Per al meteoròleg, “això no és la fi del món”, però cal ser intel·ligents i cal ser competitius, per tant, “cal treballar amb una clara mirada d’economia verda”. L’economia és la matèria central del discurs de Mauri: “Hi ha molts altres elements. La biodiversitat, per exemple. Però si els números no surten, difícilment comprarem les coses”.
“El planeta tampoc té un problema”, deixa caure Mauri. No és un problema perquè “la natura funciona”. “Recordem el que va passar durant la pandèmia. La gent es va veure obligada a retirar-se i la natura va fer la seva”.
Una altra apreciació fonamental: el planeta sempre ha canviat, per tant, el clima també. El canvi climàtic, doncs, no és cap fenomen excepcional dels nostres dies. “El clima sempre ha canviat i canviarà. El que hem de plantejar-nos és si els canvis són induïts per l’acció humana”. La resposta és implacablement clara: sí, diàriament, la nostra acció influeix el clima, la temperatura del planeta. Ara bé, l’emergència climàtica no es redueix al clima i al nostre entorn, al territori. Aquí entra entren en joc altres conceptes: demografia (som 8.000 milions d’habitants), economia (indústria, transport, energia…), governança (model mediambiental del país)...
Mauri assenyala que el planeta està “desbocat” i, sorneguerament, avança que la solució no passa per reduir la població mundial, sinó contenir-nos, renovar-nos i adaptar-nos (una combinació de conductes, de decisions intel·ligents). En matèria d’energia, per exemple, Mauri mostra el camí de l’electrificació, que “marida perfectament amb la digitalització”.
Les energies renovables, doncs, són l’alternativa als combustibles fòssils (petroli, principalment): no escalfen el globus excessivament, la contaminació que emeten és mínima i depenen poc de l’exterior, d’altres factors. Són l’alternativa, a més, en països (com ho és Andorra) “pobres de solemnitat” en combustibles fòssils. El Principat, segons Mauri, ha de jugar les cartes en l’àmbit hidroelèctric.
Un altre futur que pot albirar Andorra és del conreu de certes fruites que avui es produeixen a la plana de Lleida, per exemple, però que l’augment inalterable i constant de la temperatura global per complicar-ne la qualitat i, finalment, la supervivència. A Andorra, les condicions de temperatura podrien ser les que, fa dècades, es consideraven ideals en altres regions.
La salut, àmbit fonamental d’afectació climàtica. L’estiu del 2022, recorda Mauri, Londres va registrar per primera vegada els quaranta graus. Els supermercats eren un xou: la xocolata es desfeia perquè no tenien instal·lat aire condicionat. Aquest estiu vinent, Londres ja no ens oferirà aquest xou: han aparegut necessitats tecnològiques. “Ens haurem de continuar adaptant a les noves condicions. D’això va l’emergència climàtica. En pocs anys hem de fer molts deures”.
Sobre el risc de les altes temperatures per a la salut, Mauri fa lliscar una observació il·luminadora: “La calor no és vistosa. La gent no cau pel carrer. Un atropellament és vistós. Quan parlem de morts per altes temperatures, les persones moren per patologies que es compliquen. Moren en l’anonimat, a casa”. La calor és sibil·lina. El més important? “Tenir aïllada la casa”, recomana rotundament Mauri.
Comentaris (8)