Més pressió als governs andorrà i espanyol pel 'cas BPA'

Cada dia que passa, més lloses cauen al damunt dels governs. Del d’Espanya i del d’Andorra. El fet que comencin a transcendir amb tota classe de detalls -perquè nous del tot, no ho són- informes que avalarien coaccions i amenaces a dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA) perquè revelessin dades sobre la família Pujol obre més dubtes sobre el ‘cas BPA’ i, també, sobre l’actuació dels executius espanyols i andorrà. En el cas del Principat, el periodista Vicent Partal, ‘alma mater’ de Vilaweb, arriba a valorar les paraules del síndic general pronunciades durant la Diada nacional de Meritxell com una mostra de l’exemplificació de la fractura que hi hauria dins de Demòcrates per Andorra (DA).

El Confidencial ja al mateix 2014 amb errors clamorosos, Público fa poques setmanes, el reconegut i experimentat periodista-investigador Ernesto Ekaizer fa pocs dies a l’Ara.cat i aquest divendres Diari d’Andorra amb sobrada extensió evidencien que hi va haver amenaces per part de la policia espanyola contra dirigents de BPA. Amenaces que els propis comandaments policials -els que van participar directament en les coaccions o altres, perquè l’informe no està firmat formalment- van constatar en documents interns les formes de procedir per aconseguir dades, com a mínim, sobre els Pujol. L’accionista majoritari de BPA Higini Cierco ja va explicar davant la batlle que instrueix el ‘cas BPA’ que les peticions dels comandaments espanyols amenaçadors també sol·licitaven informació sobre Artur Mas i la seva família o sobre la família d’Oriol Junqueras i del líder d’ERC pròpiament.

Cert que els polítics es poden desmarcar i al·legar que van ser funcionaris concrets els que van anar per lliure. Però els darrers temps, per exemple, s’ha fet evident que el ministre d’Interior espanyol avui en funcions, Jorge Fernández Díaz, estava al corrent de molts dels ‘tripijocs’ que s’anaven fent. Caldrà que una investigació judicial acurada determini fins on va anar la responsabilitat de les maniobres. Però en el cas de BPA i l’’afer Pujol’ sembla una qüestió força global. 

Higini Cierco va parlar davant la jutge, com a mínim, de tres persones amb noms i cognoms: el comissari Marcelino Martín Blas i els inspectors agregats en un moment o altre a l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso i Bonifacio Díaz. Aquest darrer, a més, acabaria esdevenint, en marxar del Principat, un dels homes de confiança amb despatx gairebé porta per porta del director adjunt operatiu (DAO, és a dir, el primer responsable no polític de la policia espanyola) del cos, un Eugenio Pino que coincidiria en el banquet d’una boda amb l’accionista majoritari de BPA. 

Si a més a més, l’autoria de l’informe que ha anat transcendint des de fa dies i que avui més que mai ha esclatat a Andorra publicat avui al Diari d'Andorra fos de José Villarejo, resultaria que els representants de totes les faccions enfrontades estaven immersos en la trama. I que la guerra actual que mantenen el que ha fet és ajudar a que transcendís tot plegat. (Per cert, que el suposat informe Villarejo recull unes dades que diuen ser una reproducció d’una pantalla d’ordinador que en cap cas pot ser, perquè els sistemes de gestió de clients dels bancs andorrans, cap, no és tan clar; de fet, al seu dia, el Diari d’Andorra ja va denunciar encara que avui ho obvia que es tractava d’un muntatge presumptament elaborat per la policia espanyola).

El cap de Govern, Toni Martí, ja va deixar clar aquesta Diada de Meritxell que ni per acció ni per omissió l’executiu andorrà no ha participat en cap maniobra estranya. I que és vergonyant que es pugui acusar d’un fet així el gabinet que encapçala. Qui d’aquesta circumstància en va parlar va ser el digital espanyol Público, que va afirmar que el cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, conegut entre altres per la seva animadversió a Pujol i a l’independentisme, havia intercedit tant davant el Govern d’Andorra com de la família Cierco per adobar el terreny en relació al fet que es facilitessin dades bancàries de la família de l’expresident de la Generalitat catalana.

