Martí anuncia la supressió de deduccions fiscals, el tipus d'IGI del 2,5% i avala entrar a l'FMI

Els liberals trenquen la negociació amb UP per anar junts a Encamp
Els liberals trenquen la negociació amb UP per anar junts a Encamp

El cap de Govern, Toni Martí, ha anunciat aquest dimecres una modificació del sistema fiscal per eradicar “greuges comparatius”. Una modificació que ha concretat en l’eliminació d’algunes de les deduccions que afavoreixen les empreses i del tipus d’IGI reduït al 2,5%. Martí també s’ha mostrat favorable a què Andorra es converteixi en membre del Fons Monetari Internacional (FMI) i ha afirmat davant el Consell General que s’està estudiant aquesta possibilitat igual com s’està analitzant l’escenari de crear un banc central. O usant la terminologia emprada pel màxim responsable de l’executiu: “Un prestador d’última instància”. Martí també ha anunciat canvis en profunditat en la composició i funcionament de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), que es preveu que en pocs anys dobli el nombre de professionals que hi treballen.

Són aquests alguns dels elements posats sobre la taula pel líder demòcrata durant la primera jornada del debat d’orientació política centrat en l’impacte del ‘cas BPA’, que explícitament ha ocupat més d’una hora de les prop de tres hores de discurs. Martí ha repartit a tort i a dret contra totes les parts afectades per l’afer que ha portat a la resolució de Banca Privada d’Andorra. I ha defensat a pany i forrellat l’actuació governamental. El cap de Govern no ha fet esment en cap moment a Jordi Cinca ni als seus vincles amb els ‘diamants de sang’. 

En canvi, sí que ha reclamat unitat parlamentària i la necessitat d’establir grups d’anàlisi i treball al Consell General per avaluar qüestions com la de l’FMI. De fet, el líder demòcrata ha assegurat que posava sobre la taula fins a quatre pactes d’Estat: un en relació a l’estabilització i impuls del sistema financer; un altre sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea; un tercer referit a matèries com la sanitat i la seguretat social; i, el darrer, per reformar l’estructura administrativa de l’Estat. És a dir, per acabar de resoldre el marc legal sobre la Funció Pública i, sobretot, per bastir un nou model de competències i transferències on “no anem ni a favor dels comuns ni a favor del Govern” si no que anem “a favor de l’Estat, que són tots els ciutadans”.

Martí ha fet una llarguíssima exposició. La primera part ha estat centrada exclusivament en el procés seguit en la crisi de BPA. Moltes vaguetats, res de nou més allà de dir que “el pla de resolució ha sortit bé” però sense adoptar cap compromís per si s’acaba torçant l’adjudicació inicial del banc pont a JC Flowers o si al final el fons voltor americà acaba adoptant decisions que no van en el sentit que l’executiu almenys públicament pressuposa. El cap de Govern ha estat molt crític amb Jaume Bartumeu i també amb Liberals d’Andorra. Martí ha personalitzat moltíssim les crítiques i ha defensat aferrissadament les decisions adoptades per l’executiu. 

Ha assegurat que tot el que s’ha fet en el ‘cas BPA’ -des de la intervenció del banc al llarg procés de revisió de comptes i clients- era absolutament necessari i que el Govern no s’ha mogut ni un mil·límetre en relació al full de ruta establert. Sense detallar massa res i denotant que les crítiques rebudes pel gabinet ministerial i el conjunt d’institucions que gestionen la crisi són “injustes” i que “tenen un efecte de desgast sobre el Govern. Però això no és greu. La crítica sense fonament i oportunista, el que s’ha desgastat és el nom d’Andorra”.

Projectes de llei

Després del repàs-defensa de l’actuació governamental en la qüestió de Banca Privada d’Andorra, Martí ha iniciat el que pròpiament dit seria el debat d’orientació política. Amb algunes propostes concretes i quatre ofertes de pactes d’Estat o similar i una bateria molt més gran de generalitats. Sobre les concrecions, el cap de Govern ha anunciat que en dues setmanes es tramitarà el projecte de llei que té com a objectiu professionalitzar el consell d’administració de l’INAF. I que s’ha encomanat un estudi d’alt nivell sobre la viabilitat d’un banc central. També les properes setmanes l’executiu té previst enviar al Consell dos acords internacionals en relació a l’intercanvi automàtic de dades fiscals. Un de multilateral amb l’OCDE i un altre signat amb la UE. 

