“La confluència del canvi climàtic i d’un model socioeconòmic basat en un ús intensiu de l’aigua podria amenaçar la sostenibilitat futura dels recursos hídrics a Andorra”, afirma Oriol Travesset Baró, investigador d’Andorra Recerca + Innovació i coordinador del cas d’estudi del projecte Piragua realitzat en territori andorrà. Segons es detalla en una nota de premsa de l’organisme, “els resultats de l’anàlisi apunten a una disminució important dels cabals en el futur”. En aquest sentit, “el patró de canvis estacionals previst en les conques andorranes es caracteritza per un avenç del desglaç, un augment del cabal als mesos d’hivern i una reducció de recursos concentrada entre mitjans de primavera i estiu”, detalla, afegint que “la màxima reducció de cabal serà a l’estiu, quan seran clarament inferiors als actuals”. Travesset conclou que l’estiu “serà el període més vulnerable i en què caldrà destinar més recursos per avaluar l’impacte en les funcions ecosistèmiques de determinats trams dels rius”.
“El patró de canvis estacionals previst en les conques andorranes es caracteritza per un avenç del desglaç, un augment del cabal als mesos d’hivern i una reducció de recursos concentrada entre mitjans de primavera i estiu”, destaca Travesset
Més enllà de la situació al Principat, l’anàlisi de les dades globals indiquen que els cabals es podrien reduir fins a un 15% el 2040 i més d’un 20% fins a finals de segle. De fet, les últimes dècades s’ha produït una disminució generalitzada de tots els indicadors de recursos hídrics. Aquests canvis es deuen tant a causes climàtiques (principalment l'augment de les temperatures, ja que l'evolució de les precipitacions presenta una major incertesa) com a canvis recents en els usos del sòl, principalment a l'augment de la coberta vegetal a causa de l'abandonament d'activitats agropecuàries a les muntanyes. D'altra banda, la utilització de models de simulació forçats per un ampli conjunt de projeccions climàtiques futures mostra que, en les pròximes dècades, els rius de la vessant francesa són els que experimentaran una disminució més acusada dels cabals, encara que també en la vessant sud, sobretot a la part central i oriental, hi haurà descensos.
A nivell estacional, els cabals alts característics de la fusió nival s'han anat avançant en l'estació, mentre que els estiatges s'han fet progressivament més llargs i accentuats. En aquest sentit, les simulacions mostren de manera consistent una reducció important de la precipitació en forma de neu, així com una disminució del pes relatiu de la fusió nival en la generació de cabal.
Una de les principals causes de la reducció dels cabals és l'increment mitjà de la temperatura anual al territori pirinenc, que ha estat de 0,8 oC durant el període 1981-2010. L'augment de temperatura ha estat més accentuat a la regió central dels Pirineus (conques del Gàllego, Cinca i Ésera) i a la més oriental, així com a la vessant nord, i per estacions l'increment ha estat més acusat a la primavera i a l'estiu.
“En termes generals, es produirà una disminució progressiva de l'aportació anual dels rius pirinencs”, assenyala Beguería
Segons explica el líder del projecte PIRAGUA i investigador de la PTI Clima y Servicios Climáticos del CSIC, Santiago Beguería, "els resultats dels models mostren de manera molt consistent que en el futur els Pirineus seran més càlids i secs, amb un augment general de l'aridesa tant a l'espai com al temps, llevat de les zones més elevades. En termes generals, es produirà una disminució progressiva de l'aportació anual dels rius pirinencs, que s'accentuarà a mesura que avanci el segle i que és més acusada en l'escenari d'emissions més pessimista".
Pel que fa a l'anàlisi de la precipitació, no s'aprecia un senyal de canvi tan robust com el de les temperatures en les últimes dècades, ja que gairebé no hi ha tendències significatives. Els majors descensos de precipitació, i els únics significatius, es van donar a la part central dels Pirineus i a la conca del Bidasoa, amb baixades de fins a 30 mm per any. No obstant això, s'han observat tendències positives (augment de precipitació en el període analitzat) a les parts altes del sistema de la Gave de Pau i al Pirineu central.
MESURES D’ADAPTACIÓ
A la vista dels resultats de l'anàlisi dels registres i de les simulacions futures, aquests resultats posen de relleu la importància i la necessitat d'abordar l'adaptació al canvi climàtic en l'àmbit de la gestió dels recursos hídrics dels Pirineus, tant a escala local com de conca i fins i tot de serralada. Per aquest motiu, el segon dels volums que ara es presenten es centra en identificar i proposar accions d'adaptació al canvi climàtic en relació amb el recurs "aigua" al territori dels Pirineus i en la seva àrea d'influència. Tot això en estreta col·laboració amb els actors locals, amb els quals es van dur a terme set casos d'estudi, a raó d'un per regió.
Els investigadors proposen establir espais de prioritat hidrològica en aquelles parts del territori que tenen un paper molt destacat en la provisió de serveis de regulació hidrològica
Entre les mesures comunes o transversals destaquen les solucions basades en la natura, orientades a mantenir i fins i tot reforçar els serveis ecosistèmics (aquells que proporciona un ecosistema a la societat), i per això representen una alternativa sostenible, i en ocasions menys costosa, que les inversions tecnològiques o la construcció i manteniment d'infraestructures. Per exemple, els investigadors proposen establir espais de prioritat hidrològica en aquelles parts del territori que tenen un paper molt destacat en la provisió de serveis de regulació hidrològica, i la prioritat de gestió d'aquests ha de ser garantir la disponibilitat, en espai i temps, dels recursos hídrics, segons criteris de quantitat i qualitat.
Finalment, com a mesura d’adaptació “fonamental” es planteja promoure la participació ciutadana i considerar tots els actors implicats.
Comentaris