Més de vuit mesos ha trigat el Col·legi d’Advocats d’Andorra per comunicar, amb tres línies, que arxiva la queixa interposada per prop de mig centenar de treballadors i extreballadors de Banca Privada d’Andorra (BPA) contra l’advocat Manuel Maria Pujadas, que va passar de ser l’assessor legal dels empleats de BPA en la negociació d’un conveni amb l’INAF, primer, i amb l’AREB, després, durant l’esclat de la crisi generada per la intervenció del banc a acabar querellant-se contra més d’un dels gestors de l’entitat bancària en el marc de la causa general del ‘cas BPA’ per compte del Govern, de qui en va assumir la representació lletrada. La decisió, malgrat no sorprendre, sí que ha causat una forta indignació pels temps que ha tardat en ser adoptada i pel “corporativisme vers el denunciat i el passotisme, la deixadesa i presa de pèl que representa vers els denunciants”, segons fonts properes al col·lectiu de persones que van formular la queixa.
El ‘canvi de vorera’ de Pujadas va fer considerar els treballadors de BPA que l’advocat havia comès una infracció professional molt greu. I en una queixa-denúncia presentada a final del juliol passat, els empleats de l’entitat bancària demanaven que s’inhabilités el lletrat pel conflicte d’interessos que hauria protagonitzat i la manca d’ètica professional demostrada, amb el risc, fins i tot, que usés informació confidencial que inicialment alguns gestors haurien pogut facilitar en tan què lletrat seu per anar, amb posterioritat, en contra seva. De fet, Pujadas va arribar a defensar alguna gestora encausada per compensacions dineràries i, després, i ja com a representant de Govern, va querellar-se contra altres gestors per les mateixes compensacions.
Davant la desesperació i malestar dels treballadors, el Col·legi d’Advocats va anar dilatant qualsevol resposta. Al cap d’un temps, la degana del col·lectiu professional, Sophie Bellocq, que representa la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) en el marc del sumari Landstreet, una de les peces que pengen de la causa general del ‘cas BPA’, va replicar que alguns dels denunciants no havien firmat la queixa personalment i ho havien fet per delegació, no essent a parer seu aquesta la fórmula i convidant a subsanar el suposat error. Poc van trigar els treballadors a aportar les signatures que se suposa que faltaven. De fet, però, una queixa no necessita un mínim de suports i, a efectes de resoldre la petició formulada, tant eren vint denunciants com quaranta.
Mentre Pujadas oferia xerrades organitzades pel Col·legi d’Advocats sobre deontologia professional, els empleats de BPA, dolguts, denunciant que estaven sent víctimes del menspreu i una evident desconsideració, van exigir una actuació diligent de la institució col·legial i van reclamar l’obertura d’un expedient sancionador contra Pujadas. Finalment, desemparats, els denunciants van portar fa unes setmanes el cas al Raonador del Ciutadà, que va convidar l’ens liderat per Sophie Bellocq a comunicar una decisió. Finalment, aquesta ha arribat aquest dimarts en una resposta de tot just un full del qual el 90% o més s’inverteix en escriure un per un el nom dels quaranta-set denunciants. La resta és la decisió pròpiament dita.
Així, Bellocq assegura que “la per la present us comunico que la Junta de Govern del Col·legi, en la seva sessió del proppassat 6 d’abril del 2017, va resoldre la queixa que vostè i les referides persones varen formular contra el lletrat Manuel Pujadas Domingo, acordant l’arxiu de la mateixa en considerar que l’actuació del lletrat no és constitutiva de cap mancament als deures i obligacions de l’advocat definits en la llei de l’exercici de la professió d’advocat i en els estatuts”. Res més. Així de clar (o no) i concís.
Indignació i dubtes
Diverses fonts properes als signataris de la denúncia han mostrat la seva “indignació” i “malestar” pel que consideren “una presa de pèl”. Els estatuts del Col·legi d’Advocats evidencien que la Junta de Govern s’ha de reunir, “pel cap baix”, una vegada al mes. Així, si la queixa es va formular els darrers dies de juliol de l’any passat… han passat vuit mesos i mig abans no s’ha adoptat una decisió, malgrat que pel mig, i molt abans que s’acabés el 2016, es posés de manifest l’anomalia en les firmes.
L’enuig palpable en molts dels firmants de la queixa no treu que la majoria d’ells tingués clar que “ens imaginàvem què passaria, entre altres coses, pel corporativisme mostrat pel col·lectiu d’advocats, però també perquè es tracta de l’advocat que ara defensa els interessos del Govern i se l’ha de protegir”. No obstant això, a alguns dels denunciants hi ha una altra circumstància que els fa ballar al cap, i que al seu dia s’havia al·legat com a element que justificava el retard en la presa d’una decisió.
L’apartat segon de l’article 67 dels estatuts del Col·legi d’Advocats d’Andorra estableix que “perquè la Junta de Govern es constitueixi vàlidament, és necessària l’assistència de cinc dels seus membres, entre els quals hi ha d’haver el degà o la degana o el vicedegà o la vicedegana, i el secretari o secretària, o el tresorer o tresorera”. Cada clar, també, que “l’assistència a les reunions de la Junta de Govern és personal i no s’admet la representació ni la delegació”. Davant d’això, un dels supòsits del retard en la presa de decisió per part de l’ens col·legial era el fet que no hi havia quòrum per poder convocar la Junta de Govern i s’havia de convocar un altre ens del col·legi per poder decidir.
En efecte, la junta de l’ens que aglutina els professionals del Dret del país està formada per nou persones. I la immensa majoria d’elles, més de quatre, s’haurien hagut d’abstenir per les seves vinculacions amb el ‘cas BPA’ o per la seva relació directa amb Pujadas (en aquest cas és clara la posició de la vocal del Col·legi Vanessa Durich, integrant del bufet de l’advocat qüestionat). Però és que pel cap baix Sophie Bellocq, Joan Miquel Rascagneres, Marc Maestre i Joan Monegal tenen vinculacions professionals amb l’afer. I, d’una manera o altra, Anna Mas i Carme Moles, per qüestions familiars o personals, també hi estan vinculades.
I la sorpresa, afirmen els afectats, els treballadors de BPA, arriba quan després de mesos i mesos es diu que “és la Junta de Govern qui ha pres la decisió d’arxivar el cas, sense obrir ni tan sols cap expedient, o almenys això no consta enlloc. Com no consta que s’hagi constituït una junta o organisme deliberatori diferent del de la Junta de Govern formalment escollida i la composició de la qual és pública, per exemple, en la web del Col·legi”. Per tot plegat, i una vegada s’estudiï detalladament l’afer amb els assessors legals dels extreballadors del banc, és molt probable que es miri d’impugnar la decisió per la via que es consideri més escaient i possibilista.
Comentaris