Quan es fa un ús o, millor dit, un mal ús d’una paraula, i a més reiteradament, aquesta perd el valor que pugui tenir. És el cas del mot transparència, que cada dia surt i és en boca de molts responsables polítics. El darrer, el ministre Jordi Cinca, que dimarts es va avançar a les filtracions dels papers de Panamà per confessar que havia estat apoderat d’una societat de Panamà, donant informació parcial i obviant que dos anys després del període que va marcar com a implicat de la societat també va participar en la signatura de dissolució. Per tant, informar parcialment no es pot dir que sigui ser transparent. A més, cal ser humil, i hi ha certs qualificatius que queda malament que un s’autoposi. Per exemple, queda malament que un mateix digui de si que és bona persona, perquè és un qualificatiu que s’espera que et donin. Al meu parer tampoc queda bé dir que un és transparent, perquè això ho ha de valorar la resta. ¿El senyor Cinca és o no és transparent? Avançar-se a una filtració que saps que els mitjans de comunicació tenen a les mans i voler donar la teva versió abans que donin la seva no és ser transparent. És com dir que un és bona persona perquè, per exemple, és soci d’una ONG i a casa maltracta el seu gos. No es pot ser bona persona en una cosa i en una altra no ser-ho. No es pot ser una bona persona a mitges. Com tampoc un pot dir que és transparent perquè informa d’una qüestió de què diu que no hauria d’informar per força (cosa aquesta que pot ser objecte d’un altre debat) i en altres qüestions, com l’afer BPA, els comptes de la CASS, les contractacions d’assessors i un llarg etcètera, no sigui tan clar. No es pot ser transparent a mitges.
Origen: No es pot ser transparent a mitges | Diari digital d'Andorra BonDia
Comentaris