Ecologistes lamenten el poc interès dels comuns per protegir el Madriu en l’àmbit ambiental

Fa temps que Apapma, com a integrant del consell assessor de la vall, com altres entitats de caràcter ambientalista reclamen a l’administració que s’adoptin mesures que vagin més enllà de la declaració de la Unesco en l’àmbit cultural

La regulació dels recursos hídrics es considera molt important.
La regulació dels recursos hídrics es considera molt important. ARXIU

Possibilitar que hi hagi un pla de caça específic o garantir un cabal mínim ecològic en matèria de rius. Aquestes són dues de les qüestions que els ecologistes consideren que es podrien assegurar si la vall del Madriu-Perafita-Claror gaudit d’una protecció suplementària a la que ja de per sí suposa la declaració universal feta per la Unesco. Amb tot, però, associacions com a Apapma, que en aquest cas forma part del consell assessor, fa temps que es demana que hi hagi una regulació forta que vagi més enllà del caràcter cultural de la vall, que és el que destaca la Unesco.

“El punt fort és el caràcter cultural, l’aspecte patrimonialista en l’àmbit de la cultura que ha reconegut la Unesco des del 2004, però si es vol preservar la vall cal anar més enllà i tenir ben regulats aspectes de fauna, de flora, d’hidrologia…”, exposen les fonts, que asseguren que “sempre que s’ha exposat aquestes qüestions als comuns mai no els ha fet gaire gràcia”. I lamenten o esperen, depèn de com es miri, que amb el rebombori dels darrers temps es posi ordre a tot plegat i s’adoptin les mesures que escaiguin.

“Hi ha aspectes com el de l’aigua que són molt importants. Ha de quedar clar què s’hi pot fer i qui ho pot fer. I fins a on. O què es pot fer en el territori. Definint això, per exemple, ja resolies la qüestió de l’accés rodat”

En implicar quatre parròquies diferents i representar “una extensió decididament important”, creuen que qualsevol mesura que s’adopti “ha de tenir caràcter nacional”. Per això consideren les fonts ecologistes consultades que una figura jurídica o legal òptima d’aplicació per al cas seria el de promoure la vall com a parc nacional en l’àmbit natural. “Hi ha d’haver un altre nivell de protecció més enllà del que fa referència a l’àmbit cultural que ja consagra la Unesco”, remarquen les fonts.

Una de les qüestions que es demana, per exemple, “és un pla específic de caça”. Actualment el Madriu es troba “en una zona cinegètica comuna”. Si resulta que volem promocionar la vall pels seus valors culturals i naturals, indiquen les fonts, s’ha de fer, per exemple, un pla de caça adaptat, no sigui que hi hagi “tot un seguit d’excursionistes gaudint del paisatge i de cop a pocs metres seus comencin a sentir trets”, posen com a exemple.

Hi han de quedar aspectes clars com el cabal ecològic. “Hi ha aspectes com el de l’aigua que són molt importants. Ha de quedar clar què s’hi pot fer i qui ho pot fer. I fins a on. O què es pot fer en el territori. Definint això, per exemple, ja resolies la qüestió de l’accés rodat”, mantenen les fonts, que lamenten que totes les administracions, i especialment en aquest cas els comuns, “es pengin medalles, però quan arriba l’hora de fer un pas endavant la situació ja canvia”.

Comentaris (9)

Trending