Actualment, a Andorra es produeix un 20% de la demanda d’energia nacional. Per tant, amb les noves infraestructures que es preveuen en el Pla Sectorial d’Infraestructures Energètiques, i a les que podran optar els privats, es preveu un augment del 6% en un any. Calvó ha assegurat que així s’establirà “la base”, per arribar fins al 33% el 2030. A més, aquest nou règim de concessió administrativa “presenta l’últim pas en l’ecosistema de producció fins a assolir els objectius”. Per tant, el marc normatiu quedarà totalment finalitzat, acollint cadascun dels aspectes.
Amb aquest 26% que es pretén, i que aparentment s’assolirà abans de finalitzar la legislatura, Calvó assegura que ja s’haurà aconseguit la meitat del procés per aconseguir el 50% de producció nacional que es busca de cara al 2050. A més, es tracta d’energies renovables, que també formen part del procés de transició. “És important ser més sobirans amb el que produïm al país, i ho volem renovable, és un element de competitivitat i que pesa en la factura i la despesa del país”, ha explicat Calvó.
“És important ser més sobirans amb el que produïm al país, i ho volem renovable, és un element de competitivitat i que pesa en la factura i la despesa del país”
Amb aquest nou reglament, que ja s’ha posat en marxa, s’estableixen els tràmits i el procés que ha de seguir un particular o una empresa per tal d’aconseguir la concessió d’una de les instal·lacions per produir energia elèctrica. Gràcies a aquest document, es podran posar en marxa diverses infraestructures amb les quals ja està treballant el Govern, com la hidroelèctrica de La Serra de l’Honor, la fotovoltaica de Grau Roig, entre altres. De fet, la primera que es posarà en marxa, i que ja s’ha iniciat el concurs per a la concessió serà la hidroelèctrica d’El Serrat.
Les concessions, segons ha explicat el director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel, seran de 30 anys per a les instal·lacions hidroelèctriques i 20 anys per a les fotovoltaiques. Aquest temps, ha indicat, “es correspon amb la vida útil dels equipaments, tot i que poden haver-hi millores i canvis durant aquest temps”. A més, es podran permetre pròrrogues, o fins que s’acabi la vida útil o fins que es pugui esgotar el termini de 50 anys.
D’altra banda, també es preveu el model econòmic que envolta aquest règim. Durant la vigència de la concessió, es pagarà al promotor per l’energia que vengui a FEDA. La retribució fixada tindrà la capacitat de ser revisada anualment d’acord amb l’IPC, “una part de l’import podrà ser revisada per considerar els augments del cost de la vida”. Aquest preu que es fixarà variarà segons el model d’instal·lació, sent del 25% per a les hidroelèctriques i del 10% per a les fotovoltaiques.
Per poder presentar-se una vegada oberta la convocatòria, cada particular o empresa podrà fer-ho durant els tres mesos següents. Una vegada acabat aquest termini, s’estudiaran totes les propostes i, durant aquest temps, es podran tramitar la resta d’autoritzacions i llicències que calgui per portar endavant el projecte. Finalment, una vegada atorgada la conclusió, s’haurà de presentar el projecte constructiu i es tindran sis mesos per iniciar les obres i divuit per posar en marxa la instal·lació.
LA PLANTA DE TRACTAMENT DE BIOMASSA DE SANT JULIÀ CANVIA D’ESPAI
En aquesta mateixa presentació, Calvó ha explicat que es continua treballant en el projecte de la planta de tractament de biomassa, que s’ubicarà a Sant Julià de Lòria i que també s’inclou al Pla Sectorial d’Infraestructures Energètiques. Ha indicat que, a petició del comú, s’ha canviat el terreny per un que té “fins i tot millors característiques, molt més accessible”. Ha afirmat que es tracta d’un “projecte de país, molt vinculat a la neteja dels boscos” i, per aquest motiu, s’està fent en conjunt amb les set parròquies.
Comentaris