Moragas va acabar enviant un escrit que Público va reproduir explicant que mai no havia parlat amb els accionistes majoritaris de BPA ni amb cap dels seus directius. En cap moment, però, no hi deia que no ho hagués fet amb Martí, Cinca i companyia. Cert és també que el màxim responsable de l’executiu andorrà assegura amb contundència i molest i enutjat que mai dels mai no es va parlar del ‘cas Pujol’ amb Rajoy. Però aquest extrem sembla molt difícil de sostenir. Ara, és també gairebé impossible de provar a no ser que resultés certa i s’acredités documentalment aquella trobada que un llibre sobre l’’afer Pujol’ deia que va existir d’amagat entre Rajoy i Martí en un pazo gallec l’estiu del 2014, just després de la confessió de l’expresident català.

Les paraules del síndic

Per si no hi deu haver prou maldecaps en els despatxos de Prat de la Creu, un digital de prou requesta a Catalunya i històrica trajectòria independentista com Vilaweb pràcticament es demana sense embuts si Andorra no ha esdevingut una província més d’Espanya. En una extensa anàlisi informativa del director del mitjà, un Vicent Partal que en moltes ocasions ha sortit a defensar l’executiu ‘taronja’ que dirigeix la política andorrana actual, es qüestiona si Martí i companyia han defensat com calia la sobirania nacional andorrana. O han mirat cap a algun altre cantó en algun moment donat.

Partal es refereix sense embuts a una frase pronunciada a Casa de la Vall pel síndic Vicenç Mateu. “Andorra ha viscut moments molt difícils. Poter fins i tot la sobirania del país en algun moment s’ha pogut veure en entredit.” Diu el periodista, que amb aquests mots, Mateu “va fer alçar les celles a més d’un dels assistents”. El director de Vilaweb manté que les paraules del síndic poden ser el reflex d’una fractura interna a DA. De dues (com a mínim) maneres de veure i gestionar la crisi derivada del ‘Notice’ del FinCEN.

I Partal encara diu més: “Antoni Martí i el govern de Demòcrates per primera vegada senten arribar la pressió també des de l’altre costat. L’acusació d’haver venut la sobirania del país és l’amenaça més seriosa que es pot imaginar contra l’estabilitat de l’actual govern. De moment. Martí calla però la bola creix i creix i no es descarta que la desvergonyida acció de l’ambaixada espanyola acabe passent factura.”

I això sense oblidar, perquè Vilaweb en temes judicials no hi entra, que el mateix advocat que defensa els interessos del Govern en el ‘cas BPA’, Manuel Maria Pujadas, va bramar sense desconsol perquè suposadament la Justícia andorrana s’havia venut, també, la sobirania a Espanya quan el jutge de l’Audiència José de la Mata va venir al Principat a interrogar testimonis del ‘cas Pujol’. Clar, llavors Pujadas defensava els interessos de Francesc Robert, l’empresari, periodista i exdirector general de la televisió i la ràdio públiques andorranes a qui es considera testaferro de Jordi Pujol júnior.

Pujadas va muntar llavors en còlera contra la batlle Maria Àngels Moreno, que també havia tingut de clienta i per tant va haver de defensar, en un polèmic expedient disciplinari que se li va obrir al 2007. Moreno que és la batlle que va dir que no es podien donar les dades dels Pujol però que el que podria fer és donar-les sota la condició que només se’n fes ús si es demostrava que la família de l’expresident havia comès algun delicte punible a Andorra més enllà de l’evasió fiscal que no està tipificada. Una cessió condicionada i incomprensible. Una mena d’arma de doble tall que semblava més tendent a calmar els ànims dels espanyols que una altra cosa.

Però Espanya no en va tenir prou i van anar fins on van anar. Fins als Estats Units? No se sap. O sí si es dóna per bona l’explicació d’un guàrdia civil que ha admès en canals espanyols de televisió que ell mateix va enviar dades al FinCEN. Un afer ben complicat, que fa molts, massa, mesos que cueja i que encara té força per escalfar, com a mínim, tota la tardor.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.