També ha anunciat que abans no s’acabi aquest període de sessions (això és, fins al 30 de juny) s’haurà “adaptat la nostra normativa en relació als drets de les persones amb discapacitat” i que s’enviarà al Consell General tres projectes de llei: un per regular el cos de bombers, un altre per modificar les lleis relatives a la policia i el tercer, amb el mateix objectiu, però en relació al cos penitenciari. Entre altres se suprimirà la possibilitat que els agents de cossos especials es puguin acollir a la prejubilació si estan involucrats en faltes greus o presumptes delictes.

El Govern es fixa el juny del 2017 com a data límit per tenir acabada la reforma de la Funció Pública i, quant a l’estructura administrativa, Martí ha anunciat que aquest mateix divendres ell i la secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, es reuniran amb els cònsols per presentar-los l’esborrany de projecte de llei de col·laboració entre el Govern i els comuns, que ha de formar part del nou marc institucional de transferències i competències. Dilluns, aquest esbós de text estarà a disposició dels parlamentaris, també. 

Martí ha afirmat de manera contundent que “s’abordarà una modificació del sistema fiscal” perquè els mecanismes de deducció establerts a l’inici han revelat ineficiències. Després de deixar entreveure que aviat es tipificarà com a delicte l’evasió fiscal, el cap de Govern ha explicat que el darrer exercici, les deduccions que s’han aplicat sobre l’impost de societats han suposat 35 milions d’euros. El sistema deductor actual suposaria “greuges comparatius” i, per aquest motiu, se suprimirà, per exemple, la deducció per noves inversions. També s’eliminarà el tipus reduït de l’IGI al 2,5%, que una vegada entri en vigor la modificació del marc fiscal passarà a equiparar-se al tipus general del 4%. 

En relació a l’INAF, Martí ha explicat que en pocs dies es trametrà un projecte de llei que ha de modificar la normativa que regula l’òrgan supervisor bancari per tal de professionalizar-ne el seu consell d’administració. Es permetrà que en formin part experts estrangers, igual com la direcció de l’ens també podrà ser ocupada per persones foranes “per poder assumir els nous reptes que té l’INAF”. El màxim responsable governamental ha afirmat que també la UIFAnd disposarà de més recursos humans i tècnics dels que té avui dia.

Oferiment de pactes

Justament, el sistema financer, l’anàlisi de la idoneïtat d’entrar a l’FMI o de crear un últim prestador financer, és a dir, de posar en marxa un banc central, és l’objecte d’un dels quatre pactes d’unitat o d’Estat que el màxim responsable de l’executiu ha posat sobre la taula. Martí ha deixat clar que “tota aquesta feina no la volem fer sols” i ha advertit en dues o tres ocasions que tot i que fa uns anys podia semblar impossible “Andorra és molt més que secret bancari”. 

Cada vegada tindran més incidència, com ja ha quedat clar, la influència internacional. Acords amb l’OCDE o la UE en són dues de les mostres. “Cal que Andorra s’expliqui al món amb un llenguatge que el món entengui”, ha dit el màxim responsable de l’executiu abans d’admetre que un acord amb Europa pot portar “certes pors i reticències” però que s’han d’afrontar perquè, ha vingut a dir, no hi ha un altre camí que accedir al mercat comú i, d’aquesta manera, poder fer que els professionals del país o els seus estudiants puguin moure’s amb igualtat de condicions i sense haver de “renunciar al passaport”. Per això ha tornat a “estendre la mà als liberals perquè tornin al pacte d’Estat” alhora que avisava que “és el moment de començar a obrir el pacte als agents socials”.

