La xarxa viària d’Andorra es troba cada vegada més congestionada. Gallardo ha afirmat que, cada cop, “es fa més evident que hi ha punts conflictius”. De moment, el Govern ha fet una aposta pel transport públic, però el ministre ha assegurat que, en un futur no molt llunyà, deixarà de ser suficient. La possibilitat que presenta l’estudi, d’un model combinat, amb diversos trams que alternarien tramvia i transport per cable, “és una alternativa viable i factible, però hi ha aspectes i reptes importants que s’han d’abordar”. Per aquest motiu, Gallardo ha volgut destacar que es tracta d’un estudi molt general, “però exhaustiu” i que el projecte es troba en una fase molt inicial.
Les empreses encarregades de fer aquest estudi han estat Suport i Euroconsult, que han fet una anàlisi, en un inici superficial, tant del terreny com de les possibilitats que ofereix. Les conclusions extretes indiquen que, en algunes zones, les pendents no permeten cable, tot i que és la infraestructura que té menys impacte mediambiental. Josep Maria Vila, director de Suport, ha explicat que s’han dividit les zones d’actuació en quatre. Un primer tram, molt volàtil i que, segons ha apuntat Gallardo, “esperarem per veure el funcionament de l’aeroport”, seria des d’allà fins a Sant Julià de Lòria. La segona zona, i la que més interès hi té pel Govern, seria de Sant Julià fins a Escaldes-Engordany. I la tercera i la quarta serien des d’aquesta darrera parròquia fins a la Massana i Encamp.
El tram des de Sant Julià fins a Escaldes es valora la possibilitat de poder instal·lar un servei de tramvia. La urbanització del centre de les parròquies centrals fa que sigui molt complicat que es pugui col·locar alguns imprescindibles per al funcionament del cable. Per tant, la millor opció passaria per un tramvia que ocupi uns sis metres d’amplada. Vila ha assenyalat que, en les seves aproximacions, es farien fins a 16 estacions entre les dues parròquies, amb una cada 400 o 500 metres aproximadament.
Per a les connexions amb la Massana i Encamp, la millor alternativa seria el cable. La inclinació fins a les dues parròquies fa que un tramvia no pogués fer el recorregut amb facilitat. Els viatgers que podrien arribar a assolir serien de 2.500 persones per hora, aproximadament. En el cas del tramvia, la dada seria d’uns 3.000 per hora. Gallardo ha assenyalat que, per poder trencar amb la tendència de creixement de l’ús del vehicle privat seria totalment necessari “reconduir fins a 60.000 viatgers cap al transport públic”. Amb les dades que resulten de l’estudi, que aproxima que es podrien captar fins a 21 milions anuals en el cas d’un funcionament òptim del servei, aquest objectiu estaria més que complert.
“Són inversions importants i que el país necessita per resoldre uns problemes reals i que estan en creixement”
La inversió per poder portar endavant el projecte seria quantiosa. Concretament, el càlcul de l’estudi estima uns 270 milions d’euros, entre construccions i manteniments anuals. Gallardo ha assegurat que “el Govern pot assumir-ho”, però també ha fet referència a buscar models de finançament, ja sigui nacional, internacional (mitjançant el Banc Europeu d’Inversions, per exemple), públic o privat. El preu mitjà per viatge que s’ha estipulat, basat en els d’altres ciutats europees i encarat a poder compensar el cost que suposa la instal·lació, tot i que els resultats sempre són de dèficit, ha estat de 0,90 euros per validació. “Són inversions importants i que el país necessita per resoldre uns problemes reals i que estan en creixement”, ha afirmat Gallardo.
Des de Govern, de moment i com a primera passa posterior a l’estudi, s’ha creat una comissió interministerial que estudiarà més a fons tots els detalls que han quedat en l’aire en aquesta fase inicial. Però, la primera reunió serà a principis d’any, tot i que Gallardo ha assenyalat que “és un problema greu i hem de buscar solucions a curt termini”. Pel que fa a un calendari, el ministre ha assegurat que serà una de les primeres tasques que es portaran a terme. Des de les empreses han afirmat que la construcció, que es faria segurament per fases, seria força ràpida. Gallardo, per ara, ha posat les expectatives en què “abans de set anys (amb l’objectiu del 2030 per millorar la mobilitat) tinguem alguna acció feta, la que sigui”. Tot i això, com a resposta a una pregunta llançada pel conseller socialdemòcrata, Roger Padreny, no s’ha volgut mullar i ha puntualitzat que “no m’atreviria a dir que abans de final de legislatura tinguem ja alguna cosa”.
Comentaris (14)