Martí descarta comparèixer per explicar què sabia de les amenaces a BPA per les diferències que hi ha a Govern

Martí descarta comparèixer per explicar què sabia de les amenaces a BPA per les diferències que hi ha a Govern
Martí descarta comparèixer per explicar què sabia de les amenaces a BPA per les diferències que hi ha a Govern

El cap de Govern, Toni Martí, ha declinat fer una compareixença pública per fixar la posició de l’executiu en relació a les amenaces i extorsions de què presumptament hauria estat víctima Banca Privada d’Andorra (BPA) per comandaments policials espanyols en el marc del ‘cas Pujol’. Després de valorar-ho molt, i malgrat que diferents mitjans de comunicació havien donat per fet que Martí donaria explicacions públiques oficials, finalment ho ha desestimat veient les divergències que hi ha dins el nucli dur governamental sobre aquest tema. També diferents sectors de DA estan dolguts amb l’actuació dels principals dirigents de l’executiu, segons que ha remarcat aquest dimecres el president del grup parlamentari mixt i líder del PS al Consell, Pere López. El fet que s’hagi sabut que Martí ja tenia constància de les amenaces des del març del 2015 ha obert una certa fractura en l’entorn demòcrata.

Martí ha desestimat la compareixença pública però, en canvi, l’executiu ha ofert la possibilitat de manifestar la seva posició a aquells mitjans que suposadament ho demanin. No se’ls ha comunicat qui farà de portaveu -se suposa que serà algun dirigent polític i no l’advocat Manuel Pujadas com fins ara- però sí que se’ls atendrà. Però l’Altaveu ha pogut comprovar que el Govern no atendrà tothom qui ho demani. En principi, sols seran ‘mitjans escollits’ suposadament per afinitat o presumpta transcendència. L’Altaveu ha demanat poder obtenir la versió del Govern i el tècnic de premsa encarregat de gestionar aquestes demandes ha respost amb una negativa atès que no hi haurà, ha assegurat, cap compareixença. La mateixa resposta s’hauria donat, per ara, a altres mitjans del país.

El cap de Govern sabia, com a mínim, per boca dels accionistes majoritaris de BPA o alguns interlocutors mandatats degudament pels germans Higini i Ramon Cierco de les amenaces dels policies espanyols. Aquest episodi va ser denunciat dijous passat per Higini Cierco davant la batlle instructora del ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance. La instructora ha decidit desglossar la causa de les presumptes amenaces i ha enviat més informació a la responsable d’investigar la presumpta revelació de secrets bancaris denunciada al seu dia per diversos integrants de la família Pujol-Ferrusola, els dipòsits dels quals -que durant molts anys van transitar per Banca Reig i després per Andbank- es troben en l’origen de tot plegat atesa la ‘guerra bruta’ de l’Estat espanyol contra el procés sobiranista català.

Justament, aquest dimecres el conseller general socialdemòcrata Pere López ha considerat els fets com a “molt greus”. I ha pronosticat que de confirmar-se tot plegat, la denúncia formulada en seu judicial pels accionistes majoritaris de BPA pot posar el Govern “en una situació límit”. López ha estat prudent i no ha anat tan enllà com Liberals d’Andorra, que van afirmar que es plantejaven demanar la dimissió en ple de l’executiu, però sí que ha assegurat estar molt "preocupat pel que hagin pogut estar les converses entre el Govern del PP i el de DA" i que això pugui suposar una "ingerència" en la sobirania del Principat. Per a López, el fet que l’executiu estigui trigant tant a reaccionar i que hagi ‘enviat’ sols Pujadas a parar els cops els darrers dies no fa res més que incrementar "els dubtes sobre l'actuació del Govern”.

López ha fet totes aquestes manifestacions en una roda de premsa pública al Consell General. En canvi, que Toni Martí hagi declinat la compareixença li permet com a mínim dues coses. No s’institucionalitza de forma tan oficial com compareixent solemnement i així minimitza l’enuig que hi ha en part de l’executiu que veu en una compareixença més risc de ficar-se en un fangar que no pas una altra cosa. Alhora, però, que Govern doni directament la seva versió farà silenciar aquell sector del partit que està dolgut per la manca d’explicacions. En canvi, triant els mitjans amb els quals es parla i amb els quals no es controla la informació que es dóna i es diu ‘on the record’ sols allò que es pot dir i, en canvi, ‘off the record’ es poden llançar altres missatges més intoxicadors i molt poc galants perquè un govern els faci públicament.

Higini Cierco va explicar dijous de la setmana passada que una vegada va esclatar el 'cas BPA' arran de la nota del FinCEN es va posar en coneixement del cap del Govern les amenaces rebudes perquè es va lligar el 'Notice' amb l'extorsió rebuda mesos abans. Toni Martí no seria l'únic integrant del gabinet ministerial que hauria conegut de primera mà l'existència dels fets. Gradualment, ja fossin els dos màxims accionistes de BPA de forma directa o a través de portaveus seus autoritzats van saber dels fets, amb més o menys detalls, i entre altres, el ministre de Finances, Jordi Cinca; el d'Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé; i el d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.

Saboya admet amb la boca petita que van ser informats després de la intervenció del banc

Qui ha hagut de donar la cara, almenys davant l'agència ANA una vegada descartada la compareixença de Toni Martí, ha estat el ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, que ha posat en relleu aquest dimecres a la tarda que el Govern mai no va ser informat de les presumptes pressions que ha denunciat Higini Cierco quan suposadament haurien tingut lloc, és a dir, al 2014. Un fet que coincideix plenament amb l'afirmat en seu judicial per l'accionista majoritari de BPA. Saboya, que és l'únic integrant del nucli dur de Govern i dels que han gestionat la crisi a qui els accionistes majoritaris no van informar directament de l'ocorregut el maig i el juny del 2014, ha explicat que en tot cas aquest coneixement va arribar quan "el banc ja estava intervingut, el consell d'administració suspès i el conseller delegat empresonat". Un altre element que en cap cas contradiu el manifestat per Cierco. Saboya ha reconegut que es va posar en coneixement del Govern l'episodi d'extorsions i amenaces però que aquestes informacions es van produir en el marc de converses informals i que la informació no va ser concreta, segons l'agència ANA. El ministre ha assegurat que en aquell moment es va recomanar als accionistes del banc que ho comuniquessin a les autoritats judicials. També ha negat que hi hagi hagut pressions per part del govern espanyol en el marc d'aquest afer. Aquesta podria ser una via de defensa de l'executiu d'Espanya a la qual Andorra contribuirà: que no van ser mai els governs o les institucions si no que funcionaris concrets que haurien anat per lliure.

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.