Un tercer gran bloc que mereixeria una entesa global seria la sanitat i la seguretat social. Mentre ja avançava que més aviat que tard caldrà una nova apujada de les cotitzacions, Martí ha enumerat algunes de les qüestions que caldria afrontar unitàriament. Des de l’establiment d’un nou model de contractació de professionals de la salut a la formalització d’una vegada per totes d’un catàleg de serveis sòciosanitaris. Tot plegat, per exemple, per evitar duplicitats i costos afegits i evitables o per estalviar (per exemple, suprimint, possibilement, les cobertures sanitàries del 100%). Toni Martí, quant a les cotitzacions a la CASS, ha afirmat que si l’aportació del Govern a la parapública quedés estabilitzada de manera permanent en entre 40 i 45 milions anuals no hi hauria problema. Però que aquesta xifra no es pot assegurar a llarg termini i per això cal afrontar una revisió del model.

Finalment, la quarta pota o proposta d’acord d’Estat anunciat pel cap de l’executiu ha estat referent al model competencial. S’ha d’adaptar el sistema “a la realitat actual” per “garantir la qualitat, l’eficiència i l’eficàcia”. I ha assegurat que “el nou acord ha de comptar amb la veu de tots els representants de les nostres institucions”. Així, en el debat per revisar l’estructura administrativa hi han de participar el Govern, els comuns i el Consell General. En certa manera, la modificació de l’estructura administrativa també passa per la reforma de la Funció Pública iniciada amb els canvis sobre la jubilació dels funcionaris, que era “una bomba de rellotgeria que ningú no havia tingut el valor de desactivar”. Però cal anar més enllà: s’ha de fer “una reforma global del sector públic per fer-lo sostenible”.

Altres qüestions

Martí, que durant la jornada de dijous tindrà les respostes que creguin oportunes els tres partits que estan representants en l’oposició parlamentària, ha tocat de forma més breu altres qüestions. Ha repassat dades de comerços o d’aturats. Ha explicat que hi haurà un increment de la dotació pressupostària per a Cultura o ha defensat, amb les xifres que més li han plagut, la política duta a terme en matèria de turisme. Ha lloat, també, l’evolució de les finances públiques a partir de les liquidacions dels darrers exercicis tot i que ha ressaltat que sí els tipus d’interès s’incrementen en el futur hi pot haver novament dificultats. Ha destacat el paper de FEDA però ja ha avançat que les inversions que faran les parapúbliques seran moderades per no posar en risc els pressupostos de l’Estat.

Després de recordar, per exemple, que la setmana vinent es regularitzarà la situació internacional en matèria de dopatge en el món de l’esport (els organismes de control mundial tenen Andorra a la llista negra), també ha recriminat als sindicat el dibuix que fan del país en matèria de drets socials i laborals. No obstant això ha reconegut mancances i ha afirmat que el grup demòcrata té molt avançat una proposta de llei per regular el dret de vaga i una àmplia revisió del Codi de les relacions laborals.

“Fa catorze mesos Andorra va ser posada a prova. No només el sistema financer si no tota l’economia; no només el Govern si no totes les institucions”, ha manifestat el màxim responsable de l’executiu que, ni per bé ni per mal, no ha citat ni en un sol moment el ministre de Finances, Jordi Cinca. De fet, com a portaveu de l’executiu davant els mitjans de comunicació -la televisió pública, per exemple- hi ha exercit, aquest dimecres, el titular d’Exteriors, Gilbert Saboya. 

“Tot s’ha fet en interès d’Andorra. Per això hem de donar una imatge d’unitat. Andorra és capaç de sortir-se’n”, ha exposat Toni Martí, que encara ha afirmat: “Andorra té futur dins de les bones pràctiques. Sense ser un paradís fiscal, sense secret bancari. Andorra té més potencial amb tot això que vivint al marge del marge. El gran vencedor és l’Andorra de l’esforç i el talent”, ha acabat sentenciant un Toni Martí que, de tant en tant, ha acabat traient aquell to capellanesc i de pare totpoderós: “Feu-me cas.”

Fotografies: M. T. / ANA  - Eduard Comellas / Consell General

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.