Els emoluments que l’ara cap de Govern, Toni Martí, va rebre en tan què arquitecte per obres que s’estaven executant a Escaldes-Engordany quan, al seu torn, Martí era el cònsol major d’aquella parròquia porten cua. Martí ha reconegut aquest dijous haver percebut els honoraris que consten en un informe elaborat per PricewaterhouseCoopers (PwC) i encomanat en el marc de la investigació relativa a Banca Privada d’Andorra (BPA). El treball de la consultora forma part del sumari del ‘cas Landstreet’, que els darrers dies ha rebut un impuls des de la Batllia. Martí ha tret ferro a l’afer, però l’oposició en el seu conjunt veu amb preocupació la situació i n’està analitzant la repercussió. El Partit Socialdemòcrata (PS) ja ha anunciat que demanarà més informació sobre la qüestió. I és molt probable que el màxim responsable de l’executiu hagi de respondre sobre la qüestió davant el Consell General.
Martí hauria percebut el 2009 com a mínim un pagament de 344.673 per uns treballs efectuats com a arquitecte en l’edifici Calam d’Escaldes, que promovia una societat que té la mateixa denominació i en l’accionariat del qual hi participa tant la família Cierco com l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel. D’aquí que la Batllia, que mira amb lupa tots els moviments fets per Miquel, ordenés un control de moviments de Calam i acabés apareixent el pagament a Toni Martí tal i com ha avançat el digital espanyol ‘OKDiario’ i l’exconseller general i economista andorrà Eusebi Nomen a través d’un article a l’Altaveu. Nomen deixa entreveure que el pagament acreditat del 2009 no seria l’únic. I que l’avui cap de Govern hauria pogut arribar a percebre pràcticament un milió d’euros mentre era cònsol. I que si no totes, bona part de les obres per les quals cobrava es feien a Escaldes, un fet que remarca el PS com a més preocupant si cap perquè “part dels permisos per a la seva construcció van ser atorgats pel mateix comú escaldenc” que Martí presidia llavors.
El cap de Govern, que algunes fonts han assegurat que afronta amb cert nerviosisme la situació creada en transcendir el pagament, s’ha referit a la qüestió a Soldeu durant la inauguració de la planta de cogeneració impulsada per FEDA. Martí ha mirat d’espolsar-se de responsabilitats. Ha reconegut que va cobrar honoraris com a arquitecte essent el cònsol de la parròquia. Ha admès, per tant, com a mínim el cobrament dels més de 344.000 euros. Però, seguidament, ha recordat que no era incompatible ser arquitecte i cònsol. Entre altres coses perquè “no hi ha llei d’incompatibilitat”. Martí ha recordat que el Col·legi d’Arquitectes va elaborar un conjunt de normes deontològiques que hauria complert “de forma escrupolosa” igual com hauria fet, ha dit, amb la llei.
Martí ha explicat que un cop va assumir el càrrec de cap de Govern va passar a ser arquitecte no exercent per complir d’aquesta manera amb la Llei de Govern, que impedeix que els membres del consell de ministres tinguin una altra activitat que no sigui la pròpia de les funcions institucionals en el marc de l’executiu. Martí ha assegurat estar “extremadament tranquil” i ha explicat que “no em preocupa gens ni mica” l’afer -un clar indicador que és justament tot el contrari, li preocupa i molt-. Alhora ha afirmat que l’únic que pretén fer és “continuar amb la feina. Hores i hores i hores al servei d’Andorra que és pel que em paguen”.
Les explicacions, lluny de fer passar pàgina, han encès més alarmes. Que el propi afectat hagi reconegut el cobrament d’honoraris impedeix la cantarella de llançar dubtes contra les informacions, de desacreditar-les. D’aquí, per exemple, que el Partit Socialdemòcrata hagi rebut les notícies “amb gran preocupació”. Mentre altres formacions polítiques, com SDP o Liberals estan analitzant la qüestió, igual com el Col·legi d’Arquitectes, algun dels integrants del qual haurien també quedat garratibats per les dades que han transcendit, “des del PS sobta una xifra tan elevada d’honoraris tenint en compte, a més, que es tractaria d’una tasca que va compatibilitzar amb el seu càrrec com a cònsol major, que ocupava des de l’any 2004. Les informacions generen a la formació importants dubtes i preocupació per les implicacions que pot tenir aquesta actuació tant a nivell ètic com de responsabilitats, així com per si s’ha pogut incomplir l’article 391 del Codi penal, que es refereix a la intromissió d’interessos privats en la funció pública”.
Efectivament, l’esmentat article disposa, en el seu apartat primer, que “l’autoritat o el funcionari que, havent d’informar o resoldre, per raó del seu càrrec, en qualsevol classe de contracte, afer, operació o activitat, s’aprofiti d’aquesta circumstància per forçar o facilitar-se qualsevol forma de participació, directa o per persona interposada, en aquests negocis o activitats, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys”. La fiscalia podria intervenir d’ofici per analitzar si el cobrament percebut per Toni Martí al seu dia pot suposar algun tipus de vulneració legal o, pel cas contrari, si aquella actuació del Martí arquitecte essent cònsol és plenament ajustada a Dret. O si no sent-ho ja hauria prescrit un eventual comportament il·lícit.
Sia com vulgui, el PS “ja treballa en possibles actuacions com ara la petició dels projectes de construcció i arquitectònics que van ser aprovats des de la corporació durant l’etapa de Martí com a cònsol. També hi ha la voluntat de demanar explicacions, sigui per part dels representants de PS Independents al comú o per part dels consellers generals”. En el comunicat fet públic per la formació liderada al Consell per Pere López s’hi diu que “les informacions aparegudes també poden contribuir, malauradament, a incrementar la mala publicitat que, en els darrers temps, estan generant les actuacions d’alguns polítics de Demòcrates per Andorra (DA). Així, es posa en relleu que són molts els ciutadans que tenen una important desconfiança vers la classe política, situació que fets com els anteriorment comentats no ajuden a millorar”.
Fotografia: ANA
Comentaris