Malestar dels gestors processats en el 'cas BPA' amb el fiscal per la pressió que exerciria perquè es reconeguin delictes

Comentaris

El malestar amb la fiscalia dels gestors processats en el marc de la causa general del ‘cas BPA’ creix a marxes forçades. Ja no per la qualificació provisional que va transcendir fa dues setmanes i que les fonts consultades han qualificat de “totalment fora de lloc” i “sense cap mena de justificació ajustada a la normativa vigent en el moment dels fets que s’analitzen”, si no, especialment, per la pressió que estarien rebent alguns d’ells o alguns dels seus advocats per tal que reconeguin que duien a terme o ells o alguns dels seus superiors pràctiques irregulars.

Els procediments legals establerts i vigents al Principat no permeten als integrants del ministeri públic arribar a allò que en altres jurisdiccions es coneix amb la denominació d’acords de conformitat, però res no impedeix a la fiscalia prometre o comprometre's a sol·licitar una pena molt inferior a la que podria arribar a demanar a canvi d'obtenir la col·laboració del processat. I, segons les fonts, la pressió que ja havia existit fa uns mesos hauria reaparegut en alguns casos les darreres setmanes. Les fonts consultades han explicat que si ja els indicis a partir dels quals se’ls processa i se’ls sol·licita un munt d’anys a la majoria (entre cinc i vuit anys de presó per a cadascun dels 24 processats; i entre un milió i cent milions de multa) són molt dèbils, les proves són pràcticament inexistents. 

I que la fiscalia, conscient de la debilitat real de l’acusació que manté -la qualificació provisional “és poc més que un copiar i enganxar de l’aute de processament de la batlle”, segons les fonts-, estaria buscant autoinculpacions o reconeixements de delictes o de pràctiques tipificades per poder construir “una prova allà on no hi és”. També es buscaria la divisió i enfrontament entre els processats. La causa general del ‘cas BPA’ se sustenta pràcticament de manera única amb la qüestió de les compensacions dineràries entre clients del banc. Els advocats defensors de tots els processats consideren que dites operacions no havien estat mai tipificades com a delicte i, ni tan sols, durant el temps que es van fer i en la manera que es duien a terme, no estaven prohibides administrativament.

És més, les fonts consultades han remarcat, per exemple, que amb posterioritat a l’esclat de la crisi de BPA es va arxivar un cas en què hi ha implicats els exmandataris de la Generalitat de Catalunya Macià Alavedra i Lluís Prenafeta i en què, obertament, els bancaris implicats reconeixien davant la Batllia haver fet compensacions dineràries, fins i tot, amb posterioritat a les dates que l’empresari Rafael Pallardó compensava suposadament amb altres clients de BPA. Alavedra, és clar, no era client de BPA. I ni a l’entitat ni als gestors de la mateixa no els ha passat mai res. Més encara i com s’ha dit, la Batllia va decretar l’abril del 2015 el sobreseïment provisional de les diligències prèvies que s’havien obert.

Alhora, segons que remarquen els processats en el ‘cas BPA’, també està perdent força el convenciment de la instructora i la fiscalia que els diners de Pallardó, per exemple, procedien del crim. Més enllà que l’empresari sempre ha mantingut, també en seu judicial, que l’efectiu que movia era el resultat de l’evasió fiscal estricta -fet no punible al Principat fins ara-, s’hauria anat acreditant, per exemple, que no hi va haver mai extorsions, que no hi va haver cap delicte associat a la prostitució com a rerefons, o com una sentència de l’Audiència nacional va posar de relleu darrerament, tampoc hi va haver suborns cap a membre del cos de la policia espanyola.

Per això, les fonts consultades cada cop tenen més clar que la fiscalia persegueix construir una prova global amb el reconeixement per part d’alguns dels processats de delictes “que sempre s’han negat perquè mai s’han comès”. La pressió que en algun cas està exercint el ministeri públic seria “desagradable” alhora que la fiscalia hauria donat a entendre clarament que qui s’ha apunti a l’oferiment tindrà una resolució jurídica molt més benèvola que la resta.

El nivell de crispació vers la fiscalia és tan elevat que alguns dels processats s’estarien plantejant dur a terme accions legals tendents a recusar el fiscal general per apartar-lo de la causa. Com s’ha dit, que abans de notificar-se a les parts afectades la qualificació provisional presentada -és a dir, la consideració de la fiscalia i les penes que sol·licita per a cadascun dels acusats- aquella ja aparegués “amb tot luxe de detall” en alguns mitjans de comunicació hauria acabat d’encendre els ànims.

Comentaris

Trending