Clam dels tècnics d’aigua perquè les administracions adoptin mesures urgents

Excepte els responsables del comú de la Massana, que tenen molt embolic i moltes dificultats, la resta d’experts comunals en la matèria s’han reunit per avaluar la situació i traslladar als dirigents polítics les accions ineludibles que cal adoptar

EL RIU VALIRA AL SEU PAS PEL PARC CENTRAL AQUEST MIGDIA.
EL RIU VALIRA AL SEU PAS PEL PARC CENTRAL AQUEST MIGDIA. G. P.

La sequera i la manca d’aigua ara sí que preocupen. Els responsables tècnics dels diversos serveis d’aigua del país, majoritàriament comunals, s’han trobat aquest divendres per avaluar la situació i elaborar una mena de catàleg de mesures que s’haurien d’implementar si els dirigents polítics ho veuen clar. I en aquest sentit, i mai millor dit, no és gens clar. I és que fa més d’un mes que els tècnics exigeixen que s’informi la ciutadania del delicat moment pel qual es passa i cònsols n’han fet força cas omís.

La situació límit de la Massana, però, ho ha fet girar tot com un mitjó. Fa quatre dies que es va convocar una reunió extraordinària dels tècnics, quan ja se sabia que a la parròquia massanenca s’haurien d’adoptar mesures. De fet, els tècnics d’aquesta parròquia són els únics que s’han absentat en la reunió d’aquest matí atesa la situació que viuen i la feina que tenen en implementar les mesures que es van anunciar aquest dijous. “S’han d’adoptar decisions més contundents i sense perdre més temps”, han reconegut les fonts.

“L’escenari no pinta gens bé: anem de cara a l’hivern, quan hi ha un dèficit d’aigua més gran, i de moment tampoc sembla que hi hagi ganes de ploure”

Els tècnics consultats han assegurat que més enllà de la Massana, on “tenen un problema força gran”, en la resta de les parròquies “les captacions estan més baixes però no hi ha un problema imminent”, encara que no s’hauria d’esperar a arribar a una situació irreversible. En aquest sentit han recordat que “l’escenari no pinta gens bé: anem de cara a l’hivern, quan hi ha un dèficit d’aigua més gran, i de moment tampoc sembla que hi hagi ganes de ploure”. I, de ploure, és clar, de forma generosa, perquè uns pocs litres no solucionaran res de res.

A Andorra la Vella, més enllà de regar des de fa temps amb aigua de la capa freàtica, des d’ara mateix es passarà a regar molt menys o fins i tot no regar les gespes i els parterres de la via pública. Només es garantirà el reg de les zones arbrades. També s’està considerant, com a Escaldes, començar a reduir el cabal de les fonts ornamentals. Aquesta és una de les recomanacions que posen sobre la taula els tècnics d’aigua.

De les qüestions que s’han tractat, s’ha deixat clar que s’ha d’actuar de forma decidida per reparar les xarxes. De forma global, Medi Ambient té comptabilitzats que quatre de cada deu litres que de mitjana s’injecten a la xarxa s’acaben perdent per les fuites. Hi ha parròquies on aquest percentatge és encara més elevat, per sobre fins i tot del 50%. L’acceptable hauria de ser d’un màxim del 20% de pèrdua.

Més qüestions que posen sobre la taula els tècnics és elaborar uns estudis de càrrega realistes i admetre que amb el ritme de construcció hagut els darrers temps i encara el que es preveu, la situació és insostenible. No es pot garantir el subministrament a futur de tot el que està projectat de construir. Per tant, es demana una política responsable als dirigents polítics. Lamenten, però, que la proximitat de les eleccions comunals deixin en un no-res les exigències.

“Hi ha casos en què cada usuari de segons quin hotel o de segons quin centre esportiu acaba consumint 250 litres al dia o més. Ens trobem que encara hi ha establiments que tenen congeladors o aparells d’aire condicionat que es refrigeren amb aigua, i això és totalment inaguantable”

Els tècnics comunals pretenen implicar també el Govern en tota l’actuació que s’hagi de fer. El ministeri de Salut “és el que controla la qualitat de l’aigua i ho té tot super ben controlat, però quant a la despesa li és igual”. En aquest sentit, les mateixes fonts han admès que “sí que Medi Ambient demana de tant en tant dades però sembla que no hi ha traspàs d’informació entre departaments governamentals” i això no pot ser de cap de les maneres, perquè va en contra “d’una presa de decisions eficient”.

Un altre element molt a tenir en compte és “la despesa dels grans consumidors”. I en aquest sentit reclamen els tècnics “accions valentes de les administracions” per aturar el consum desenfrenat que fan “alguns equipaments hotelers, centres esportius o, més encara, algunes explotacions agrícoles especialment en relació amb el cultiu del tabac”. En aquest sentit, els tècnics consultats lamenten que “l’aigua és massa barata” i quan des de la raó tècnica es demana un consum raonat i raonable a segons qui la resposta és: “Pago el que consumeixo.”

Tot plegat han explicat els consultats que cal fer una política de sensibilització més eficient malgrat que els consumidors particulars solen estar per sota de les recomanacions de despesa, que se situen en 150 litres per dia i persona. Però hi ha establiments hotelers que tenen consums que ells sols arriben a ser l’equivalent dels de tota una parròquia petita en alguns moments concrets. “Hi ha casos en què cada usuari de segons quin hotel o de segons quin centre esportiu acaba consumint 250 litres al dia o més. Ens trobem que encara hi ha establiments que tenen congeladors o aparells d’aire condicionat que es refrigeren amb aigua, i això és totalment inaguantable”.

Etiquetes

Comentaris (22)

Trending