Les sis famílies que viatgen en el trajecte de tornada de l’expedició humanitària andorrana van poder escapar de la zona de conflicte amb autobús. Sortir del país ha estat un malson. Sobretot per un grup familiar que s’instal·larà a Andorra. La mare relatava el terror que havien patit durant un dels trajectes amb autobús per sortir del país, sota els atacs de l'exèrcit rus de forma indiscriminada contra la població civil ucraïnesa.
Per això, fins a últim moment, no van prendre la decisió de desplaçar-se a Andorra amb autobús, i confessa amb la mirada trista que el viatge al Principat no és del tot agradable, perquè encara està ben present el record de l’atac de les avionetes russes. Després d’un silenci, agraeix l'ajuda que està rebent per part de la societat polonesa i andorrana i somriu lleugerament quan un dels voluntaris de la Creu Roja li comenta que aviat s’arribarà a destí. Aquest migdia està previst que el tràiler, ara buit, i el minibus amb els membres de l’expedició i els quinze desplaçats arribin al Principat.
Per algunes de les persones refugiades somriure no és fàcil, sobretot en els primers moments, en iniciar el trajecte cap a Andorra, pel dolor i el trauma de l’experiència viscuda. Tot i que a mesura que s’allunyen d’Ucraïna, es relaxen. D’altres, tenen una actitud alegre tot i que interiorment estan patint. És el cas d’una mare que ha marxat de Kíiv amb el seu fill. En una de les parades del viatge, el petit parla amb el pare que està “lluitant pel país”, comenta la mare que llavors modifica l’expressió facial. Prefereix canviar de tema de conversa. Explica que li agrada esquiar i que possiblement s’aventurarà a practicar aquest esport als Pirineus.
Comentaris