El Govern promourà en breu una modificació del Codi penal amb l’objectiu de clarificar els comportaments lligats a la corrupció i endurir-ne les sancions previstes. Es dóna així resposta a una de les recomanacions fetes pel GRECO i que es considera cabdal per superar la tercera avaluació del Principat que ha de dur aquest organisme depenent del Consell d’Europa. L’esmentat canvi legislatiu és un dels treballs en què està immers el ministeri d’Afers Socials, Interior i Justícia. El titular del departament, Xavier Espot, ha comparegut aquest dilluns al Consell General per exposar el full de ruta en matèria judicial i d’Interior per aquest 2016.
Espot ha reiterat de nou la voluntat d’entrar a tràmit parlamentari en poc temps normatives legislatives -modificacions de les actuals o noves creacions- en relació als tres grans cossos especials que té sota la seva responsabilitat: policia, bombers i vigilants penitenciaris. Alhora, s’està treballant en una llei de seguretat pública que ampliarà en qüestions com la videovigilància o el tractament de l’ADN altres textos més avançats com els relatius a Protecció Civil -que han de fer que es posi en marxa un centre 112 als dos anys de l’entrada en vigor de la llei, un 112 que s’ubicarà en una nova ala que es preveu construir a la caserna dels bombers a Santa Coloma- i un altre d’estats d’alarma i emergència. Interior i Justícia també treballen en una llei del notariat, en l’elaboració del complex codi de procediment civil o en la confecció d’un text legal sobre mediació.
Els canvis en el Codi penal són “puntuals” però tenen una important missió: que el GRECO aprovi Andorra en la seva avaluació tercera. Per això és clau que en el catàleg de supòsits de fets punibles s’implanti “la tipificació dels delictes de corrupció”, diferenciant per exemple entre la corrupció passiva i l’activa. És un text “molt tècnic”, segons que ha dit Espot, però que ha de comportar un reforçament del combat de les pràctiques corruptes al Principat. Hi ha dos grans àrees més de modificació del Codi Penal: una per transposar a l’ordenament jurídic andorrà un reglament europeu lligat a l’acord monetari i que serveix per garantir l’euro i altres monedes; l’altra per elevar a delicte major les amenaces no condicionals quan siguin reiterades i de mort o quan es facin amb arma.
Immigració i esport
Un altre canvi legislatiu en què també ha fet incidència el ministre durant la seva compareixença fa referència a la Llei d’immigració. I modifica un aspecte introduït recentment (el 2012) però que la seva posada en pràctica ha evidenciat el fet que s’ha “desvirtuat la finalitat” amb la qual s’havia creat una autorització d’estada al Principat per a entrenaments esportius. Es buscava atraure esportistes d’alt nivell que vinguessin a preparar-se al país. Al final, el que s’ha aconseguit és que hagin aparegut al país, principalment de la mà del club Carroi, un seguit de futbolistes especialment mexicans i de segona fila que l’únic que han fet és ‘pervertir’ la competició estatal de futbol i no sempre la millor manera.
Espot ha admès que en virtut del desvirtuament de l’objectiu inicial dels permisos s’han “creat unes xarxes que no són desitjables, que no vull dir que s’estigui cometent cap il·legalitat, perquè si fos així s’hi hauria actuat”. Aquests canvis haurien d’estar aprovats la propera tardor, malgrat que la modificació no es podrà tramitar per la via d’urgència en tractar-se d’una llei qualificada. Però Espot ha explicat que les variacions són de “poca complexitat” i que no requereixen un gran treball en comissió. En quinze dies la proposta de text de modificació podria estar entrada a tràmit parlamentari.
El titular d’Interior i Justícia també ha posat de relleu altres qüestions referents a un àmbit més administratiu dels seus departaments. D’aquesta manera, per exemple, es preveu dotar d’un tercer integrant l’equip de Medicina Legal i Forense. Es convocaran set places adscrites a la policia, cinc de les quals policies i dos de naturalesa tècnica. Un analista financer per afegir-se a l’equip de delictes de blanqueig i un enginyer informàtic que s’unirà a l’àrea de delictes tecnològics. També es preveu incorporar un altre batlle, un fiscal adjunt més i dos secretaris judicials. Finalment, el ministeri també està acabant de configurar dos nous departaments o àrees sota el seu aixopluc: un que tracti sobre les entitats jurídiques i les professions titulades; i un altre referent a la cooperació judicial i les relacions internacionals.
Negociació amb la UE
Durant la seva exposició en la comissió legislativa d’Interior, Xavier Espot també ha anunciat que no serà fins al 2017 quan es començarà a negociar amb la Unió Europea sobre la lliure circulació de persones al Principat en el marc de les converses sobre l’acord d’associació a Europa. El ministre ha explicat que inicialment es preveia que després d’enllestir-se el marc institucional conjunt entre els tres microestats que participen en la negociació (Andorra, Sant Marino i Mònaco) i del qual sols en falten alguns serrells, es començarien a negociar les quatre llibertats. I la primera seria la relativa a la circulació de persones. Espot ha confirmat els darrers canvis que hi ha hagut. Així, el gros del nou torn de negociacions no es reprendrà fins al setembre. I en lloc de començar per la circulació de persones ho faran per la circulació de mercaderies.
D’aquesta manera, la negociació sobre la circulació d’individus s’ha “posposat per al 2017”. Interior, a través del departament d’Immigració, és qui porta el nucli central del treball en aquesta matèria. I malgrat que s’hagin retardat les converses la feina es manté perquè el Govern vol estar “ben preparat” i “poder negociar amb garanties i tota la força necessària” les especificitats i els interessos que Andorra vol intentar que se li reconeguin en la seva associació amb Europa.
Fotografia: M. F. / agència ANA
Comentaris