I és que la fractura entre el grup, les friccions que hi van haver, les suposades amenaces, els crits i el soroll, van venir tots, justament, per uns fets que es negaven i que ara el director de la Creu Roja Andorrana no ha tingut més remei que admetre: vuit dels integrants de la missió, amb quatre bombers, van accedir en territori ucraïnès quan els funcionaris havien rebut ordres expresses que tenien prohibit entrar a Ucraïna. “I no s’hi val a dir que en un moment actuaven a títol personal i una altra estona eren bombers. No. Van fer part de la missió en qualitat de bombers, canviant-se les guàrdies i el que fes falta. Per tant, no es poden escudar amb segons què”, han assegurat fonts properes al comboi.
De fet, quan es va saber que s’havia demanat de poder portar el material, o almenys una part, directament als ciutadans ucraïnesos, es va debatre la qüestió i es va arribar a la conclusió que disset dels divuit components del comboi eren favorables a la incursió, “partint de la base que s’havien donat ordres expresses que els bombers no hi podien entrar”. I els bombers tenen responsabilitat, afirmen les fonts, però també té responsabilitat Fernàndez. I tots cinc -per citar les persones amb més galons en la missió i en la situació conflictiva- van negar que s’hagués trepitjat sòl ucraïnès.
Van intentar vendre, expliquen les fonts, el que no eren. “I serà la paraula d’uns contra la dels altres, però els bombers van marxar uniformats -amb la maleta plena de roba de carrer, això sí- i van tornar amb l’uniforme posat. Sabien perfectament què anaven a fer.” I és que resulta que durant tota la missió, nit i dia, els bombers van anar uniformats de bombers, i tant com van poder “van fer-se veure posant en marxa els senyals lumínics. Però això també hi ha qui els ho va permetre sobre el terreny”. I arran d’aquell incident i de les mentides que llavors intuïen i ara saben de segur que ho van ser, el clima en l’expedició es va enverinar de manera brutal. Fins al punt que els crits i el soroll van ser molt elevats.
Com a mínim dos dels integrants del comboi, un dels bombers que van passar la frontera i un dels voluntaris que es van quedar a l’hotel a Polònia, van estar a punt d’arribar-se a les mans. La situació acabarà amb una denúncia policial i amb el suport, si cal, dels que se senten menystinguts. Si la situació era dolenta durant el viatge de retorn, segons que ha pogut constar l’Altaveu, ara seria encara molt pitjor. “Em posaria a plorar”, afirma un dels consultats, que se sent “decebut, abatut”. Que no es podia pensar que una missió humanitària acabaria com va acabar i que continuaria com ha continuat. De fet, els voluntaris que van formar de la missió esperen una explicació de la Creu Roja i una reacció conseqüent de la junta directiva de l’ONG.
Comentaris (7)