Poc abans de 2/4 d’1 l’expedició passava per Canillo. I a 3/4 d’1 el minibus que juntament amb un tràiler composaven l’expedició andorrana feia maniobres d’estacionament a l’antiga plaça de braus, al rovell de l’ou d’Andorra la Vella. Cansats de gairebé dos dies de viatge -més les hores i hores que ja portaven al cap i als peus, ja fos els integrants del comboi pel trajecte d’anada; o els refugiats per la ruta de fugida d’Ucraïna que han hagut de fer- però satisfets, els uns, per haver fet la feina encomanada. I, els altres, per arribar a lloc segur. Això sí, la incertesa hi és tota.
Fins al punt que si bé era clar que una de les sis famílies que viatjaven al bus continuaria les properes hores, els propers dies, ruta fins a Berga, on hi té familiars, finalment seran probablement dues les que facin cap cap a la capital del Berguedà. I per quin motiu? Doncs perquè els adolescents dels dos grups familiars han congeniat tant durant aquests darrers dies de convivència que prefereixen iniciar cicle vital junts. Són dues unitats familiars constituïts per mare i dos fills, menors però adolescents. Aquesta nit, segur, la passaran en un hotel a Andorra.
La resta de grups familiars, quatre, s’han d’acabar d’ubicar al Principat. Es tracta de dues mares i un fill cadascun, una família de quatre persones i una persona que viatjat sola. En total, nou refugiats. Un dels nuclis farà estada a casa d’uns coneguts, un altre hi té família i dos més hauran d’anar en domicilis d’acollida. Tots excepte la persona que ha viatjat en solitari tenien equipatge. La Creu Roja facilitarà totes les mudes i atencions que calgui a aquella persona que va tota sola.
Comentaris (1)