definitiu cop de porta a la voluntat dels funcionaris -ho han intentat diversos col·lectius, en aquest cas eren els professors- de fer caure la llei cuinada durant el passat mandat executiu i legislatiu. El recurs del SEP partia del cas concret d’una docent que el 15 de setembre del 2015 arribava a complir les condicions necessàries per acollir-se a la jubilació anticipada i voluntària. El mes de maig, un parell de setmanes abans que entrés en vigor el nou marc legal, la dona va comunicar la seva decisió de jubilar-se (ho van fer molts altres mestres i professors). La intenció era poder justificar que el que pretenien era acollir-se a l’anterior marc normatiu. És a dir, al que era vigent en el moment que van comunicar que en una data X pensaven jubilar-se.
Les diverses resolucions van anar desestimant les pretensions de la docent i, en global, del SEP, que es va agafar a la concreció d’un cas concret per fer-ne una causa general. Finalment,
el 16 de desembre passat la sala administrativa del Tribunal Superior va emetre la resolució definitiva que era contrària al que pretenia el sindicat. En altres paraules es venia a dir el que defensava el Govern: la docent, els docents, només tenen expectatives de drets, no drets consolidats. I aquest dret només s’assoleix quan es compleixen de forma efectiva les condicions idònies per poder optar a allò que es pretén, és a dir en aquest cas, a la pensió de jubilació. I com que la prejubilació s’havia de fer efectiva el 16 de setembre calia acollir-se a la norma vigent en aquell moment.
El SEP va promoure el recurs d’empara en considerar que se li havia vulnerat el dret a la jurisdicció en la vessant d’obtenir una decisió fonamentada en dret i, alhora, en el fet que les normes no poden ser retroactives perquè, en aquest contrari, es contravé la seguretat jurídica. Fonamentalment, el recurs se sustentava en dues qüestions. D’entrada, el fet que es considera que matèries que haurien de ser regulades per lleis ordinàries s’emmarquen i es regulen en el sí d’una llei qualificada, molt menys flexible i que demanda unes majories més severes que la legislació ordinària. El sindicat retreia que els tribunals ordinaris no havien promogut una acció incidental d’inconstitucionalitat. És a dir, que haguessin demanat al TC si la llei era constitucional o no ho era.
L’altre punt, segurament molt més cabdal, tenia a veure amb el fet que s’haguessin canviat les regles del joc a mig fer. És a dir, allò defensat tantes vegades que els funcionaris van accedir al seu lloc de treball amb unes determinades condicions. I que la pensió que se’ls garantia quan arribessin a la jubilació era un dels reclams per accedir a l’administració pública. Per tant,
s’entenia que essent el nou marc legal menys beneficiós per als funcionaris que el vigent fins llavors, a aquells empleats de la Funció Pública que ja ho eren en l’entrada de la llei se’ls havia de respectar el marc legal antic perquè, en cas contrari, s’incorria en la prohibida irretroactivitat que consagra la Constitució.
Sobre la qüestió formal i material de la llei, el TC hi dóna uns tombs deixant, d’entrada clar, que la decisió d’elevar un incident d’inconstitucionalitat és una potestat facultativa dels tribunals i no pas dels ciutadans. Després, sí que constata el TC contradiccions entre allò defensat i argumentat per la secció administrativa de la Batllia i, després, el que considera la sala administrativa del TS. Però malgrat això, no hi dóna més importància. Però tampoc considera que tingui rellevància inconstitucional.
I sobre allò que realment constitueix la clau de volta de la pretensió del SEP, és a dir, si s’havien canviat les regles del joc a mig partit i, per tant, l’aplicació de la nova norma s’havia de deixar sense efecte, aquí sí que l’Alt tribunal és ben clar. I és negatiu per a les intencions dels funcionaris. La sentència recentment dictada recorda que
“en efecte, si bé la nova Llei s’aplica a situacions que van néixer anteriorment, aquesta regula únicament i immediatament els seus efectes futurs, respectant per tant, les condicions de creació i d’extinció d’aquestes situacions, cosa que era precisament l’objecte de la tercera disposició transitòria que tenia per finalitat assegurar, pel futur, l’estabilitat jurídica de les situacions generades sota l’imperi d’una regulació anterior”.
Per tant, d’alguna manera o altra reprèn allò defensat pel Govern que els funcionaris havien de preveure només una expectativa de dret que no és el mateix que un dret i, per tant, la llei quan entra en vigor no s’aplica cap enrere si no a partir d’aquell moment i cap endavant. I remarca la resolució del TC que
“aquesta és una solució de principi que és habitual en les matèries extracontractuals -és a dir, les matèries amb un estatut legal i reglamentari- com és el cas en què es troba l’afiliada al sindicat recurrent, que és funcionària”. Aquesta mateixa argumentació, recorda el tribunal del qual ha estat ponent la magistrada Laurence Burgorgue-Larsen, ja s’havia emprat en una reclamació efectuada per un grup d’agents de duana.
Comentaris