Una part dels gossos que s’han perdut aquestes darreres setmanes són de caça. Pel motiu que sigui, moltes vegades per despreocupació, una vegada finalitzen els certàmens cinegètics, els caçadors es desentenen dels seus animals d’acompanyament i es recuperen en paratges naturals en condicions físiques força deteriorades i normalment sempre sense xip, amb la qual cosa és complicat localitzar-ne el propietari. Si es pot trobar el parador de l’amo, se li fa pagar les despeses que pertoca per la localització i la xipació.
No obstant, els grups de recerca estrictes -com és el cas d'Alarma Gos Perdut Andorra- prefereixen no criminalitzar els caçadors i miren d’imposar criteris més amplis, tot deixant clar que no té res a veure el fet que es perdin gossos amb la futura aplicació, per part de la majoria de comuns, d’una taxa sobre la tinença de cans. Per això, i donant per fet que, per se, els animals miren de fugir, es recomana dur-los sempre lligats, i si pot ser a través d’un arnés on s’hi hagi incorporat un GPS molt millor. En cas de voler-los deixar córrer lliures un estona, es recomana que no sigui enmig del bosc, perquè és més fàcil que s’extraviïn o que topin amb algun animal salvatge i que s’espantin i s’acabin perdent.
El millor, segons Alarma Gos Perdut Andorra, és fer-los córrer en descampats oberts on el propietari pugui tenir sempre contacte visual amb l’animal, segons aquests col·lectius de recerca dels gossos. En molts dels casos dels cans extraviats aquests darrers dies, l’alerta l’han donat ciutadans que han vist gossos solts a la muntanya on en altres paratges i això n’ha activat la seva recerca. Fins i tot en algun cas, un dels animals hauria queixalat una agent de circulació de la Massana que participava en una de les recerques.
Comentaris (1)